Els pronòstics inicials ja apuntaven un lleuger avantatge d’Emmanuel Macron respecte a Marine Le Pen, la rival ultradretana, que hauria quedat vora 5 punts percentuals per sota. Ambdós es disputaran la presidència francesa en dues setmanes, el diumenge 24 d’abril.
Els partits històrics de França, socialdemòcrates i republicans, han patit dues derrotes previsibles en la primera volta. Cap dels dos no ha superat el 5% dels vots.
Tot i que molts francesos estaven disgustats amb el primer mandat de Macron, i malgrat que el president no va inspirar massa entusiasme durant la campanya electoral, aquest home de 44 anys s’ha beneficiat de la feblesa dels altres candidats i dels desitjos d’estabilitat davant la guerra d’Ucraïna. La ultradretana Le Pen, en canvi, ha mirat de traure més rèdits amb un discurs més moderats que en eleccions anteriors, i al mateix temps s’ha presentat com la defensora dels qui pateixen la inflació i la pujada de preus de l’electricitat, els combustibles i els aliments. Els altres candidats van jugar un paper molt més discret durant la campanya.
Macron i Le Pen s’enfrontaran el 24 d’abril en el que serà la repetició de l’enfrontament que ja es va produir a les presidencials del 2017, quan Le Pen va perdre davant Macron. Les enquestes actuals, en canvi, pronostiquen un resultat molt més ajustat que el de fa cinc anys.
Una victòria de Le Pen seria un colp amb conseqüències devastadores per a Alemanya i Europa. Le Pen qüestiona des de fa dècades l’estreta cooperació de França amb Berlín i s’esforça per cooperar amb els euroescèptics.
Le Pen competeix per la presidència per tercera vegada. Va succeir el seu pare en el Front Nacional, actualment rebatejat com a Reagrupament Nacional, i està compromesa amb la restricció de la immigració. Macron, que va confiar en la prosperitat econòmica durant la campanya electoral, va aconseguir accedir al Palau de l’Elisi el 2017 amb el moviment La República en Marxa, que agrupava ex-socialistes i liberals. Abans d’esdevenir president havia treballat al sector bancari i havia assessorat el president socialista François Hollande, a més d’haver sigut ministre d’Economia (2014-2016) durant el seu mandat.
Jean-Luc Mélenchon, candidat de la França insubmisa, ha sigut el tercer candidat més votat després que en algun moment es contemplara que quedaria per sota de Zemmour, candidat ultradretà que es va presentar separat de Marine Le Pen. Mélenchon, candidat d’esquerres, ha assolit vora el 20% dels vots, i ha demanat els seus electors que no voten Le Pen, si bé no ha demanat explícitament el vot per a Macron.
Catalunya Nord
A la Catalunya Nord, Marine Le Pen s'ha tornat a imposar, tal com ha passat els últims anys a les presidencials.
La ultradretana s'ha fet vora amb el 30% dels vots, un percentatge molt major al del conjunt de l'Estat francès. Per darrere ha quedat Macron, després Mélenchon i el quart seria l'altre candidat ultradretà, Zemmour.
A Perpinyà Le Pen s'ha imposat amb claredat. Cal recordar que la líder del Reagrupament Nacional va tancar la campanya electoral a la capital de la Catalunya Nord davant 3.000 persones. Al seu torn, Perpinyà és la ciutat més gran de l'Estat francès governada pel seu partit, a través de Louis Aliot.