Ni el seu tarannà ni la seua obra hi tenien gaire a veure, però Donald Trump no va perdre l’oportunitat de visitar l’asram de Mahatma Gandhi a Ahmedabad, la residència on va viure entre els 34 i els 47 anys, situada a la vora del riu Sabarmati, a l’estat de Gujarat.
El viatge oficial de qui era president dels Estats Units es remunta a febrer de 2020 i no era cap novetat que l’agenda incloguera una passejada pel centre espiritual que va inspirar Gandhi. Allà mateix ja hi havia estat Bill Clinton, però també el sud-africà Nelson Mandela o el xinès Xi Jinping.
La figura del Mahatma genera una atracció evident. Pel seu component místic i pacifista, sens dubte, així com per la talla política, capaç de conduir l’Índia a la seua independència.
I aquest és un factor que el Govern presidit per Narendra Modi vol explotar al màxim, en el sentit més pecuniari del terme, amb la seua intenció de convertir l’asram del líder indi en un punt de visita obligada dels turistes que passen pel país.
El conjunt arquitectònic en qüestió, que es troba en un bon estat de conservació, està conformat per diversos bungalous arrenglerats en diverses fileres. Ben bé podria ser un d’aquells pavellons originals que tracten d’exportar la imatge d’un país a les exposicions universals que se celebren periòdicament.
Però, en realitat, és molt més que això. S’hi respira el silenci i es palpa l’austeritat de què Gandhi va voler envoltar-se sempre. Una essència que corre el risc d’esfumar-se per complet com a conseqüència del projecte en qüestió, en què els governants pensen invertir 12.000 milions de rúpies, que venen a ser uns 114 milions d’euros.
“És la primera vegada que un govern tracta d’imposar la seua visió sobre un monument de Gandhi”, ha expressat el besnet de Gandhi, Tushar Gandhi, preocupat pel “disseny tan sinistre” que l’executiu de Modi pretén imprimir al recinte. “Volen reescriure la història per esborrar-lo a ell i la seua política; si bapu estiguera viu, de segur que no ho consentiria”, ha reblat en record del seu besavi. El nacionalisme hindú del BJP, el partit governant, no s’adiu gaire a l’ideari que preconitzava Mahatma Gandhi. I és aquest aspecte el que preocupa més tant els seus familiars com els seus hereus espirituals.
El ben cert és que, més enllà dels edificis, l’entorn ja ha sofert moltes modificacions d’un segle enrere, quan fou habitat per Gandhi. Ara hi passa a prop una carretera de quatre carrils amb hotels i restaurants a cada banda, a més d’edificis dispersos i botigues de souvenirs.
Entre els plans del Govern indi, segons The Guardian, hi ha la consolidació de 20 hectàrees de les 48 que va arribar a ocupar l’asram, amb la construcció de museus nous i la recuperació de monuments relacionats amb Gandhi desapareguts en el passat.
En principi, no fa l’efecte que siga un propòsit malintencionat, però els seguidors de Gandhi troben a faltar molta més transparència a l’hora de realitzar qualsevol actuació en un indret referencial, absolutament icònic. I critiquen l’elecció unilateral, per part de Modi, de l’arquitecte que desenvoluparà el projecte. “Tot el que representa el BJP és antitètic al que representava Gandhi”, ha asseverat Ramachandra Guha, un dels historiadors de capçalera de l’Índia i biògraf de Gandhi, en unes declracions recollides pel diari britànic. “És un projecte cínic que només busca blanquejar l’historial fosc de Modi”, ha afegit.
De moment, sembla que ja han estat descartades algunes idees preliminars, com la de fer un holograma amb la cara de Gandhi amb l’aigua de les fonts del riu Sabarmati, o la instal·lació d’una roda gegant giratòria, elaborada amb acer, que es divisara des dels avions que sobrevolen la zona.
Tot plegat, un cúmul de propostes pretesament enginyoses que topen de ple amb el discurs que abanderava Gandhi, l’estela del qual ha anat difuminant-se de l’imaginari col·lectiu gràcies a la col·laboració, per activa i per passiva, dels poders públics. Un dels últims símbols del Mahatma que es conservava com una mena de vestigi —la interpretació del tema “Abide by me”, un himne d’origen escocès que era el seu predilecte— ja no sona en els actes que commemoren el Dia de la República de l’Índia.
L’asram objecte de la polèmica, que rebia el nom de Sabarmati Ashram, va albergar al seu dia una escola terciària. Alhora que alfabetitzava els joves, els ensinistrava en les tasques pròpies de l’agricultura, conscients com eren que el seu futur i el de la nació passava per ella.
Tot aquell complex ha quedat reduït a unes poques estances, amb el museu i la biblioteca com a reclams primordials, producte d’algunes intervencions molt més consensuades durant la dècada dels anys seixanta. També hi ha una sala de pintures de Gandhi i ens el mostren en diverses escenes de la seua vida.
Ubicat a tan sols quatre quilòmetres d’Ahmedabad, l’asram de Gandhi mai no ha constituït, però, una parada usual dels turistes estrangers que s’estan una setmana o dues a l’Índia. I és això el que el Govern de la nació, si fem cas a les seues declaracions, aspira a esmenar.
Al seu davant, no obstant, s’ha trobat l’oposició furibunda dels seguidors més fervents del líder espiritual indi, temerosos dels canvis que s’hi puguen produir. Rere els 114 milions d’euros pressupostats no hi ha cap projecte amb cara i ulls, sinó únicament el desig de captar el turisme de masses. Una terra mítica que malda per no convertir-se en Terra Mítica.