El recorregut de la taxa turística valenciana ha sigut com un viacrucis. De fet, encara li resta alguna estació fins a arribar a l’última de totes, que serà la de l’aprovació definitiva a les Corts, amb una disposició final tercera que estableix la seua entrada en vigor “en el termini d’un any des de la seua publicació en el DOGV”. O siga, en 2024.
I en 2024 poden succeir dues coses. O bé que PP i Vox cogovernen la Generalitat i ja l’hagen derogada, perquè la taxa en qüestió serà una de les banderes opositores i no seria gaire estrany que la suprimiren ràpidament, com a primera mesura d’impacte. O bé que es constituïsca un Botànic III i que la seua aplicació quede circumscrita a la ciutat de València i a alguna població aïllada més.
Pocs temes com la taxa turística han fet surar les diferències existents entre el PSPV-PSOE, d’una banda, i Compromís i Unides Podem, de l’altra. Des de 2016, que se’n parla. I el resultat final és precisament això: un pastitx que barreja l’ambició dels uns i la por dels altres. Una llei que s’activarà —si mai s’activa— en diferit i que dista molt de les ja existents a Catalunya i les illes Balears.
Bona prova d’això és el nom de la iniciativa que els tres grups parlamentaris van registrar conjuntament dilluns de la setmana passada. “Proposició de llei valenciana de mesures fiscals per impulsar el turisme sostenible”, se’n diu. L’exposició de motius parla del turisme en sentit estrictament positiu, com “una eina estratègica capaç d’impulsar un desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible”, i aposta per l’adopció de mesures que “augmenten la competitivitat de la mateixa destinació, amb millores en el benestar del turista i el foment d’un turisme de qualitat, sostenible i regeneratiu”.
Sostenible, sostenible i sostenible. Com a les illes Balears en 2001, quan va ser-ne pionera a l’Estat espanyol amb l’anomenada “ecotaxa”, els partits del Botànic tracten de remarcar el sentit finalista de l’impost: la millora dels serveis turístics, la protecció i regeneració del medi ambient, la conservació i reparació del patrimoni cultural o la millora dels barris amb un flux turístic més elevat.
Però, segons els legisladors, la norma també proporcionarà beneficis des del punt de vista social i laboral, ja que parla, entre més aspectes, d’afavorir les polítiques d’accés a l’habitatge en aquelles zones en què els preus dels immobles s’han disparat per l’afluència turística massiva, així com de l’impuls de les “bones pràctiques laborals” i de la “lluita contra la precarietat del sector”, en una referència implícita a les cambreres de pis, les kellys.
Podríem pensar que ens trobem davant un mannà, però ben al contrari, les excepcions són nombroses, i la quantitat a percebre, merament testimonial. Només l’abonaran els majors de 16 anys per un període màxim de set dies, encara que s’hi estiguen un mes sencer, i la tarifa més alta, de dos euros per nit, recaurà sobre els establiments hotelers de cinc estrelles, cinc gran luxe i quatre superior. A un hotel més modest, de dos o tres estrelles, a penes caldrà abonar un euro cada nit, i a un alberg o una casa rural convencional, 50 cèntims. El peatge al creuerista i els iots turístics també resulta escàs: 1,50 euros per dia. En tots els casos, amb un màxim de set dies.
I no només en queden exempts els menors de 16 anys. Els viatgers de l’Imserso, les persones amb una discapacitat igual o superior al 66%, les estades als hospitals públics del malalt i un acompanyant, els participants en competicions esportives oficials —els equips de futbol, bàsquet o vòlei no l’hauran de pagar, per tant— i les visites a congressos o esdeveniments científics organitzats per les universitats públiques valencianes tampoc no passaran per caixa.
I a fi d’aconseguir l’encaix legal de la proposta —els socialistes van establir com a línia roja que l’impost no fora de caràcter autonòmic—, es declara la bonificació íntegra de la quota per part de la Generalitat. Una bonificació del 100%.
