Com s’ha posicionat la Xina Nacions Unides?
A la Xina li agrada presentar-se com contribuïdora a l’estabilitat internacional, defensora de la sobirania nacional i enemiga del separatisme. Les accions de Rússia han traspassat aquestes tres línies roges. Putin ha reconegut la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk, ha envaït el territori d’un altre país i ha violat un principi bàsic de la legalitat internacional.
El compromís xinès amb els principis que diu defensar pot ser posat en dubte. A les Nacions Unides, a diferència de Corea del Nord o Síria, la Xina no ha votat en contra de les mocions de condemna cap a Moscou i es va abstenir tant a la votació del Consell de Seguretat com a l’Assemblea General. Podem identificar aquests moviments com que a Pequín li interessa mostrar una certa ambigüitat davant de les accions de Moscou.
Ara bé, si parem atenció al que ha dit la Xina sobre aquesta invasió, veiem com aquesta ambigüitat es dissol. Wang Yi, ministre d’Exteriors xinès, va expressar la posició del seu país al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU) entorn a cinc punts. Primer, la Xina defensa la sobirania i la integritat territorial de tots els estats de les Nacions Unides, inclosa Ucraïna. Segon, la Xina planteja que la seguretat d’un estat no es pot aconseguir a costa de la seguretat d’un altre. Aquí la Xina s’accepta la narrativa de Moscou i crítica l’ampliació de l’OTAN cap a Europa de l’Est. Tercer i quart, la Xina fa una crida a la moderació i a evitar una major escalada i dona suport a una resolució diplomàtica del conflicte. Cinquè, Pequín s’oposarà a qualsevol actuació sancionadora o militar per part del CSNU.
El que podem entendre d’aquests punts és que la Xina, per motius obvis, no pot celebrar la invasió d’Ucraïna. Si som generosos, podem dir que concedeix que aquesta és una violació de la legalitat internacional vigent. Però, tot i això, veiem com Pequín comparteix la narrativa russa que ha justificat la invasió, i fa responsable de les accions russes a l’ampliació de l’OTAN cap a Europa de l’Est. Finalment, veiem com Pequín deixa clar que no està disposada a emprendre accions per castigar Rússia. Malgrat que la Xina s’abstingués al CSNU, això mai seria un problema per a Moscou, perquè amb el seu dret a veto ja en té prou.
La Xina mediadora entre Rússia i Ucraïna?
Una de les informacions que més comentaris i excitació ha generat en aquestes primeres setmanes de guerra és la possibilitat que la Xina intervingui com a mediador en el conflicte. El motiu: el contingut publicat pel Ministeri d’Exteriors xinès de la trucada entre Wang Yi feta pel seu homòleg ucraïnès, Dmitró Kuleba, en la qual Kuleba expressa que Ucraïna estaria d’acord que la Xina treballés com a mediadora en el conflicte. Pel que fa la versió ucraïnesa, ara per ara encara no la tenim per comparar-ne el contingut. Tanmateix, tot i que sigui significatiu que aparegui esmentat, cal tenir en compte que Wang Yi no fa l’oferiment directe de mediar en el conflicte. De nou, veiem com Pequín vol jugar amb una certa ambigüitat de cara a la comunitat internacional, però alhora també veiem com en el comunicat de la trucada, Wang Yi reprodueix fil per randa la postura expressada al CSNU.
No és descabellat pensar que la Xina és un dels pocs països que podria influenciar la conducta de Moscou en aquest afer i qualsevol desenvolupament en aquesta direcció pot ser benvingut. També és cert que si la Xina aconsegueix exercir un paper clau a assolir la pau a Ucraïna podria ser un avenç en la seva posició com a potència preeminent al món. Però cal entendre que els diplomàtics xinesos no tenen experiència mediant en aquesta mena de conflictes. El més que probable fracàs d’una mediació encapçalada per la Xina no els deixaria en bon lloc. D’altra banda, no està clar fins a quin punt Pequín tindria capacitat de forçar Moscou a acceptar cap condició en una qüestió que ha considerat prou important com per anar a la guerra. Tampoc podem oblidar que, el dia després de l’inici de la invasió, Xi Jinping i Vladímir Putin van mantenir una conversa telefònica, mentre que en el moment d’escriure aquest article Xi Jinping no ha parlat amb Zelenski.
