Benvolgut president Puig:
En primer lloc, vaja per davant l’esperit constructiu d’aquesta carta en pro de la sostenibilitat del nostre país. I vaja per davant també el respecte democràtic més escrupolós per la difícil tasca de govern que els toca fer a vostè i a totes les persones del seu Consell. En segon lloc, deixe que em presente. Soc un veí de la comarca de la Ribera Alta, concretament del municipi de Carcaixent, que com molts altres pobles d’arreu del territori, està sota l’espasa de Damocles d’una macroplanta solar. La planta solar que volen posar-nos implica afectació a més de 140 hectàrees de la nostra serralada, on naixen els barrancs que quan plou afecten al nostre poble. Tot el casc urbà de Carcaixent són 130 hectàrees... per aportar un ordre de magnitud geogràfica a la barbaritat. I com aquest cas, malauradament, hi ha molts més en les zones rurals valencianes.
Li escric perquè en les darreres setmanes són moltes les notícies que apunten cap a una mena de "carta blanca" per a projectes d'energies renovables en format de macroplantes, siguen aquestes sostenibles o no. Sembla que la línia que vostès promouen és la de “com més i més gran, millor”… i mire, com a enginyer amb més de vint anys d’experiència en el sector ambiental, si aquesta és la línia, estan vostès cometent un error estratègic de primera magnitud. Per favor, mire la següent imatge. Són projectes en tramitació de plantes fotovoltaiques en aquest moment al nostre territori. Evidentment, en tramitació no necessàriament són acceptades. Però els moviments que vostè ha anunciat, implicarien “trencar molts ous”. Les energies renovables tenen en la seua base una estreta relació amb la sostenibilitat. I no tot el que està plantejant-se com a renovable és sostenible, ni de lluny. Si les renovables no són sostenibles, perden gran part del seu sentit.
Des de fa 21 anys, treballem en matèria de sostenibilitat. Tenim una xicoteta empresa. Els meus socis i jo generem vint llocs de treball en tres pobles valencians: Callosa d’En Sarrià (Marina Baixa), Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) i Carcaixent (Ribera Alta). I si ens donen facilitats a moltes micro-pimes com la nostra per a obtindre energia molt més barata del sol a les nostres oficines en lloc de facilitar grans macroplantes que amenacen el nostre paisatge (i sostenibilitat)?
Al meu equip tenim persones llicenciades en ciències ambientals, en enginyeria forestal, en obres públiques, en agronomia, en econòmiques, en geografia... i la sensació és compartida. Renovables? Clar que sí. Però de cap manera així, senyor president. Les decisions a corre-cuita fruit de la pressió social solen tindre conseqüències nefastes. La guerra a Ucraïna i la geopolítica d’un mercat global afecten als preus de l’energia. Però, tot i la seua gravetat, aquesta no és la crisi que més ens ha de preocupar més. Perpetuar un model energètic insostenible i agreujar les conseqüències de la crisi climàtica, fruit entre altres coses de nombroses decisions polítiques errònies, ens ha de preocupar tant, o més. Volem passar de dependre d’altres països d’on importem energia a dependre de multinacionals?
Parlem d’empreses que no han dubtat en buidar un embassament per a guanyar diners o de posar una planta de gas i provocar terratrèmols a la costa de Castelló sense despentinar-se... Volen vostès afavorir això de nou? Governs anteriors ens ficaren dins la bombolla urbanística. I ja coneix les conseqüències. Vol ser vostè el president que ens ficarà dins una bombolla energètica?
Vostè és d’un poble. Com jo. Vostè és socialista. Però afavorir un model de concentració de la producció energètica d’una font renovable com el sol en mans de grans multinacionals que pretenen destruir el nostre patrimoni natural per al seu benefici, en lloc d’afavorir una democratització i una producció en mans de xicotetes empreses, cooperatives locals, particulars... sembla poc socialista, no? Per què no apostar per un model en el qual la gent rebrà un benefici directe en la seua factura de la llum en lloc d’una extensió de l’oligopoli?
No tota l’energia renovable és sostenible, senyor Puig. He tingut ocasió de parlar amb moltes persones amb responsabilitat de govern a escala local i senten indefensió. He parlat amb servidors i servidores públiques i fan tant com poden... però si la decisió es pren a Madrid... poca cosa podem fer. I li pregunte: podent ser el president que canvie el model energètic i el que pose a l’abast de les persones, les pimes, les associacions empresarials valencianes al voltant dels polígons energia renovable, i sostenible... i de pas el que evite la destrucció de milers d’hectàrees d’espais naturals valencians, de veritat vol passar a la història com aquell que va possibilitar una nova bombolla insostenible posant l’energia (altra vegada) en mans de qui s’estima més els diners que el territori?
En el nostre cas concret, té vostè al Consell un carcaixentí. No tinc el plaer de conèixer personalment al conseller Arcadi España, però vaig tindre l’honor de conèixer i conversar llargues estones amb el seu pare. Jo era molt jove. I ell un lluitador compromès, engrescador i generós que ens inspirava i aconsellava quan estàvem al Consell de la Joventut del poble. Al seu conseller també li demane que mire al patrimoni natural del nostre poble. Perquè no són solament milers d’hectàrees amenaçades. Són les línies d’alta tensió, les subestacions...