Seran els consistoris, a títol individual, els que s’acolliran o no d’una figura fiscal que PSPV, Compromís i Unides Podem han decidit batejar amb la denominació d’“impost valencià sobre estades turístiques”. L’Agència Tributària Valenciana ostentarà la capacitat recaptatòria i sancionadora, però no es quedarà cap euro de les gestions.
Més concretament, l’apartat tres de l’article 14 precisa que “per a aplicar aquest impost, podran signar-se convenis de col·laboració amb unes altres administracions públiques i amb entitats públiques o privades”. De fet, la disposició addicional primera també preveu la possibilitat d’implementar un recàrrec municipal sobre l’import recollit a la llei. És a dir, que València —com ja fa Barcelona— podria incrementar la quota íntegra “fins a un màxim del 100%”.
A més, el departament de la Generalitat que tinga atribuïdes les competències sobre turisme haurà de confeccionar una guia perquè els ajuntaments sàpiguen activar-la. La norma anima els consistoris a fomentar la participació ciutadana per determinar la destinació dels diners ingressats per aquesta via.
Un sí que era un no
La llei arriba després que els socialistes, en la fase última de la negociació dels pressupostos d’enguany, es comprometeren a acordar-la amb els altres dos grups. El 21 de desembre de 2021, als passadissos de les Corts, els síndics Manolo Mata, Fran Ferri i Pilar Lima van fotografiar-se plegats amb el document en què accedien a consensuar la proposició de llei abans del 31 de març. Lima va posar eufòrica amb el document en una mà i el puny de l’altra en l’aire, com si haguera protagonitzat la presa del Palau d’Hivern i de fons sonara la melodia de “La Internacional”.
Al remat, com en els parts primerencs, la criatura s’ha retardat uns dies i no ha nascut fins a l’11 d’abril. La reivindicació dels socis del PSPV venia de lluny, però tant Ximo Puig com el mateix Mata, que també és vicesecretari general de la formació, havien sotmès el plàcet socialista al caràcter municipal i voluntari de l’impost. Dues premisses que Compromís i Unides Podem han acceptat.
El ben cert és que, aquell 21 de desembre, ni Puig ni Mata n’estaven satisfets. El president del Consell, perquè s’havia fet un fart de repetir que la taxa no resultava cap “prioritat” i que convenia aprovar-la en un moment d’“oportunitat política” que ara no es dona. Va expressar-ho, de manera clara, a l’entrevista publicada en EL TEMPS número 1.969. I Mata, perquè era conscient de la incomoditat que això generava en segments del seu partit. Des del mateix Puig fins a alcaldes de municipis turístics, passant pel secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, que havia rebutjat l’impost per activa i per passiva, en sintonia plena amb Hosbec, la patronal hotelera de referència, i la CEV, la patronal autonòmica valenciana.
Toni Mayor i Salvador Navarro, respectivament, havien insistit que no tenia sentit aplicar un impost d’aquestes característiques quan el sector encara prova de recuperar-se de la frenada en sec provocada per la pandèmia.
I Puig, que en els prop de set anys de mandat s’ha esforçat per preservar la relació amable entre sindicats i empresaris, ha acabat tan fart de la famosa taxa que un dia —pels volts del 21 de desembre— va citar al seu despatx Mata i Colomer per retreure’ls els posicionaments que tots dos havien mantingut: l’un, negociant l’aprovació de la taxa al marge d’ell, i l’altre, alineant-se de manera absoluta amb Hosbec, en lloc de bastir-hi ponts. La reunió va ser d’alt voltatge.
D’allò fa més de tres mesos, però les posicions no s’han mogut gens ni mica. Mata ha hagut de complir la seua paraula i ha presentat la proposició de llei amb Compromís i Unides Podem, mentre que Colomer ha continuat en la seua defensa aferrissada dels posicionaments de la patronal. Encara en calent, en una entrevista concedida a Plaza Radio, el secretari de Turisme lamentava dimarts passat l’“errada política” comesa pels grups del Botànic, i els instava a canviar el rumb. “Rectificar és de savis i de demòcrates”, afirmava.
