Avui la Roser encara està més convençuda que el dia en que trobarà el seu pare s’apropa. I és que el Departament esmentat ha començat a implementar el Pla de Fosses del 2017, que té previst realitzar més de 42 actuacions a tot Catalunya que contemplen l’obertura de fosses i la recollida de restes en superfície, així com les tasques de localització i documentació de les fosses.
Aquesta primera fossa exhumada s’ubica a Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà). Es troba a l’exterior del cementiri i se n’han localitzat les restes de 17 individus arrenglerats i acompanyants d’indumentària militar i d’altres objectes com un casc, una pinta, cartutxeres, sivelles o un tinter.
Les primeres evidències posen de manifest que es tractaria de soldats que podrien correspondre a ambdós bàndols, tot i que majoritàriament serien de l’exèrcit franquista, tots ells morts als combats de l’abril i el maig de 1938. Ara es farà l’anàlisi genètic de les restes exhumades i, posteriorment, s’encreuaran amb les restes dels familiars que ja han participat al Programa d’Identificació Genètica.
Programa d’Identificació Genètica
Aquest programa és un projecte de llarg recorregut, pioner en el context dels territoris que van patir la Guerra Civil i la dictadura. Va ser presentat pel Govern el passat mes de setembre, coordinat també pel Departament d’Afers Exteriors i amb la col·laboració dels departaments de Salut i Justícia.
Amb la finalitat de garantir la identificació genètica de les restes òssies de persones desaparegudes durant els períodes esmentats, s’empren dues bases de dades, una amb els perfils genètics dels familiars dels desapareguts i una altra amb els perfils genètics de les restes òssies exhumades de les fosses o recollides en superfície. L’objectiu és establir les relacions de parentiu i determinar identificacions de les restes.
Per accedir al Programa cal realitzar la inscripció al Cens de Desapareguts. Hi pot participar qualsevol familiar de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. El cost de la participació és gratuït.
Les persones registrades al Cens són posteriorment informades des de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on s’organitza tot el procés de citacions personals per a l’extracció de les mostres biològiques, la conservació i la custòdia. El procés és el següent: un cop analitzades les restes òssies localitzades després dels treballs d’exhumació, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, d’acord amb l’autoritat judicial, porta a terme les anàlisis antropològiques de les restes humanes. Els resultats obtinguts s’introdueixen en una base de dades específica per garantir la seva conservació.
Finalment, amb el creuament i el contrast amb les dades genètiques obtingudes dels familiars de desapareguts s’emet un informe detallat sobre la probabilitat de parentesc en cada cas. En cas de coincidència, s’informa a la família del desaparegut.
Acord amb el Banc d’ADN de la Universitat de Barcelona
El passat mes de maig el conseller d’Afers Exteriors Raül Romeva, el conseller de Salut Toni Comín i el rector de la Universitat de Barcelona Joan Elias i Garcia van signar l’acord per la cessió per part de la Universitat de Barcelona de les mostres genètiques de víctimes de la Guerra Civil.
Les 180 mostres genètiques del Banc d’ADN de víctimes de la Guerra Civil, cedides per la UB, s’han incorporat a la base de dades que ha creat la Generalitat a través de l’esmentat Programa d’Identificació Genètica.
Amb tot, Catalunya compta amb un programa públic per a la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura. Una eina impulsada des de dalt, tot i que promoguda des de dècades enrere per la iniciativa altruista de la societat civil, que ha aconseguit confluir amb les institucions per assolir l’objectiu que ara és realitat: retornar la dignitat a les víctimes.
Les 180 mostres lliurades per la Universitat de Barcelona s’afegiran a les 700 mostres genètiques recollides, fins ara, pel Govern, amb l’objectiu de tenir una gran base pública i oberta a tothom.
El Pla de Fosses
El Pla d’actuacions en fosses de desapareguts per al 2017 té l’objectiu de contribuir en la recuperació de la memòria històrica i consolidar la pau al país. Inclou accions en fosses de l’Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, Girona, Lleida i les Terres de l’Ebre. El Pla també sistematitza els protocols d’actuació i la planificació de les intervencions per als propers anys.
Des de 1999 s’han fet 66 actuacions de recollida de restes òssies humanes trobades en superfície, que han incidit sobre nombre mínim de 164 persones (no se n’han pogut determinar les identitats), i 18 actuacions en fosses, mitjançant les quals s’han localitzat 57 persones. Només se n’han pogut identificar 7. 2. Durant aquest any també s’han recollit restes òssies en superfície a les Terres de l’Ebre, al Pallars Jussà i a la Noguera que corresponen a 30 individus.
Finalment, el Pla de Fosses també ha comportat l’actualització del Mapa de Fosses de Catalunya, mitjançant un estudi realitzat per la Universitat Rovira i Virgili per encàrrec del Govern, amb l’objectiu de localitzar totes les fosses de Catalunya. Aquest estudi ha permès ubicar noves fosses en el mapa referit. Concretament, s’han localitzat de noves a les comarques del Priorat, Ribera de l’Ebre, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Noguera i Osona. Totes juntes sumen un total de 129 fosses noves, que donen el resultat final –les recentment descobertes més les localitzades anteriorment– de 503 fosses comunes. D’aquestes, 235 estan confirmades i la resta, 268, encara són probables.
L’Estat espanyol, a la cua del món
L’Estat espanyol, amb més 144.000 persones desaparegudes, és el segon país del món amb nombre de fosses sense obrir, només per darrere de Cambodja. En aquest país asiàtic, els khmers rojos, sota les ordres del general Pol Pot, feren desaparèixer més d’un milió i mig de persones. Només Cambodja supera Espanya en índexs negatius de memòria històrica. Una dada que pot sorprendre a simple vista, tot i que pot ser més comprensible si s’analitzen les polítiques del Govern espanyol permissives amb la simbologia de la dictadura i a l’actitud contra lleis aprovades per l’anterior executiu socialista, com ara l’anomenada de memòria històrica. Alhora, moltes sentències aprovades durant la dictadura, fins i tot les de mort, encara continuen vigents.
És per això que hi ha alternatives que volen contrarestar aquest comportament d’inhibició còmplice amb el passat més fosc de l’Estat. Des de la societat civil han estat nombroses les pressions per prendre decisions en aquest sentit. És per això que, per exemple, ben aviat s’aprovarà una llei al Parlament català per declarar la nul·litat dels sumaris del franquisme encara vigents a Catalunya. Gestos recents com el tancament de la presó Model també volen formar part d’aquesta estratègia per desmarcar-se de la tolerància amb el franquisme. Entre tots aquests símbols hi ha el primer dels esmentats en aquest text: la recuperació dels cossos fins ara perduts en l’anonimat de les foses.
Caldrà, però, que totes les accions es desenvolupen fins al final amb l’objectiu de garantir una memòria saludable en termes de respecte i de democràcia. I així, fer reals els desitjos expressats pel Govern català i, sobretot, per la societat del país. Perquè totes les accions no es queden només en al·legories per acontentar les persones. Hi ha exemples actuals, com la mencionada llei de memòria històrica que, tot i ser aprovada i vigent, ha estat burlada de forma constant pels ajuntaments que no han volgut aplicar-la per criteris ideològics. Caldrà doncs que les iniciatives compten amb les garanties legals per arribar fins al final.
Aquesta serà, segurament, la millor base per construir un nou país més democràtic, sensible i tolerant.