El Govern de Francina Armengol va iniciar aquest passat dimecres les tasques d'exhumació del cementiri nou de Sant Francesc, a Formentera, per a localitzar les restes de les víctimes mortals del Penal de Formentera, una colònia militar franquista. Segons l’estudi efectuat per l'historiador eivissenc Antoni Ferrer Abarzuza, 58 persones —la majoria extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i balears— haurien mort en aquest camp entre 1940 i 1942, a causa de la fam i l'absència de condicions higienicosanitàries.
El penal de Formentera. Segons explica la pàgina web del Govern al respecte, tant pel que demostra aquest estudi esmentat com pels testimonis i la documentació recaptada per les associacions memorialistes es creu que les restes de les víctimes podrien estar enterrades en el veí cementiri nou de Sant Francesc, situat tot just a 3 quilòmetres de la colònia militar franquista.
Amb l'objectiu de confirmar si els presos morts durant la seva estada en el penal van ser enterrats en el cementiri de Sant Francesc i si les seves restes mortals continuen encara on van ser inhumades, la Societat de Ciències Aranzadi ha començat aquesta setmana les tasques d'exhumació del cementiri, una intervenció que s'emmarca dins el Tercer Pla de Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme 2021-2022 que impulsa el Govern de les Illes Balears a través de la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.
Els objectius de l'excavació són trobar les restes de les víctimes, identificar-les i retornar-les a les seves famílies: "hem de recuperar la seva memòria obrint les fosses per tancar les ferides. És un deute democràtic que tenim pendent i amb el qual estem totalment compromesos", segons assegura el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. Per la seva banda, la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, ha desitjat que «les tasques que han començat aquesta setmana permetin trobar les restes, certificar el que ens diuen els estudis històrics realitzats i, sobretot, retornar la dignitat a les 58 persones que van morir a la colònia penitenciària de la Savina i als seus familiars».
A l'inici de les excavacions hi eren presents el secretari de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado; la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch; el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, i el president i el vicepresident del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, tots dos membres de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Lluís Ruiz i Artur Parrón.
Aquesta és la segona vegada que el Govern balear participa en una exhumació a Formentera. La primera vegada va ser el 2017, quan el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera va promoure l'exhumació del cementiri parroquial de Sant Ferran, que va fer la Societat de Ciències Aranzadi amb la subvenció del Govern illencs i la col·laboració del Consell de Formentera.
El penal de Formentera, també conegut com la colònia o el campamentde la Savina, per la seva ubicació al costat d'aquesta localitat, va ser un centre penitenciari franquista obert la primavera de 1940 i que depenia de la Presó Provincial de Palma. Estava destinat a persones ja sentenciades per tribunals militars i s'estima que, en els seus dos anys de vida, va arribar a albergar fins a 2.000 reclusos, procedents de tot l'estat. Els presos patien unes condicions de vida deplorables, caracteritzades per l'amuntegament, la insalubritat, les malalties i la fam. Aquestes condicions van dur a la mort d'almenys 58 reclusos, una xifra constatada per la mateixa burocràcia del règim franquista i documentada per l'estudi de la colònia penitenciària efectuat per l'historiador Antoni Ferrer Abarzuza.
Segons els testimoniatges i documents recollits per Ferrer, els morts eren enterrats en el cementiri nou de Sant Francesc, el qual va començar a construir-se el 1938 i va ser inaugurat el 1940, poc abans que es produís la primera defunció documentada en el penal, a l'abril de 1941. D'acord amb el seu estudi, les morts es van succeir fins a l'octubre de 1942 i «quan es produïa una mort, el cos del finat era traslladat amb carro, des del Penal i fins a la porta de l'església, on el rector resava un respons davant el taüt, i d'aquí seguien al cementiri». Els testimonis afirmen que «a vegades es posava més d'un cadàver en el mateix taüt» i també que «quan es produïa una defunció, es deixava el cadàver en el dipòsit de la infermeria a l'espera que es produís una altra mort per a aprofitar el viatge». Sobre la mena d'enterrament, alguns testimoniatges esmenten, a més dels enterraments individuals i col·lectius, una «fossa gran» o inhumacions en «séquies llargues». El Penal va tancar a la fi de 1942 i els presos van ser llavors traslladats a altres penitencieries.
Val a dir que l'excavació a Formentera està enquadrada en el tercer Pla de Fosses de Govern balear que va ser aprovat al desembre de 2020 i que ha duit a terme tasques d'excavació, exhumació i identificació de cossos en set fosses arreu de les Illes. Les actuacions les executa la Societat de Ciències Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses del Govern balear. Les primeres intervencions han estat la segona fase d'exhumació del cementiri de Son Coletes, a Manacor; la intervenció en el cementiri d'Inca, també a Mallorca, i la tercera fase d'exhumació del cementiri de ses Figueretes, d'Eivissa. Després de l'exhumació del cementiri nou de Sant Francesc a Formentera, les següents intervencions previstes són el cementiri de Selva; el cementiri de Mancor de la Vall, i el Pou de Son Danús, a Santanyí (Mallorca).