Per a Luka, el camí cap a la guerra va començar amb un correu electrònic. Van ser quatre frases i prou: les va escriure al mòbil i les va enviar a l’ambaixada ucraïnesa. “Vull ajudar els meus germans i germanes en la lluita contra el diable. Què haig de fer?”, va escriure Luka. Va afegir que sabia fer anar les metralladores AK-47 i PM-98. I que tenia experiència amb llançamíssils.
Al cap d’una setmana és a l’estació de Przemysl, a prop de la frontera ucraïnesa, fumant una cigarreta. Luka, de 33 anys, porta una gorra de llana i una bufanda de punt. A la motxilla hi ha ficat botes militars, roba interior tèrmica i dos uniformes. L’armilla antibales l’ha deixat a casa. Pesava massa, diu.
Luka és originari d’una petita ciutat del nord de Polònia, però viu al Regne Unit. Ha passat tota la vida adulta combatent. Primer a la Legió Estrangera francesa i més endavant en altres països. “Soc un mercenari”, diu Luka. Ens demana que no publiquem el seu nom real. Ara, diu, el que li importa no són els diners. “Algú ha de parar els peus a Putin”. L’OTAN té por, afirma. Ell no.
Aquests dies s’estan solidaritzant amb Ucraïna persones de tot el món. Es manifesten contra la invasió de Putin, envien bitcoins a Kíiv o acullen refugiats. Milers d’homes joves van un pas més enllà: volen anar al front en persona per reforçar les tropes ucraïneses. Volen arriscar la seva vida per un país que amb prou feines coneixen.
A hores d’ara –segons dades ucraïneses– ja s’han allistat com a voluntaris 20.000 estrangers de 52 països. A internet debaten quina és la manera més senzilla d’arribar a les fronteres ucraïneses i com s’han de preparar. El fòrum de Reddit “r/VolunteersForUkraine” té més de 40.000 membres. Entre els voluntaris hi ha suposadament veterans dels EUA, un parlamentari conservador de Letònia i un aclamat franctirador canadenc, però també persones sense gens d’experiència en combats. Què els empeny a fer això? I quina influència tindran en el conflicte?
Pocs dies després de l’inici de la guerra, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va dirigir-se a als països estrangers. “Això és el començament d’una guerra contra Europa”, va assegurar. I va afegir que estaven en joc la democràcia i els drets humans. Qualsevol que volgués defensar aquells valors, va anunciar, podia unir-se a les forces de defensa territorial ucraïneses.
Luka està convençut que Zelenski té raó. Parla amb veu baixa i amb actitud ponderada, no sembla un eixelebrat. A casa seva, a Watford, l’espera la seva filla. Té 7 anys. Explica que les imatges de Mariúpol li van recordar a ella: allà una nena petita, d’un any menys que la seva filla, va morir per culpa dels míssils russos. Un metge va intentar salvar-la desesperadament; la mare estava al costat plorant, amb una gorra ben ensangonada. Luka va mirar-se les imatges una vegada i una altra. Llavors va prendre la decisió d’anar-se’n a Ucraïna. La mare de la seva filla –ara ja no són parella– no va intentar aturar-lo. “Però torna, eh”, li va dir. Luka diu que no hi compta. No compta mai que tornarà.
Medyka, al sud-est de Polònia, és el pas fronterer més important cap a Ucraïna. Per aquí cada dia passen milers d’ucraïneses amb els seus fills en direcció a Occident. A pesar de la guerra, molts van en la direcció contrària. Hi ha ucraïnesos que porten paquets d’ajuda als seus compatriotes. I es formen grups de combatents estrangers per travessar junts la frontera.
Dimecres d’aquesta setmana, al costat de Luka hi ha sis homes més que també volen combatre. Dos britànics porten vestimenta de camuflatge. Omid, un iranià que no vol que publiquem el seu cognom per no posar en perill la seva família, s’ha abaixat la caputxa de l’abric per tapar-se la cara.
El 2015 Omid va fugir del seu país i des d’aleshores viu a Sorø, una petita ciutat de l’est de Dinamarca. Treballava d’empaquetador en un magatzem. Ara ha deixat la feina per anar-se’n a la guerra.
Omid diu que no tan sols vol combatre, sinó també defensar Ucraïna, que són coses diferents. A l’Iran va veure com abatien manifestants. Mentre passa pel costat dels refugiats, parla de les relacions amistoses dels governants de Teheran i Moscou. “La llibertat no és de franc”, diu Omid. “A vegades cal defensar-la”.
Les forces de seguretat occidentals fins ara han observat amb escepticisme els voluntaris que viatjaven a Ucraïna. Al Donbass fa anys que hi combaten legionaris d’extrema dreta en tots dos bàndols. El grup neonazi Regiment Azov, que defensa el sud d’Ucraïna, ha estat acusat de nombrosos crims de guerra. Hi ha estudis que demostren que sovint les atrocitats les cometen els estrangers amb motivacions ideològiques.
Tanmateix, la brutalitat de Putin ha fet canviar l’actitud d’Occident. Alguns caps de govern fins i tot encoratgen els voluntaris. A alguns això els recorda la retòrica de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola. A partir del 1936, desenes de milers de voluntaris van viatjar a Espanya per defensar un govern democràtic contra els feixistes. Aleshores l’escriptor britànic George Orwell va ser presa de la “maligna sensació” que la guerra és gloriosa.
Omid mira contínuament el breu correu electrònic de l’ambaixada ucraïnesa que li assenyala el camí. Després de travessar la frontera s’ha de presentar en una gasolinera de prop de Lviv. Allà hi ha una base militar on Ucraïna forma els seus combatents estrangers. Diumenge passat avions de combat russos van disparar míssils contra les instal·lacions. L’atac va ser un avís. Moscou va anunciar que continuaria els atacs contra els mercenaris estrangers.
L’OTAN ha anat amb molt de compte per no convertir-se en part bel·ligerant a Ucraïna. Descarta una zona d’exclusió aèria, com reclama Zelenski. Però els legionaris estrangers podrien involucrar Occident en el conflicte més del que li agradaria.
David Malet, que fa recerca a la Universitat Americana de Washington sobre els combatents estrangers, considera que és possible que les tropes russes facin presoners legionaris estrangers i que els executin. En aquest cas, Malet preveu una reacció emotiva de l’opinió pública occidental. Alerta que això podria tenir unes “conseqüències impensades notables”.
La majoria d’experts militars dubten que els voluntaris estrangers puguin influir decisivament en el desenllaç de la guerra. Abans no actuïn com a unitats, haurien de passar setmanes d’entrenament. La legió internacional, doncs, de moment és sobretot un símbol. Recorda als ucraïnesos que no estan sols en la seva lluita.
Luka passa la primera nit en territori ucraïnès en una antiga escola que ara serveix de caserna. Al costat seu al matalàs hi dormen nou polonesos, tres britànics, un suec i un romanès. Luka ens informa per WhatsApp que ha estat parlant i rient amb aquells homes fins tard. Ara la seva principal preocupació és si tindran prou munició.
Els altres sis voluntaris amb qui Luka havia iniciat el viatge han fet marxa enrere. Omid diu que els ucraïnesos li han exigit que es comprometés per a sis mesos. Però el seu permís de residència a Dinamarca és massa incert per comprometre’s tant de temps. Ara vol tornar a Sorø i buscar una nova feina.
Traducció d'Arnau Figueras