No debades, resten uns mesos perquè la llei isca endavant definitivament. Compromís preveu que estiga a punt el novembre o com a molt el desembre i ja s’ha afanyat a obrir un lloc web amb informació per “fer-hi pedagogia” i desmuntar les “boles” que hi circulen.
No va caldre esperar al minut zero per comprovar la reacció furibunda del PPCV. Aquesta s’ha produït fins i tot abans. Dilluns es presentava la proposició del Botànic i diumenge —la vespra de la festa— ja estava el PP plantant-hi cara, amb tot de dirigents locals del partit difonent fotografies seues per les xarxes socials agafant senyals d’estop en què es podia llegir, en lletres majúscules, “Stop tasa turística”.
Carlos Mazón, el seu president, convertirà aquest argument en un element nuclear de la campanya a la Generalitat, com en temps pretèrits va fer Francisco Camps amb l’arxiconegut “aigua per a tots”. Amb el factor a favor de saber que l’impost no s’aplicarà fins 2024 i que, per tant, la ciutadania no podrà avaluar-ne els beneficis, si és que mai arriba a percebre’ls. Per contra, l’elector pot ser víctima del discurs catastrofista que escamparà un PP que ja ha augurat l’hecatombe del turisme al País Valencià.
“No és el moment de llançar missatges negatius, cal donar suport al turisme de la Comunitat Valenciana”, ha proclamar la número 2 de Mazón i portaveu del partit a l’Ajuntament de València, María José Català, que parla d’un “engany al sector”. “Derogarem la taxa turística així que entrem a governar”, ha afegit, per si a algú li’n quedava cap dubte.
Un soroll ensordidor i ni un euro més a la caixa. Aquest serà el balanç amb què el Botànic optarà a mantenir-se en el poder en 2023. La jugada no sembla intel·ligent, però Compromís i UP no pensaven fer marxa enrere i el PSPV estava collat pel document del desembre.
A les grans ciutats d’Europa —pràcticament totes, tret de Madrid— en què es cobra aquest impost s’ha demostrat que l’afecció és minsa. Ningú no deixa de visitar Amsterdam, Roma o Lisboa per haver de pagar, diàriament, una quantitat simbòlica. Però no importa: l’oposició a les Corts —Ciutadans i Vox— alerten dels efectes perniciosos que comportarà, i situen l’esquerra davant la necessitat de justificar-la i de justificar-ne, al mateix temps, la moratòria recollida a la llei.
Una moratòria amb què el Botànic assumeix, d’alguna manera, la impertinència de la llei que pretén aprovar. Després que molts hotels, càmpings i apartaments hagen estat mesos i mesos amb la persiana abaixada per les restriccions de mobilitat, després que molts treballadors del sector hagen encadenat un ERTO rere un altre, que el retorn a la normalitat turística arribe de la mà d’una taxa al visitant resulta, si més no, cridaner. Que una mesura d’aquest tipus s’aprove a escassos mesos dels comicis sembla, directament, suïcida.
“Ni la Tercera Guerra Mundial no els hauria fet abaixar-se del burro, volien aprovar la taxa sí o sí, i ja la tenen”, es plany el president d’Hosbec, Toni Mayor. “Ha estat una concessió a Compromís, Joan Ribó hi ha tingut molt a veure, València ha pressionat molt.”
Mayor, benidormer de soca-rel, és un hoteler de llarga trajectòria a la capital turística per excel·lència. També té establiments a ciutats com Elx i Dénia. Admet que la influència de la taxa serà “nul·la” en mercats com el britànic, el més vigorós de la Marina Baixa. Amb tot, li sembla “injust” que aquesta nova figura impositiva recaiga sobre un territori —el valencià— que “ja suporta una pressió fiscal molt elevada en contraposició a uns altres indrets d’Espanya”.
