Van decidir humiliar-los i silenciar-los per sempre més baix tones de terra, a la fossa comuna d’un cementeri o una cuneta qualsevol, però els cossos del represaliats del franquisme tornen a veure la llum i el seu testimoni ressona amb força.
En el millor dels casos, els ossos de les víctimes ja es troben en possessió de les famílies, que han pogut donar-los una sepultura digna. Els que no han estat identificats o aquells en què la seqüenciació de l’ADN no ha coincidit per complet amb els dels familiars examinats, es mantenen sota custòdia temporalment. Alguns d’ells, com els del cementeri de Paterna (Horta), quedaran allotjats en un memorial en altura que esdevindrà un homenatge perpetu i en permetrà la localització ràpida per a possibles anàlisis futures, supeditades als avanços científics. La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que sufragarà les obres, acaba de signar el conveni amb l’Ajuntament de la ciutat, que n’ha cedit l’espai necessari.
Però, en efecte, no sols ixen a la llum els cossos. També tornen a escoltar-se les veus dels damnificats. Els dies 27, 28 i 29 de març, el camp de concentració d’Albatera (Baix Segura) i els cementeris de Paterna i Castelló de la Plana han acollit Vides enterrades, unes representacions teatrals carregades de sentiment en què sis monòlegs ens han apropat a la vida i mort de sis víctimes del franquisme. Experiències reals que resulten encara més corprenedores en un entorn així.
I és que la repressió va acarnissar-se de manera especial al País Valencià, on hi ha comptabilitzades 540 fosses, 331 de les quals correspondrien estrictament a la repressió franquista i la resta, sobretot, a combatents. Ja s’ha intervingut en 212 de les 331 fosses, que en general eren les més grans. Les 119 que fins ara no han estat exhumades són d’unes dimensions més reduïdes.
Resulta impossible precisar la xifra de fosses existents a l’Estat espanyol. El Ministeri de Presidència n’ha quantificades 4.265. El País Valencià, el darrer territori a caure a mans de l’exèrcit franquista, n’aplega una de cada vuit. I Catalunya, si fa no fa les mateixes: 525 fosses, 251 completament confirmades. En el cas de les Illes, se n’han identificat 44.
A Alacant, els treballs de desenterrament anaven clarament per darrere. Però a la legislatura en curs, la consellera Rosa Pérez Garijo, coordinadora general d’Esquerra Unida del País Valencià, ha mobilitzat el seu departament per tal d’obrir-les malgrat la passivitat absoluta tant de la Diputació com de l’Ajuntament, al capdavant dels quals hi ha els populars Carlos Mazón —president del PPCV— i Luis Barcala en dues coalicions amb Ciutadans.
Pérez Garijo acumulava experiència en la matèria. Com a diputada provincial de València, de 2015 a 2019, ja havia efectuat una tasca importantíssima en favor de l’obertura de les fosses comunes de Paterna, la principal cicatriu de la memòria del País Valencià i una de les tres més destacable de l’Estat conjuntament amb les del cementeri de l’Almudena, a Madrid, i el fossar de la Pedrera de Montjuïc, a Barcelona.
Meta a la vista
“L’objectiu és exhumar totes les fosses o deixar programada l’exhumació abans d’acabar la legislatura”, confirma la consellera Pérez Garijo. “Excepte les que corresponen als combatents, en què resulta molt més complicat trobar-ne familiars, pense que és una meta factible”.
En el cas dels que van morir en el front, tant ella com uns altres alts càrrecs de la Conselleria van desplaçar-se a Catalunya per comprovar de primera mà com s’han assenyalat i dignificat els espais de la batalla de l’Ebre, una de les més cruentes de la guerra del 36.
Però si ens centrem en les exhumacions estrictament relacionades amb la repressió franquista, és evident que s’ha progressat a passes de gegant. Ja va ser així en el mandat anterior, gràcies a l’agilitat dels processos administratius de la Diputació de València, i des de 2020, per fi, se n’estan recollint els fruits a escala autonòmica.
Fet i fet, la consellera Gabriela Bravo —titular de Justícia i persona competent de les qüestions relatives a la memòria històrica en la primera legislatura del Botànic— va licitar les primeres exhumacions, que no van arribar a concretar-se fins a la legislatura actual. Els tràmits són lents i cada expedient porta el seu temps.
Les primeres tasques de desenterrament van tenir lloc a Castelló de la Plana, Monòver (Vinalopó Mitjà) i Benissa (Marina Alta), on hi havia soterrats tres brigadistes internacionals, amb èxit divers. Mentre que a Castelló tot estava com es preveia, a Benissa només van trobar un dels tres cossos que s’esperaven, i a Monòver ni tan sols això.