Quina importància té aquest conflicte per a la Xina?
No és cap secret que Xi Jinping ha estat preparant l’economia xinesa per a un escenari de “major competència geopolítica entre potències”. En aquest marc podem enquadrar projectes com la Franja i la Ruta, o les polítiques econòmiques recents com “la doble circulació” i “la prosperitat comuna”, que volen fer l’economia xinesa menys dependent d’Occident, per exemple, fomentant la sortida d’empreses xineses dels mercats de valors occidentals. El que està vivint Rússia amb les sancions internacionals i la sortida d’inversors i empreses occidentals és l’escenari per al que el Partit Comunista Xinès fa anys que s’està preparant. La Xina prendrà nota de com respongui la Rússia de Putin i com resisteixi al xoc econòmic de les sancions. Ucraïna també pot oferir lliçons en el front militar, comunicatiu, econòmic i diplomàtic en una eventual invasió a l’illa de Taiwan.
Com se’n surti Rússia del bloqueig econòmic occidental la Xina també hi té un paper clau. Per ara, dos dels principals bancs públics xinesos ja han informat que no faran transaccions en els àmbits afectats per les sancions. Segurament, aquelles empreses dependents de subministraments de components estrangers per a la seva producció prendran mesures similars.
Alhora també hem vist com importants empreses com DiDi —l’equivalent xinès a Uber— han fet marxa enrere en el seu anunci de deixar Rússia. Tot i les incerteses actuals, una Rússia amb una economia més aïllada del món podria ser una oportunitat per a les empreses xineses per ocupar l’espai deixat pels seus competidors occidentals. De fet, ja podem veure com davant de la sortida VISA i Mastercard de Rússia, sembla que els bancs russos començaran a emetre targetes d’UnionPay, el sistema emprat pels bancs xinesos. A més, tenim el precedent de Corea del Nord, on la Xina, malgrat haver donat suport a les sancions internacionals, a la pràctica no les ha respectat.
Ara bé, si se segueix aquesta via, l’economia xinesa es podria veure immersa de ple en el conflicte. Tot i que ara Rússia sigui el focus d’atenció a Europa, Biden no ha perdut de vista que el principal rival dels EUA és la Xina. Per tant, es va perfilant un dilema que pot marcar les ambicions de futur de la Xina. Si Pequín manté el seu suport a Putin, hi haurà crides a pressionar la Xina. Però si la Xina no ajuda Rússia, això facilitarà que les sancions contra Putin funcionin, fins i tot potenciant un canvi de règim.
Arribats aquí, més enllà dels equilibris diplomàtics, el que cal és preguntar-nos fins a quin punt la Xina, i en especial Xi Jinping, es pot permetre la derrota de Rússia i l’eventual caiguda de Putin. La realitat és que, si això es donés, la Xina es trobaria en un escenari geopolític pitjor que l’actual: hauria perdut un aliat irreemplaçable i tindria al davant un Occident envalentit que no trigaria a voler repetir la jugada amb Xi Jinping. Això, lluny de donar incentius per a un canvi de política, reforça la percepció de Xi Jinping de la necessitat d’enfortir l’autosuficiència xinesa i mantenir Putin a Rússia.
Ara mateix no és prudent tancar-se a cap possibilitat, però per al lideratge comunista xinès deixar caure Putin podria significar obrir un escenari tan incert com l’obert per la caiguda de l’URSS. No oblidem tampoc que aquest conflicte acaba de començar, i tot i que encara no es percebi, les sancions són un arma de doble tall. No està clar que les empreses occidentals puguin assumir el cost de sancionar la Xina com han fet amb Rússia. Per tant, per veure Pequín passar a una estratègia de control de riscos amb Rússia, la desfeta de Putin hauria de ser clarament irremeiable. No hem arribat encara a aquest punt, i a Pequín més aviat es veu Xi Jinping i Vladímir Putin com dos homes lligats per un mateix destí.