“Hi estaria a favor si es tractara d’una taxa d’abast estatal, però en el cas del País Valencià, introdueix un plus de dificultat”, sosté Mayor. A Benidorm, on viu, tant el governant PP com l’opositor PSPV hi estan en contra. I a Elx, l’alcalde socialista, Carlos González, li ha dit que també n’és contrari i que no la sol·licitarà.
“I si n’hi ha d’haver, que siga només en temporada alta, però no té sentit que n’hi haja en temporada baixa, quan els preus ja van per terra”, deixa anar amb resignació pel que considera, no obstant, “un greuge comparatiu important”.
“Portem treballant en aquesta llei des de 2017 i encara hem acceptat que no s’aplique fins 2024, de manera que Hisenda tindrà prou temps per establir-ne el mecanisme de recaptació”, detalla el portaveu d’economia d’Unides Podem, Ferran Martínez, un dels pares de la norma. “Era un impost que tard o d’hora havia d’arribar, que té un efecte neutre sobre la demanda i que anirà estenent-se així que els ajuntaments vegen els resultats positius d’aquells que l’aplicaran de seguida”, opina. “No hem satisfet totes les nostres expectatives, però veient com de desubicada ha quedat l’oposició, n’estem moderadament contents”, sentencia Martínez.
“21 dels 30 països d’Europa ja tenen la taxa, i tots els del nostre entorn la tenen, tret de Xipre”, rebla Papi Robles, síndica de Compromís. La llei resultant encarna, segons ells, “l’esforç de generositat de totes les parts”. Robles recorda que la candidata del PP a València, María José Català, també va mostrar-se molt crítica amb la conversió de carrils de cotxes en zones per a vianants, però ara manifesta que, en cas de ser alcaldessa, no en revertirà cap i que aprofundirà en aquest model de ciutat. “Hem vingut a fer polítiques valentes; en això estem”, etziba Robles.
Mònica Àlvaro, síndica adjunta de Compromís, subratlla que, fins ara, “els valencians pagàvem doble: quan viatjàvem a fora i quan rebíem visitants”. I que, quan l’impost entre en vigor, “gaudirem de més recursos que redundaran en el respecte al nostre medi ambient”. “Creiem fermament en la capacitat turística del País Valencià, ningú no deixarà de visitar-nos per pagar 50 cèntims o un euro cada dia... La tarifa màxima són els 14 euros que pagaria el client d’un hotel de cinc estrelles o de quatre superior.”
Els darrers mesos han desfilat per les Corts representants de tots els sectors involucrats. Els sindicats van mostrar-se obertament a favor, mentre que Francesc Colomer va ser fins i tot més dur que els interlocutors empresarials.
“Estic convençut que el PP no derogarà aquesta llei”, adverteix el socialista Mata. “Hem acceptat les tesis d’Hosbec sobre la manca d’oportunitat —per això no s’aplicarà fins d’ací dos anys— i el fet que no fora obligatòria, sinó que depenguera dels ajuntaments, com així ha estat”, afegeix ell. “El model turístic de Benidorm no té res a veure amb el de València”, recorda. “Els preus van molt més ajustats i els operadors turístics venen grans paquets en què un o dos euros al dia poden afavorir unes altres destinacions en detriment de Benidorm”.
“No, aquest no problema no hi serà”, tranquil·litza Toni Mayor, “però no veig normal que un creuer, que és un paradís fiscal flotant i contamina molt, pague menys que el client d’un hotel, un establiment que ja abona l’IBI i més impostos”.
A Colomer, segons que ha transmès en els cercles socialistes, la comunicació de l’acord a l’inici de la Setmana Santa li ha semblat “una provocació més”. Alguns diaris sensacionalistes britànics no han perdut l’ocasió d’avisar els lectors que potser serà l’últim any que viatjaran a la Costa Blanca sense pagar la taxa corresponent. Compromís i Unides Podem s’hi han fet famosos. El tràmit parlamentari que s’inicia ara tornarà a convocar els portaveus dels diversos actors implicats, però l’esperança de Colomer de llançar la taxa a la paperera cotitza més baix que PRISA.