I si en lloc d’afavorir i facilitar aquest model destructiu cobrim canals de reg amb plaques solars? I si posem les instal·lacions sobre la làmina d’aigua dels embassaments que en molts casos ja tenen línies d’evacuació de l’energia hidroelèctrica? I si fem un esforç conjunt públic-privat per posar-les sobre els sostres de tots els polígons industrials valencians i de pas subministrem a les empreses energia renovable i sostenible, de proximitat, de forma directa? Menjaríem tanta truita, o més, i no caldria trencar tants ous. No li sembla?
A més, cal mirar altres fonts d’energia renovables, i sostenibles. Per posar-li un exemple concret (mai m’ha agradat fer un anàlisi crític sense oferir arguments i alternatives): tenim els terrenys forestals valencians fets un desastre per falta de gestió i activitat al sector primari. Sent el president valencià supose que sabrà que el 56% del territori valencià és forestal. Segons dades del seu propi govern, cada any se'ns incorporen als boscos més de 200.000Tn de biomassa. I en agricultura altres, de treballs de gestió, altres 800.000Tn. Aquesta biomassa residual (sense parlar de tot l’acumulat després de dècades d’abandonament) amenaça amb cremar les nostres muntanyes.
I si la posem en valor? Eixa energia afavoriria el sector agrícola, i a les persones amb propietats forestals. Diversificaria els beneficis de la transició energètica i la descarbonització. Socialitzaria aquest benefici. El model que s’està plantejant és el de sempre: socialitzem els danys i el perjudici i privatitzem el benefici.
Fa uns mesos tinguérem la responsabilitat de redactar el “Pla director per a l’aprofitament energètic de la biomassa en la comarca de la plana de Utiel – Requena”. Amb dades, demostràrem amb preus de 2020, considerant el consum energètic comarcal destinat a la generació de calor (energia tèrmica) de la comarca, amb un total de 72.768.626 kWh/any, els municipis estaven pagant 6.997.157 €/any (al preu actual serà molt més, clar). La instal·lació d’una planta comarcal generaria 28 llocs de treball directes, fixes, i almenys 22 llocs de treball indirectes. A zones rurals, clar. La substitució de calefacció elèctrica o amb gasoil als edificis municipals per biomassa local, de proximitat, agrícola i forestal suposaria als municipis un estalvi anual de 1.027.349 €. Implantar la instal·lació en algun dels polígons industrials ja existents costaria entre 750.000 i 900.000 euros. Als preus de 2020, pagant costos d’operació, etcètera, s’amortitzaria la inversió en quatre anys, i a partir d’aquest termini, els pobles de la comarca obtindrien un saldo econòmic positiu de 379.508 €/anuals. Truita per tothom, i sense necessitat de trencar més ous per cuinar-la perquè aprofitaríem el polígon que ja està fet. I amb capacitat de créixer. El projecte plantejava el servei a edificis públics, però se podria oferir energia amb el mateix format a empreses, hotels, residències, restaurants... energia local, neta, renovable, sostenible, prevenint incendis forestals (prevenció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle) i generant treball en zones rurals. Veu la diferència entre aquest model i la continuïtat de l’oligopoli?
Quan et dediques professionalment a la defensa del medi ambient i la sostenibilitat des del món empresarial de vegades t’entren ganes de rendir-te. El “Greenwashing” o “llavat de cara ambiental” no afecta solament a les grans corporacions. Malauradament en política també hi ha molta gent que vol anar de verd, però o no sap, o no vol ser-ho. I això en ocasions acaba minvant els ànims. Però hi ha qüestions que ens obliguen a seguir. Especialment, ens obliga a seguir la gent que ve darrere. Els nostres fills i filles. Els nostres nets i netes. Les grans empreses poden tindre el poder, però nosaltres tenim les raons. Els arguments. I vostè i el seu Consell la responsabilitat.
Per favor, senyor president, no ens peguem l'enèsim tir en el peu. Volem energies renovables, però les volem sostenibles i beneficiant directament als nostres pobles i comarques. A les persones que poblem el territori. A les empreses valencianes, grans o xicotetes. Volem sobirania energètica. Per favor, ajude’ns a aconseguir-ho.
En 2020 vostè va citar a Saramago amb motiu del dia de l’arbre: "Soy nieto de un hombre que, al presentir que la muerte estaba a su espera, bajó al huerto y fue a despedirse de los árboles que había plantado y cuidado, llorando y abrazándose a cada uno de ellos, como si de un ser querido se tratara"... Nosaltres som els nets d’aquell home també.
Vostè té fills. Sap el que significa estimar-los i desitjar-los el millor futur possible. Quan ens jutgen les generacions futures ens jutjaran pels nostre actes. Per allò que vam dir, però especialment, per allò que férem, o deixàrem de fer. Nosaltres tenim clara la nostra defensa. Ho intentàrem amb tot el nostre cor, ànima i tot el molt o poc coneixement d’anys d’estudi, i pràctica, malgrat aquelles persones que optaren pels diners envers el territori. Jo tinc clar què els contaré.
Què els contaran vostès?
Ferran Dalmau i Rovira
Enginyer forestal
Membre del col·lectiu ciutadà Salvem el Realenc (Carcaixent)