I és que, en alguns casos, les fosses han desaparegut perquè amb el pas dels anys s’han fet obres i la terra ha estat remoguda sense comunicar la trobada dels ossos a ningú. És el que va succeir a Monòver en 1988, quan va fer-se una actuació que va acabar amb els cossos dels 26 represaliats al fem, tal com ha admès una persona del municipi. La Generalitat estudia denunciar aquells fets i encara espera l’informe escaient de l’alcalde actual de la població, el socialista Alejandro García Ferrer.
La predisposició dels consistoris tampoc no és unànime. N’hi ha de tots colors. En general, els de caire progressista hi donen suport i tracten d’aportar la seua col·laboració —entre 2015 i 2019, quan la Diputació de València liderava la recerca, no tant com ara, en què és la Generalitat la que és al capdavant—, però els de perfil conservador es posen exactament així: de perfil.
“En la meua etapa a la Diputació, l’únic ajuntament que va sumar-se de seguida i de manera entusiasta a les tasques d’exhumació fou el de Tavernes de la Valldigna, que disposava de molts familiars de veïns a la fossa 112 del cementeri de Paterna”, recorda Pérez Garijo. “En canvi, ara, des de la Generalitat, sí que hem rebut el suport de molts alcaldes i alcaldesses”, es felicita.
L’últim forat negre
Precisament per això, l’últim forat negre era Alacant. Malgrat la predisposició inicial d’Antonio Manresa, regidor de Ciutadans, la paràlisi del consistori alacantí ja exaspera la Generalitat.
“En principi, Alacant va sol·licitar 60.000 euros per exhumar tot el cementeri, una xifra molt baixa amb la qual no podien afrontar una operació d’aquestes característiques”, explica Iñaki Pérez Rico, director general de Qualitat Democràtica i oriünd d’Elda (Vinalopó Mitjà). “Van gastar 28.000 euros en dos contractes menors i van preferir ajornar l’execució de la resta de la quantitat assignada a l’exercici d’enguany.”
La Generalitat ha urgit l’Ajuntament a treure a concurs la contractació del projecte. “Si no volen fer-ho, la Generalitat pot encarregar-se de les exhumacions; únicament es tracta d’agilitar-ne els tràmits”, subratlla la consellera.
En total, el seu departament ha previst invertir-hi 230.000 euros. “És cada ajuntament el que contracta les empreses especialitzades, però si continua passant el temps, la partida podria quedar-se sense executar. La subvenció es remunta al juny de 2021 i l’actuació hauria d’estar licitada totalment en novembre”, adverteix Pérez Rico, que s’ha reunit recentment amb el regidor Manresa, a qui ha comunicat la decisió de la Generalitat d’assumir el procediment de licitació en cas que el consistori se’n desentenga del tot.
No seria la primera fossa del cementeri municipal que obre la Generalitat. Encara que els processos són feixucs, ja hi ha quatre desenterraments de fosses en marxa. I n’hi ha més a la vista. Si l’Ajuntament s’hi posara les piles —com ho ha fet el d’Asp (Vinalopó Mitjà), que tenia diversos veïns en una de les fosses d’Alacant—, seria possible acabar la legislatura amb tots els ossos dels represalitats exhumats.
La Generalitat va assumir les tasques de la fossa 10, la primera de totes a ser oberta. “Vam aconseguir localitzar tots els familiars dels que hi estaven soterrats, cosa que és molt i molt difícil, però en obrir-la, només vam trobar una caixa amb els ossos d’un xiquet, possiblement robat”, explica un dels tècnics de la Conselleria.
La secretària autonòmica de Cooperació i Memòria Democràtica, la socialista Toñi Serna, també ha seguit de prop l’encallament de les exhumacions a Alacant: “Per tal d’intervenir, hem requerit llicències que no sempre ha estat senzill aconseguir”, diu. “L’alcalde, Luis Barcala, s’esforça per entorpir totes les nostres actuacions”.
La sensació és que Vox, tot i no formar part del govern municipal, pressiona de valent. PP i Cs tenen 14 regidors de 29, a un de la majoria absoluta, i Vox posseeix dos edils. Així doncs, Barcala se n’ha desentès des del minut zero i el regidor Manresa, que a l’inici mostrava cert interès, ara no actua igual.
Quan la Generalitat va voler organitzar un acte en record del bombardeig per part de l’aviació feixista del mercat Central d’Alacant, esdevingut el 25 de maig de 1938, en què van morir prop de 300 persones, el consistori va posar-hi tots els entrebancs possibles.