I els alcaldes, què diuen?
EL TEMPS també ha volgut copsar els ànims d’alcaldes de municipis turístics molt rellevants. Tenint en compte que el PP ha evidenciat el seu no a l’impost, el dubte rau en els del PSPV i, en menor mesura, en els de Compromís.
Però de dubtes, entre els socialistes, n’hi ha ben pocs. La resposta és contundentment negativa. El primer edil de Cullera (Ribera Baixa) amb majoria absoluta, Jordi Mayor, que també és el diputat provincial de Turisme, es mostra taxatiu. “Hi estic radicalment en contra i vull enviar un missatge als empresaris turístics: mentre jo siga alcalde, ni ara ni en el futur no aplicarem aquesta taxa”. Ho justifica per les característiques de Cullera i per raons de mercat: “Competim amb destinacions similars que no carreguen aquesta despesa sobre el turista i no tindria sentit que nosaltres sí que ho férem”.
Mayor recorda que, amb motiu de la pandèmia, ha calgut “aportar diners públics al sector turístic”, raó per la qual “no tindria sentit ofegar-los de nou”. Comenta el cas de diversos empresaris locals que han pronosticat “la fi dels seus negocis” si la taxa cobra vida a Cullera.
Més al sud, a la Safor, José Manuel Prieto, que ara fa nou mesos va substituir Diana Morant a l’alcaldia de Gandia i cogoverna amb Compromís, també comunica que la seua ciutat “no aplicarà” l’impost. “No és el moment, depenem fonamentalment del turisme i necessitem la seua recuperació ràpida”, explica.
La seua gran prioritat consisteix a regularitzar els apartaments turístics no registrats pel consistori. Uns 5.400 que vol sumar a les 11.250 vivendes d’aquest tipus que ja estan censades i les més de 5.000 places hoteleres. “El sector ja ha travessat prou penúries; soc més partidari d’obrir el meló del finançament local i de compensar municipis com el nostre, que a l’estiu han d’acollir el doble de població de l’habitual... És el principi de subsidiarietat.” Això sí, a Prieto li sembla “bé” la taxa... “Sempre que siga voluntària”.
A tocar de Gandia, l’Ajuntament d’Oliva s’ho mira d’una altra manera. Allà hi mana Yolanda Balaguer, de Compromís, en un pacte amb el PSPV. “Jo hi puc estar d’acord o no, però la postura del meu partit és clara: estem per la taxa, perquè, com s’ha demostrat a Catalunya i Balears, no ha tingut cap efecte negatiu”, afirma.
“Entenc que no és un impost popular, però tenim nou quilòmetres de costa, un patrimoni que hem de preservar”, diu Balaguer, que abordarà el tema de la taxa en la pròxima reunió del Consell de Turisme, on els empresaris tenen veu i vot. “Ells saben què en pensem, a Compromís”.
Per acabar, a Altea, l’alcaldable de Compromís de 2023 serà Diego Zaragozí, que agafarà el testimoni de l’actual alcalde, Jaume Llinares. “En principi, en som partidaris”, comenta. “És un impost finalista que vindrà bé per compensar les repercussions del turisme sobre el territori”. Segons diu, “és demagògic anunciar la fugida del turisme perquè els clients d’un hotel de cinc estrelles, que ja paguen 200 euros per una habitació doble, hagen de pagar dos euros més per persona”.
Zaragozí subratlla que “les depeses es tripliquen a l’estiu” i que “molts ajuntaments que ara s’hi oposen acabaran posant-la en marxa”.
Perquè la taxa turística valenciana naix per a morir immediatament. Caldrà esperar fins 2024 per veure si ressuscita o no.