El Catalonia Global Institute, creat amb la motivació de dotar la societat catalana de pensament propi en política global, ha publicat un estudi sobre si els ciutadans del Principat estarien o no disposats a exercir la desobediència civil amb l’objectiu d’aconseguir la independència. Tot i el moment polític, marcat per la confusió, la desorientació i la decepció entre l’independentisme, el resultat és sorprenent.
Més d’un 70% dels independentistes catalans estarien disposats a participar en accions de desobediència civil per aconseguir la independència de Catalunya. És el que publica el Catalonia Global Institut a partir d’una enquesta encarregada al grup GESOP, que pregunta sobre aquesta qüestió a una mostra poblacional representativa.
Entre els votants independentistes catalans, un 71,3% estarien disposats a fer aquest pas. Un 23,4% hi estarien a la contra i un 5,3% no ho tindria clar. Els més actius en aquest sentit serien els independentistes d’entre 16 i 29 anys (76,9%), davant dels més reticents, els majors de 60 anys, tot i que aquest grup donaria suport a la desobediència civil en un 69%, un percentatge indiscutiblement majoritari.
Pel que fa als partits, els votants de la CUP serien els més favorables a aquest tipus d’accions (86%), seguits pels de Junts per Catalunya (72,9%) i els d’Esquerra Republicana (60,8%).
Amb aquests resultats, preguntem a Abel Riu, president del Catalonia Global Institute, què entenen per desobediència civil. Segons el politòleg, dins d’aquest terme “s’inclouen categories d’accions com ara ocupació pacífica i defensa civil d’edificis i infraestructures, resistència no violenta a l’autoritat, accions de no cooperació amb l’autoritat, etc. Hi ha precedents interessants”, continua, “d’ús massiu i efectiu d’accions de desobediència en processos d’independència recents a Europa, com és el cas de Lituània entre finals dels vuitanta i l’any 1991”, exemplifica. Riu també posa de manifest que els resultats de l’enquesta “reflecteixen la transversalitat del moviment independentista a nivell d’edat, tal com s’ha vist a les mobilitzacions massives dels darrers anys, i especialment l’1 d’octubre i els dies anteriors i posteriors, quan es va poder comprovar com des de persones molt joves fins a gent gran prenien part d’accions de desobediència civil, com ara la defensa no violenta dels col·legis electorals el dia del referèndum”.
El Catalonia Global Institute, en el document annex a l’estudi, conclou que “l’independentisme català es troba actualment sense una estratègia clara i unitària i sense uns lideratges competents”, i que “l’absència de resistència per part de les institucions catalanes facilita la repressió i la limitació de drets civils i polítics de la majoria independentista”. Això derivaria en “una posició de força per part del Govern espanyol, que esgrimeix un fals diàleg que li permet presentar a les audiències internacionals que Catalunya ha sigut pacificada”, analitzen des del think tank. Malgrat això, asseguren des del Catalonia Global Institute, l’enquesta mostra “que les bases independentistes no s’han rendit”, i que “tot i l’atmosfera repressiva, una àmplia majoria dels independentistes responen que estarien disposats a prendre part en campanyes de desobediència civil no violenta per a defensar la independència de Catalunya, símptoma clar que les seves demandes no estan sent satisfetes dins del present sistema polític espanyol i català”. Per tant, consideren, “a Catalunya existeix un alt potencial perquè l’independentisme presenti un nou embat a Espanya”.
Abel Riu, preguntat per la contradicció entre la voluntat d’exercir la desobediència civil per part de tants independentistes i la realitat actual, allunyada d’aquest tipus d’actes, respon que les campanyes i les accions de desobediència civil “no cauen del cel, sinó que s’han d’emmarcar com a part d’un plantejament estratègic unitari de moviment que inclogui objectius, horitzons i accions per part d’institucions i del moviment popular per avançar cap a la independència del país per la via unilateral”. Admet, alhora, que a hores d’ara “ens trobem amb una manca d’estratègia unitària, amb divisions profundes entre els diferents actors i una renúncia de facto per bona part dels lideratges a tornar a la via dels fets consumats”.
“Les dades de l’estudi mostren que poden existir les condicions materials potencials perquè les accions de desobediència civil es puguin portar a terme, en tant que hi ha un nombre important d’independentistes disposats a participar-hi, però abans és necessari que el context polític evolucioni cap a un independentisme més combatiu i de ruptura amb l’Estat des del punt de vista dels lideratges i dels plantejaments estratègics”, conclou Riu.