El principal grup ecologista de Balears, el GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), ha presentat una dotzena d'esmenes al projecte de Llei de sostenibilitat i circularitat del turisme, la norma que Francina Armengol vol aprovar abans que acabi l'any i que el gener presentà -a Madrid- com un exemple mundial de “sostenibilitat turística”. Els ecologistes no ho veuen igual.
Crítiques. Els verds del GOB són molt crítics amb la intenció governamental d'aprovar la referida llei. Asseguren que “la circularitat hotelera” –l'economia circular a la qual suposadament haurien de tendir els establiment, segons diu el Govern– el que fa, al seu entendre, és "finançar l’increment de categoria dels hotels amb fons públics europeus que havien de servir per pal·liar els efectes de la COVID-19”. Així mateix, els ecologistes són tan durs o més quan asseveren que “la concepció, presentació pública en altres territoris i aprovació mitjançant decret llei de mesures urgents, ha estat un exercici sense precedents de manca de transparència, participació i democràcia per part d’un govern d’esquerres. La Conselleria de Turisme i Model econòmic, actua a porta tancada amb negociacions amb el sector i amb prepotència i desconsideració (fins i tot de les esmenes que puguin presentar els seus propis socis de govern), més enllà d’aquells actors que considera claus per donar suport a la seva acció política, determinada a seguir consolidant el sector turístic i concretament, l’empresariat hoteler, com a puntal d’un model econòmic que deixa enrere l’objectiu de diversificació i les evidències de la vulnerabilitat de la dependència exclusiva d’un sector que, atenent els escenaris globals, es mou dins de la incertesa més absoluta”.
Segons el GOB el que hi ha rere aquesta futura llei no és més que una nova marca per posicionar les Illes com a destinació turística –ara dita “sostenible i circular”– que amaga el fet substancial: garantir que els fons europeus flueixin a les butxaques de l’empresariat hoteler. Es tracta d'una “política de campanya comunicativa de nova marca turística i poca incidència real en cap dels objectius i reptes que planteja el propi preàmbul del projecte de llei”. Titlla la voluntat governamental “d'exercici de cinisme inaudit” perquè usa en el projecte de llei conceptes -Agenda 2030, turisme sostenible, creixement inclusiu, economia circular, dades extretes dels informes del LINCC, mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic, acord de París, COP26, informe de l’IPCC, etc.- que s'acaben per ignorar per complet amb l'únic objectiu de “rellançar la competitivitat de les Illes en el mercat turístic”.
La “circularitat” de la que tant presumeixen la presidenta Armengol i el seu conseller de Treball i Turisme, Iago Negueruela, és, al parer dels ecologistes, “un invent narratiu” i que, a més, tan sols fa referència als hotels i no, com hauria de ser-segons els verds- si es volgués aplicar de bon de veres, “a tota l'economia turistitzada”.
El GOB, així mateix, acusa el Govern de recollir en la previsió de la llei tot un seguit de mesures –estalvi d'aigua, climatització racional, eliminació d'articles d'un sol us....– que ja s'estan aplicant, amb l'únic objectiu que puguin passar a ser subvencionades -amb els fons europeus- i justificar el futur augment de categoria dels hotels.
Tot plegat és decebedor, diuen els ecologistes, perquè la futura llei anunciada no té “res a veure amb la situació 'd’emergència climàtica' declarada (pel Govern) fa uns anys ni amb cap de les qüestions urgents a les que fa referència el preàmbul” de la norma. I encara més: el Govern el que fa a la pràctica, segons els activistes, és “regalar” als hotelers la possibilitat de seguir “gaudint, també amb aquest decret, de l’exclusió del compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístic i turístic amb l'objectiu d'incrementar la superfície edificada” dels hotels. Recorda el GOB que “aquest regal als hotelers començà ja amb la crisi de 2008 i (...) ha estat reiterat per reformes promogudes per tots els partits polítics (UM el 2009, PSOE el 2010 i ara el 2020-2022, PP el 2012, Més el 2017). Entenem que la rendibilitat d’aquestes obres hoteleres és doble: d’una banda, incrementen la categoria i la taxa de benefici hotelera; i d’altra, revaloritzen el seu capital fix immobiliari als mercats financers”.
Tampoc agrada la congelació de places turístiques anunciada pel Govern. Que els ecologistes creuen que té trampa perquè, en realitat, no es contemplen tots els projectes en marxa –fins el moment de l'aprovació de la moratòria– de noves places, i recorden, a tall d'exemple, que “entre 1998 i 2010 es donaren 16.117 places turístiques en el marc de la legislació per contenir les places hotelers”. Els ecologistes troben que “les places no han de ser congelades” sinó que s'han de reduir.
En resum, el GOB considera que el que fa el Govern és fer “circular el capital entre els mateixos de sempre, fent de les Illes Balears un refugi segur per als inversors i per a la gent rica. L’emmascara amb una versió edulcorada del 'decreixement' i una nova 'circularitat hotelera', sense abordar però l’essència del projecte polític de decreixement turístic que consideram imprescindible i que hauria de ser implícit a la política de diversificació econòmica en el marc d’una transició ecosocial del model econòmic”.