A l’Ajuntament tampoc no li feia gens de gràcia que l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, previst a la llei aprovada la legislatura passada, fora albergat en un dels tinglados del port d’Alacant, que també era cobejat per unes altres institucions. Però la Generalitat no volia instal·lar-lo a la Ciutat de la Llum, fora del nucli urbà.
De fet, les obres d’aquest recinte, que s’aixecarà a la parcel·la de 630 metres quadrats on abans hi havia les dependències portuàries de sanitat exterior, ja han estat convenientment licitades.
Les comarques alacantines condensen alguns dels espais més simbòlics de la Guerra Civil, en especial de la darrera etapa. Més enllà de l’episodi del mercat Central, d’Alacant va partir també l’Stanbrook, el vaixell en què més de 2.800 republicans van poder fugir cap a Orà (Algèria) el 28 de març de 1939, quan la contesa bèl·lica ja era a punt d’acabar.
Però l’horror de la guerra va manifestar-se en molts altres indrets propers, com ara al camp de concentració dels Ametllers, als afores d’Alacant, per on van passar més de 18.000 persones, o el del municipi d’Albatera, situat a la comarca del Baix Segura, que en primera instància va ser un camp de treball del bàndol republicà i va reformular-se en un camp de concentració franquista, un dels més sinistres de la postguerra.
D’altra banda, l’última seu del Govern de la Segona República va estar radicada a la finca del Poblet, de Petrer (Vinalopó Mitjà). El 24 de setembre passat, l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero hi feia una visita acompanyat de la consellera Pérez Garijo.
La paràlisi de l’Ajuntament d’Alacant és idèntica a la que demostra la Diputació d’Alacant en les matèries relacionades amb la memòria. La institució presidida per Carlos Mazón deriva aquestes qüestions a l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, un òrgan de la corporació provincial destinat a la promoció de les manifestacions culturals.
Del sud arriben, per tant, notícies oposades. A Almoradí (Baix Segura), l’alcaldessa del PP, Maite Gómez, no vol saber res d’exhumacions, mentre que a pocs quilòmetres, a Elx, la capital del Baix Vinalopó, amb un alcalde del PSPV, Carlos González, es duen a terme ara les primeres exhumacions. “Al sud portàvem un retard enorme”, es plany la secretària autonòmica Toñi Serna.
A diferència de la Diputació i l’Ajuntament d’Alacant, amb les respectives institucions de Castelló hi ha una bona coordinació. No debades, la meitat dels cossos que resten per exhumar a les comarques septentrionals aniran a càrrec seu, i l’altra meitat, a càrrec de la Generalitat.
Al seu torn, la implicació de la Diputació de València no és tan gran com a l’època de Pérez Garijo, però enguany és previst que aquesta institució acorde l’exhumació de dues fosses petites que encara no han estat obertes a Paterna. El responsable del ram és Ramiro Rivera, alcalde de Titaigües.
La recta final
Quan els obstacles que posen els municipis governats per la dreta són insalvables, la Generalitat Valenciana pren les regnes de les exhumacions. Va succeir així a Sogorb (Alt Palància) i podria passar ara a Alacant.
En total, el Govern valencià ja ha destinat més de dos milions d’euros a les tasques de desenterrament i identificació de les víctimes de la repressió franquista.
Hi ha inversions que hi tenen a veure però que no integren aquest apartat, com el banc d’ADN previst a la Llei de memòria democràtica, en què fins ara s’han esmerçat 460.000 euros. La col·laboració de Fisabio (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica), un centre adscrit a la Universitat de València, permetrà de centralitzar les proves.
Tampoc no formen part d’aquest pressupost les actuacions tendents a dignificar el Terrer, la partida de Paterna, als exteriors del cementeri municipal, on foren afusellats milers de persones. Uns terrenys rústics de titularitat privada amb els propietaris dels quals la Generalitat ja s’ha posat d’acord. L’Administració netejarà aquell entorn tan sensible i restaurarà la part més malmesa.
Per acabar, al mausoleu que s’erigirà al cementeri paterner seran dipositades les restes no identificades, amb un codi que possibilitarà accedir-ne de manera fàcil. “Aquest memorial obre una esperança als familiars, en cas que les investigacions futures els permeta recuperar-los”, apunta la consellera, que tenia un gran interès a desenvolupar aquest projecte.
Hi ha famílies de represaliats que no volen saber-ne res o que estan enfrontades entre elles i no poden fer res sense el permís de tots els seus membres. En general, la guerra i les seues derivades no han deixat de ser un tema tabú: “Malauradament, ben poques famílies ens diuen que parlen sobre això amb normalitat”, lamenta la consellera.
