Abans del pròxim mes de juny, el Govern balear haurà d’haver estudiat fórmules i propostes que permetin limitar la compra de segones residències per part d’estrangers. O, almenys, comprovar si és impossible imposar aquesta limitació. Així ho ha exigit el Parlament a l’executiu de Francina Armengol, a instàncies de Més per Menorca. La moció presentada en aquest sentit pel partit sobiranista menorquí va tenir el suport de la resta de l’esquerra —PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca— i, així, va poder ser aprovada. Aquestes tres forces que formen part del Govern —Més per Menorca li dona suport extern— ara s’hauran de posar en contacte amb el Govern central per tal que s’estableixi una comissió d’estudi conjunta que analitzi tota la legalitat de la Unió Europea al respecte.
En previsió que l’Estat no vulgui ser part de la investigació o que doni llargues, Més per Menorca també feu aprovar que si Madrid no contesta, o ho fa negativament, haurà de ser l’executiu autonòmic qui constitueixi el grup de treball de forma unilateral.
L’objectiu que persegueix la iniciativa dels sobiranistes menorquins és analitzar exactament quines normes impedeixen posar límits a les compres de terrenys i cases a Balears per part d’estrangers, si passa per tot o si bé hi ha països europeus que hagin imposat límits —i, en el seu cas, com s’ha assolit— “i extreure’n unes conclusions aplicables a la problemàtica de les Balears”.
La diputada de Més per Menorca que va defensar la moció, Patrícia Font, assegurà en el Parlament que arreu de Balears, però especialment a la seva illa, la compra de segones residències per part d’estrangers és tan massiva que ha fet pujar molt els preus, amb el resultat que els residents tenen moltes “dificultats per accedir a una casa a un preu assequible”. La iniciativa, explicà, s’ha d’entendre en aquest estricte sentit, el d’intentar proveir habitatge per a tots els residents, perquè, al seu entendre, “l’habitatge és un dret, no una mercaderia”.
Val a dir que, des de fa dues dècades, la pressió compradora d’habitatges a Balears per part d’estrangers s’ha incrementat fort ferm. Fins al punt que l’any passat un de cada tres habitatges venuts fou adquirit per ciutadans d’altres països, sobretot alemanys. Els experts en el mercat immobiliari asseguren que el fenomen no pararà i que els preus no deixaran de pujar a curt i mitjà termini.
Passa per tot, a cada illa. Fins i tot la presidenta, Francina Armengol, s’ha referit al problema: “Els preus (dels habitatges) estan pujant per la pressió compradora per part d’estrangers” i no, segons va dir en el Parlament, “per l’augment de la població”. L’afirmació presidencial és discutible, perquè, en realitat, també l’increment del nombre de residents explica una part del creixement dels preus del mercat immobiliari, segons tots els experts, però no hi ha dubte que també influeix prou el fet que les Illes s’hagin convertit en objecte de desig comprador per part de molts milers de ciutadans europeus. Són sobretot alemanys, com s’ha dit, però també britànics i els últims anys es nota força l’interès de suïssos i nòrdics.
Durant els últims deu anys, 56.272 habitatges illencs van ser adquirits per estrangers. La progressió s’intensifica així com passa el temps. Quan surtin les dades referides a 2021, tot indica —així es pot deduir de les dades del primer semestre— que la xifra estarà prop dels 6.000 habitatges comprats per ciutadans d’altres països.
Limitacions
Davant del fenomen que creix sense aturall, Més per Menorca ha fet la passa abans referida. Segons explica la formació a la seva pàgina web, “a Menorca tenim un problema greu d’accés a l’habitatge”, que s’ha intensificat molt “durant els darrers anys, quan hem detectat que cada vegada hi ha més estrangers interessats a comprar cases a Menorca, cosa que dificulta que els menorquins i menorquines puguin accedir a una casa a un preu assequible”. La formació menorquinista insisteix que l’objectiu de l’estudi que haurà de fer el Govern no persegueix altra cosa que “garantir que tota la ciutadania de l’illa tengui accés a un lloc per viure on desenvolupar el seu projecte vital”. I no es tracta, només, de Menorca. El problema és general a totes les Balears. Per tant, els sobiranistes troben del tot lògic que s’analitzi “quines normes impedeixen” posar límits a la compra de “propietats immobles per part d’estrangers” i quines possibles alternatives a la situació actual poden existir. En definitiva, volen conèixer els casos i les experiències externes que “hi ha en l’àmbit europeu i internacional” per, d’aquesta manera, “extreure’n unes conclusions aplicables a la problemàtica de les Illes”, resumeix el partit sobiranista menorquí.
A priori no pareix possible —degut a la llibertat de moviment de persones i capitals a la Unió Europea (UE)— que es puguin imposar limitacions a l’adquisició d’immobles i/o terrenys segons la nacionalitat del comprador. La normativa europea al respecte és taxativa; ho impedeix. És cert que hi ha alguns indrets europeus amb limitacions —a Dinamarca, Hongria, Polònia, Malta… — en els quals un estranger que vulgui adquirir una propietat de terreny o immobiliària ha de demanar permís a les autoritats locals. Ara bé, cal recordar que, quan Espanya entrà el 1986 a la Comunitat Europea —antecedent de l’actual UE—, no va posar cap entrebanc d’aquestes característiques en el tractat d’adhesió.
L’anàlisi de com posar aquest tipus de límits ja es va plantejar a Balears fa més de vint anys, però no va fructificar. En efecte, tot i que la moció de Més per Menorca no ho reflecteix, la petició no és nova. Té un antecedent el 2001. Aleshores els dos PSM (Partit Socialista de Mallorca i Partit Socialista de Menorca, avui les dues formacions majoritàries dels respectius Més) van anunciar una anàlisi per l’estil de la que ara demana Més per Menorca. Ho va anunciar el líder del PSM de Mallorca i llavors també vicepresident del primer Govern del Pacte de Progrés, Pere Sampol.
La intenció que es va anunciar era —igual que ara— determinar si la normativa europea representava un obstacle insalvable perquè des de les Balears es poguessin imposar límits a l’adquisició de terrenys i cases a les Illes per part d’estrangers. Com es veu, la preocupació per aquest fenomen no és d’ara. En aquells moments, a Balears sobtava la gran pressió compradora per part dels alemanys que s’havia iniciat uns pocs anys abans, a finals dels noranta. Era una novetat i per això aixecava interès, curiositat i, també, preocupació en alguns cercles reduïts. Articles d’opinió a diaris, tertúlies de ràdio i de televisió locals… tractaven la qüestió sovint. La idea general dels crítics apuntava que en el futur pujarien molt els preus si no es posaven límits. No anaven desencaminats. Més de vint anys després, el procés és moltíssim més intens. Aleshores la iniciativa de Sampol i dels dos PSM acabà en no res, estavellada davant la impossibilitat d’imposar cap tipus de límits.