Els crítics

Elogi del periodisme combatiu

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La mentida, el despropòsit, la genuflexió indissimulada o la cacicada en nom del “bé comú” ja formen part de la quotidianitat informativa. Instal·lats en la rapidesa de l’era de la modernitat, el missatge és pura fanfàrria que s’ha devaluat fins a límits insostenibles si el que volem són ciutadans lliures que arribin a conclusions pròpies. En l’àmbit de la informació, la mala praxi s’ha acceptat com una figura més del paisatge, i això provoca que no sigui gens estrany veure —posem per cas— un dels grans empresaris de l’Estat espanyol a la portada d’una de les capçaleres històriques i de més tiratge, ja sigui per justificar el presumpte frau d’un multimilionari jugador de futbol o per menystenir tots els tripijocs que han fet del Castor una vergonya d’indignitat superlativa.

Mentida rere mentida, les consignes vénen teledirigides per tal d’evitar que alcem la veu, que preguntem, que intentem saber què coi hi ha de cert en tota la morralla que ens fan empassar, dia sí i dia també, amb la certesa que és molt fàcil donar corda al poder, però no tant anar-hi a la contra. I això és el que explica, de manera brillant, Tots els governs menteixen (All governments lie), un documental de Fred Peabody produït per Oliver Stone i protagonista del darrer DocsBarcelona. Hi veurem Colin Powell assegurant que a Iraq hi ha armes de destrucció massiva, o Richard Nixon afirmant que no és un lladre, o les mentides del president Lyndon Johnson per justificar l’atac al Vietnam. Algunes infàmies que es van convertir en dogmes de fe i que són el motor d’un laberint fílmic complex, molt ben construït i ben resolt, sempre amb una conjunció mesurada entre rigor i amenitat.

En aquest sentit, Peabody aconsegueix teixir un fil entre les fal·làcies de la història política nord-americana i el testimoni de periodistes com Sharif A. Kouddous, David Corn, Amy Goodman, Michael Moore o Carl Bernstein, tots ells deutors del llegat que va deixar I.F. Stone —l’excusa argumental del film—, una figura que va desemmascarar la corrupció i les mentides del Govern estatunidenc a través de les informacions que anava publicant al seu setmanari, I.F. Stone’s Weekly, un referent de la informació alternativa que no passava pel sedàs de les grans corporacions i que es valia d’una informació contrastada en oposició al missatge oficial. A banda de ser fonamental per entendre els convulsos anys 60, Stone serveix d’estímul per no perdre de vista la funció de Wikileaks, les ombres del cas Snowden, la violació del dret a la intimitat dels ciutadans, el desastre informatiu dels camps de refugiats, el drama fronterer entre Mèxic i els EUA o l’arribada al poder de Donald Trump.

Tenint en compte la magnitud de la tragèdia, cada vegada costa més lluitar contra els grans poders mediàtics, els lobbies ferotges que fan d’altaveu del poder, les televisions convertides en plataformes acrítiques de difusió massiva o els mitjans que obliden la seva funció per ser, només, un negoci on retre comptes als inversors. Partint de l’obra imprescindible d’I.F. Stone, Tots els governs menteixen és un elogi del periodisme combatiu, de la informació insubornable, d’una vocació que ha de ser passional a la recerca de la veritat perduda. També, un cant al periodisme del futur, que ens alerta a la manera de Keyser Söze just a la fi de Sospitosos habituals: “el truc més enginyós del diable va ser convèncer el món que no existia”. Per això cal desconfiar de tots i de tothom, especialment d’allò que afirmin rotundament els qui manen. Perquè ara ja ho sabem, i no és cap boutade: tots els governs menteixen.

 

All governments lie

Direcció: Fred Peabody

Any: 2016

Direcció: Fred Peabody

Producció executiva: Jeff Cohen, Oliver Stone

Fotografia: John Westheuser

Durada: 90 minuts

Gènere: Documental

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.