Amb tot, el salt que està experimentant el País Valencià és notable. “El País Basc i Navarra continuen anant per davant, han tingut una dreta conscienciada, sensible amb la memòria, però també és cert que allà tenien menys fosses i que estaven més agrupades, cosa que en facilitava la localització.
El Ministeri de la Presidència també destina partides a l’obertura de fosses i la dignificació dels espais de la guerra i la postguerra. El País Valencià és un dels territoris que esgoten els recursos que el Govern espanyol posa al seu abast, raó per la qual han suggerit que les subvencions que no facen servir algunes autonomies vagen a parar a les comunitats que ja n’han exhaurit les seues, però no hi ha hagut la receptivitat esperada.
Balears, també a tocar
El salt que han fet les illes Balears també és extraordinari. L’encadenament de dos executius progressistes, molt semblants als del País Valencià, ha servit per marcar un abans i un després en aquesta assignatura pendent.
A les Illes hi ha un mínim de 44 fosses, repartides entre Mallorca (38) i les Pitiüses (6). El mapa de fosses de Menorca encara no s’ha confegit i és previst que veja la llum a partir de l’any vinent, amb el quart pla de fosses del Govern balear.
De les 44 fosses, nou d’elles ja estan desaparegudes pel pas del temps i les actuacions d’índole diversa dutes a terme. A 18 de les fosses ja s’ha intervingut, a quatre més és previst fer-ho en 2022 i a 13 s’està a l’espera de la revisió per tal de determinar-ne la viabilitat o no. D’aquestes 13, vuit guarden relació amb el desembarcament de la milícia barcelonina encapçalada pel general Alberto Bayo.
De les quatre illes, Menorca va ser l’única a mantenir-se fidel a la República, i Bayo, acompanyat de 4.000 persones, va idear una operació per reconquerir Mallorca des de Maó, però l’aviació italiana i la retirada del suport marítim a Bayo per part del Govern de la República va malbaratar els seus plans. Quaranta homes i cinc dones van ser capturats i afusellats a la població de Manacor.
Però a les Balears, la recuperació dels cossos amuntegats a les fosses també és un fet. Aquesta setmana, per exemple, s’inicien les exhumacions al cementeri de Sant Francesc, a l’illa de Formentera, on podrien trobar-se les restes de les víctimes del campament franquista de la Savina, tres de les quals procedeixen d’Alacant i una de València.
A més, a l’illa de Mallorca, a les acaballes de 2022 s'obriran les fosses de Selva, Mancor de la Vall i Santanyí.
En total, a les Illes ja s’han recuperat 218 cossos, dels quals s’han pogut identificar 36, per damunt del 10% de mitjana estatal, que també és la valenciana. Trenta-tres d’aquestes 36 restes ja s’han pogut retornar a les famílies.
Jesús Jurado, secretari autonòmic balear de Sectors Productius i Memòria Democràtica per Unides Podem, destaca per sobre de tot “l’èxit d’haver desenterrat per complet la fossa de Porreres, en 2016, on va ser clau la col·laboració de l’associació Memòria de Mallorca”.
“La societat civil ens reclamava que el Govern liderara la recerca, cosa que no va ser possible fins l’any 2015”, assenyala Jurado. La primera exhumació a les Illes es remunta a Sant Joan en 2014, quan encara governava el popular José Ramón Bauzá. Va dur-la a terme Memòria de Mallorca amb els fons propis i a recer de la Llei de memòria històrica aprovada per l’executiu socialista de Rodríguez Zapatero. Van recuperar-se els cossos de tres víctimes. Les primeres tres que eixien a la llum a les Illes.
Si al País Valencià ha estat especialment intensa la tasca de l’empresa ArqueoAntro, a Balears ha reeixit el treball d’Aranzadi, que ha liderat projectes a Calvià, Llucmajor o Marratxí, entre d’altres. A Montuïri, per contra, les tasques d’exhumació van esdevenir infructuoses.
La majoria de fosses de les Illes es troben als cementeris, però també n’hi havia que no i que han desaparegut amb el pas del temps. “I en alguns cementeris, els anys vuitanta van fer-se obres que van acabar amb les restes dels represaliats a l’ossera general”, assegura Jurado. Entre d’altres, va ser el cas d’Alaró.
La sensibilitat envers aquest tema no era ni de bon tros la d’ara. Ni la cobertura legal, és clar. No obstant, sí que ha estat possible treure de la ignomínia els cossos dels afusellats a Son Coletes, més una vintena de persones que se sospitava que podien ser-hi però no hi havia la certesa absoluta.
