Que l’escalfament global és una realitat causada pels éssers humans és, a aquestes altures, un fet inopinable. El mediterrani, tal i com ha advertit reiteradament, el Grup Intergubernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, serà una de les zones més afectades. L’increment de la temperatura de la mar i la seua consegüent adificació desencadenarà episodis més llargs de sequera i fenòmens climàtics més extrems que modificaran els ecosistemes i empitjoraran les condicions físiques per a la vida humana. Que la temperatura no s’incremente en més d’1,5 graus ha esdevingut un objectiu compartit per les administracions, doncs és a partir d’aquest llindar que es pot desencadenar un canvi irreversible.
Per evitar-ho, la comunitat científica està d’acord que cal reduir les emissions de gasos d’efecte contaminant a l’atmosfera. Al País Valencià, l’objectiu marcat per la Generalitat Valenciana -i que queda plasmat en l’avantprojecte de llei de la Generalitat de canvi climàtic i transició ecològica, d’aprovació pròxima - és que, per l’any 2030, s’hagen reduït el 40% de les emissions respecte de la data de 1990. La fita de la neutralitat climàtica hauria d’assolir-se el 2050. L’any 2019, al País Valencià es van emetre 29,3 milions de tones de CO2, això és 5,88 tones per habitant. Els embornals naturals (és a dir, la massa boscosa) captaren 6 milions de tones, de forma que les emissions netes per habitant al nostres territori es situarien en 4,68 tones de CO2 per habitant. L’energia i el transport van ser els principals emissors.
Per tal de saber exactament quina és la distribució d’aquesta contaminació, la Conselleria de Transició Ecològica acaba de fer públic el primer inventari d’emissions per municipi, a través del qual es pot saber quins són els municipis que més contribueixen a l’escalfament global i, per contra, quins són aquelles que més contribueixen a la seua mitigació. Les àrees urbanes són, òbviament, les que més perjudiquen l’ecosistema, mentre les àrees rurals i la seua massa forestal contribueixen a lluitar contra el canvi climàtic. En tot cas, l’inventari, que ha estat desenvolupat per Geminis Tools, permet saber, una a una, quina és la realitat municipal, de Vinaròs a Guardamar. Permet saber, per exemple, que Alcoi, va emetre a l’atmosfera 171.600 de gasos de CO2, dels quals un 28,5% procedien de l’ús del vehicle privat. O que Ares del Maestrat, per contra, va registrar un saldo positiu de 33.808 tones de CO2. Què vol dir això? Que els seus habitants i l’activitat que hi desenvolupen van generar 1.868 tones de CO2, però que els seus boscos van captar-ne 35.676 tones. És a dir, contribuïren decididament a la lluita contra l’escalfament global.
València, amb 3,8 milions de tones de CO2 va ser el municipi més contaminant del País Valencià, en un ranquing on figuren, per aquest ordre: Castelló de la Plana, Alacant, Elx, Paterna, Sagunt, Oriola, Riba-roja del Túria, Torrent, Gandia, Torrevella, Oriola, Vila-real, Aldaia, Tavernes Blanques, Gadia, Torrevella, Almassora, Quart de Poblet, Onda, Alzira, Benidorm i Sant Vicent del Raspeig.
A les comarques del nord, tres municipis (Castelló, Vila-real i Almassora) són responsables de més del 50% de les emissions. Per contra 84 municipis, això és el 62% de tota la província, fixen més que no emeten. A València, deu municipis són els responsables de més del 50% de les emissions, mentre 53 municipis (el 20%) actuen com a pulmons naturals. A Alacant nou municipis (el 6%) són responsables de més del 50% de les emissions. Trenta-vuit municipis (el 27%) són embornals, és a dir, absorbeixen més que no emeten.
A causa de l’extensió del seu terme municipal i de l’existència d’una massa forestal abundant, Morella, Aiora, Requena, Venta del Moro i Xelva es situen en el Top 5 de municipis que més contribueixen a lluitar contra el canvi climàtic.
Amb l’objectiu de contemplar aquests municipis pels serveis mediambientals que presten, l’avantprojecte de Llei de lluita contra el canvi climàtic contempla la creació d’un fons per a aquests pobles que s’hauria d’alimentar de noves figures impositives, com són les noves matriculacions de cotxes contaminants a partir de 2023, activitats difuses i les grans superfícies que generen mobilitat amb vehicle particular.