A Paul Krugman, de 69 anys, se’l considera l’economista més destacat dels EUA. És professor de la Universitat de Nova York i columnista del New York Times. El 2008 va ser guardonat amb el Premi Nobel.
—Senyor Krugman, la guerra a Ucraïna i les sancions d’Occident estan provocant convulsions als mercats de les matèries primeres. Podria desencadenar-se una nova crisi del petroli, en què s’imposessin prohibicions temporals dels vehicles i es formessin llargues cues a les benzineres?
—En aquest aspecte, puc donar-li un missatge tranquil·litzador, si bé amb prudència. No crec que la situació actual sigui equiparable al trasbals del preu del petroli dels anys setanta. Fixi’s en el cru: de Rússia surt aproximadament l’11% de la producció mundial. Per tant, en el subministrament de petroli al món, Rússia té un paper molt menor que el que tenien en aquell moment els països del Golf. A més a més, avui dia l’economia mundial depèn molt menys de la indústria petroliera.
—Però no sols el preu del petroli està assolint màxims insospitats. També s’estan encarint el gas, el carbó, moltes matèries primeres i el blat. Quin perill suposa això per a la conjuntura econòmica internacional?
—Naturalment, amb la situació actual la inflació anirà a més, i això a molta gent no li agradarà. Però crec que els països rics, com els EUA i la majoria d’estats europeus, podran entomar els efectes de l’increment de preus. El creixement podria alentir-se, però els problemes de debò sospito que seran en altres llocs.
—En quins?
—Els alts preus dels aliments podrien ser un gran problema sobretot per als països en vies de desenvolupament. En aquests països la gent ha de destinar una proporció molt més alta dels seus ingressos als queviures; per això podrien ser els que patissin més les conseqüències de l’evolució actual.
—Els alts preus són un tema recurrent al seu país, els EUA. Aquest any hi ha eleccions de mig mandat. Podria ser que els demòcrates perdessin els comicis a causa de la inflació?
—El govern de Biden està intentant una cosa nova. La gent pregunta què està fent el govern contra l’elevat preu de la benzina i Biden els dona una resposta honesta: que no s’hi pot fer gran cosa. Tinc curiositat per veure com reaccionarà la societat nord-americana a aquesta explicació. Estem vivint un trastocament dels preus extern que no es pot evitar.
—El fet que vostè vegi la qüestió d’una manera tan relaxada podria deure’s al fet que els EUA poden renunciar més fàcilment al gas i el petroli rus que Europa. Gràcies a Texas.
—És veritat que els EUA depenen molt menys de les exportacions russes de combustibles fòssils. Així i tot, el boicot també té conseqüències per a nosaltres. El petroli es compra i es ven al mercat internacional, i si el preu puja, evidentment la pujada també afecta els consumidors dels EUA.
—Rússia no pot esquivar fàcilment l’exclusió venent les seves matèries primeres a altres països?
—La pregunta és: a qui? A la Xina hi ha demanda. Però si ens fixem com hi han d’arribar el petroli i el gas, la cosa es complica. Transportar petroli rus a gran escala amb vaixell fins a la Xina és un repte logístic. La distància per terra fins als consumidors xinesos és de milers de quilòmetres, i amb prou feines hi ha oleoductes. A més a més, fan falta camions cisterna, no és gens senzill.
—Creu que les sancions couran tant que Putin cedirà?
—Segons la informació que jo tinc, el president Putin depèn força menys del suport d’oligarques que fa uns quants anys. Però ell tampoc pot mantenir-se al poder eternament si s’acumulen els perjudicis econòmics.
—Rússia intenta dependre menys de la resta del món. Pot tornar-se un país autàrquic?
—Rússia potser pot passar sense els productes de luxe occidentals. Però dues terceres parts de les importacions russes són béns de capital, productes intermedis i matèries primeres. Els avions russos aviat no podran enlairar-se si no reben peces de recanvi de l’estranger. Per aconseguir l’autarquia del país, haurien calgut anys de preparació. Putin es devia pensar que el cofre del tresor, ple de reserves en moneda estrangera, seria suficient per mitigar l’efecte de les sancions. Però ara les seves reserves són pràcticament inútils.
—Les reserves del Banc Central rus a l’estranger han estat congelades: això ha sigut una novetat. No és arriscat convertir el Banc Central en terreny de joc de la política?
—Sí, i tant. Però no fer res seria igual d’arriscat. Estem parlant de la invasió militar més gran vista a Europa d’ençà de la Segona Guerra Mundial. Davant d’això no puc dir: «Les sancions serien massa perilloses, per tant descartem-les». Pel que fa a les conseqüències econòmiques que tindran aquestes accions, anem tots a les palpentes. Però no oblidem quin ha sigut el desencadenant: el senyor Putin ha fet una cosa terrible que fins fa poc ens semblava inimaginable.
—Des de la crisi del coronavirus, els bancs centrals dels EUA i Europa malden per contenir la inflació, en ràpid creixement, i ara s’hi sumen les repercussions de la invasió d’Ucraïna. Què cal fer, doncs?
—Si ho comparem amb Europa, per a la Reserva Federal, la qüestió és senzilla de resoldre. Ja ha promès diversos increments dels tipus d’interès. A més a més, té com a objectiu la inflació subjacent, en què no s’inclouen els preus dels aliments i l’energia perquè tenen grans fluctuacions. L’actual trastocament dels preus n’és un exemple perfecte. La Reserva Federal, doncs, pot contemplar la situació amb serenitat. El fet que l’economia creixi massa de pressa, fins i tot podria jugar a favor seu.
—Per al Banc Central Europeu (BCE) la situació és més complicada. Europa està sortint més a poc a poc de la crisi del coronavirus i alhora es multipliquen les queixes per la inflació...
—... que no és ni de bon tros tan alta com aquí als EUA! No crec que el BCE hagi de preocupar-se per això ni que hagi d’apujar els tipus d’interès precipitadament, tot i que ja sé que això és el que voldria molta gent a Alemanya.
Traducció d'Arnau Figueras