Aquella exhumació corresponia al segon Pla de fosses, iniciat en 2019. El tercer es troba en fase d’execució i el quart encara s’està redactant. A més de les excavacions al camp formenterer de la Savina, és previst que enguany s’òbriguen tres fosses petites de Mallorca.
“A Balears, les grans fosses de la repressió ja estan obertes”, afirma Jurado. “L'exhumació de Porreres, la segona fossa més important després de la de Palma, va marcar un punt d’inflexió”. Una notícia molt satisfactòria, a diferència de la situació al cementeri de Palma, on ja fa anys que les restes de tots els desapareguts jauen amuntegades a l’ossari municipal.
A les Illes ha estat especialment rellevant la tasca de les conselleres Ruth Mateu i Fanny Tur, de la coalició Més. Totes dues van encetar un procés que ha trobat continuïtat amb el vicepresident Juan Pedro Yllanes, de Podem, que té adscrites aquestes competències des de 2019.
Els 114 cossos exhumats a Porreres i els 79 que, de moment, s’han trobat a Son Coletes (Manacor) constitueixen les dues grans fites a les Illes. “Malauradament, el sòl mallorquí és massa àcid i això dificulta la conservació de l’ADN dels ossos en un estat prou bo per analitzar-lo com cal”, lamenta Jurado.
El Govern balear prioritza les fosses en què encara queden familiars de primera generació amb vida. “Si hem previst diverses fosses en un mateix any, això esdevé clau per decidir per quina comencem”, comenta el secretari autonòmic. “Hem tingut l’emoció de lliurar els ossos dels pares als seus fills, i l’emoció resulta indescriptible”, afegeix.
Els ossos que no són identificats o que no es pot assegurar amb certesa que pertanyen a la família que els busca van a parar a unes dependències municipals de la funerària de Palma, amb la qual el Govern ha signat un conveni. “Volem treballar en la construcció d’un memorial mitjançant la cessió, per part de l’Ajuntament, d’algun terreny del cementeri”, avança Jurado.
“El pròxim objectiu és el desembarcament de Bayo”, expressa. “Hi ha almenys vuit fosses lligades a aquells esdeveniments”. No sols a Manacor, sinó també a Sant Llorenç i Son Servera.
L’altre repte consisteix a trobar noves fosses. Els “estudis històrics” que promou el departament investiga les informacions que arriben de part de particulars, com ara les que indiquen la presència de restes humanes a la cala de Sant Vicenç, a Pollença (Mallorca).
Un pla que ve de lluny
Catalunya, pel context polític més favorable, va iniciar les tasques de recuperació dels represaliats molt abans que el País Valencià i Balears. La creació del Comitè Tècnic de Fosses, gràcies a una llei de 2009, ha permès de fer exhumacions i dignificar els principals entorns de la barbàrie, com el fossar de la Pedrera, a la muntanya de Montjuïc, on es calcula que descansen més de 4.000 persones.
Un espai que ja funcionava abans de la guerra com a fossa de la gent sense recursos i on hi ha la constància que es troben més de 1.700 afusellats pel franquisme i molts dels morts de les presons. S’hi va abocar gent fins la dècada dels seixanta.
Els afusellaments tenien lloc al Camp de la Bóta, des d'on eren traslladats pels carrers a poca velocitat per tal de generar més sensació de pànic. Els noms dels represaliats —la majoria dels quals de la CNT i d'ERC, però també del PSUC— apareixen escrits en unes columnes del cementeri. També hi és soterrat l'expresident Lluís Companys.
El problema de Catalunya és doble. D'una banda, que el fossar de la Pedrera és pràcticament inaccessible a l'hora de planificar possibles exhumacions. I, de l'altra, que molts dels caiguts són combatents morts de manera anònima a la guerra, sense que els seus familiars puguen reclamar-ne ara les restes.
Per aquest motiu, resulta tan corprenedora l'abundància de fosses als municipis de l'anomenat "front de l'Ebre" [vegeu gràfic].
La intervenció més recent a Catalunya s'està duent a terme a les muntanyes de Prades (Baix Camp), on unes historiadores que treballaven per a la Direcció General de Memòria Democràtica van fer veure la presència d'ossos en superfície al costat de material bèl·lic.
Les excavacions fetes a la zona han tret a la llum cinc cossos més que conservaven la roba militar i diversos objectes personals. Possiblement, van ser abatuts el gener del 39. Els seus cossos, després de més de vuitanta anys, també han eixit del túnel del temps. Perquè, afortunadament, hi havia llum al final de les fosses.