Barcelona
A les sis de la tarda començava, des de plaça Universitat, la manifestació que servia de colofó a la jornada de lluita del 8-M, que en molts casos ha estat també de vaga, tot i que en aquesta ocasió només la convocava la CGT. Milers de persones han desfilat fins a Arc de Triomf sota el lema “Les feministes som aquí contra les precarietats, les fronteres i les violències”.
La convocatòria, que com cada any era una crida transversal del moviment feminista, més enllà de marques i institucions, anava encapçalada per un bloc no-mixt. Al llarg del recorregut es repetien consignes com “hem de cremar la justícia patriarcal” o “les pandèmies no s’han acabat, ens queda el patriarcat”. Segons l’organització, hi participaven 60.000 persones.
L’acte final era conduit per l’actriu i activista afrofeminista Ariadna Fuertes i comptava amb actuacions destacades com la de les cantants Lídia Uve, Crotchet Fiona o Queralt Lahoz i les performances de Montserrat Anguiano i del grup Maquillatge Corporal Feminista. Com al llarg de tota la jornada, i en el marc del context de la guerra d’Ucraïna, també tenien un pes important les reivindicacions pacifistes. Era el cas de l’actuació conjunta d’Izaskun Barbarie, al piano, i l’escriptora Bel Olid, que llegia el manifest ‘No a les guerres’.
“No volem deixar de denunciar la militarització de la societat, una militarització que promou la utilització de les armes per davant de la vida de les persones, un fet que avui veiem clarament en la guerra declarada a Ucraïna”, s’escoltaria al manifest final
La lectura d’aquest anava a càrrec d’activistes de diferents col·lectius com l’organització lesbofeminista La Sal, el centre Ca La Dona (que durant tot el dia havia ofert suport legal a les activistes que es manifestaven), el grup antimilitarista Dones x Dones o les organitzacions Acció Ecofeminista, Generem, Sindillar, Novembre Feminista o l’Associació Drets Sexuals i Reproductius.
El manifest, de marcat to anticapitalista, es destacaven coses com ara que en una jornada com la del 8-M les dones ocupaven “els carrers amb les nostres denúncies i reivindicacions per construir una societat digna fora del sistema capitalista, heteropatriarcal, racista i colonial”.
En el marc d’un feminisme interseccional, es demanava la derogació de la llei d’estrangeria –de fet, es recollien firmes per la campanya Regulació Ja!– i el tancament dels CIE, la derogació de la reforma laboral i la llei mordassa, la integració de les treballadores de la llar i cures al Règim General de la Seguretat Social, la millora del sistema de pensions, millors polítiques públiques d’habitatge i la reivindicació de justícia climàtica –i, com a conseqüència, l’oposició als projectes d’ampliació del port, l’aeroport i als Jocs Olímpics d’Hivern. També hi havia una petició per aturar la “deriva repressiva a Catalunya”, demanant “el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes al voltant de les mobilitzacions pel dret a l’autodeterminació”.
En l’escrit també s’exigia que “les lleis garanteixin els drets de totes les dones, lesbianes, transgènere, transsexuals i no binàries, especialment de les qui pateixen múltiples formes i interrelacionades de discriminació”, i s’alertava que la llei de llibertat sexual aprovada pel govern espanyol, “malgrat els avenços positius, podria significar un retrocés i criminalització de les treballadores sexuals i d’altres col·lectius ja marginals, com les persones sense llar o les persones racialitzades”.
A més, es reclamava “l’acolliment integral per les institucions públiques de les dones que viuen violència masclista, sense la necessitat de l'obligatorietat de la presentació d'una denúncia prèvia”. Tot exclamant que “no som víctimes, som supervivents i hem sobreviscut gràcies a la sororitat i a l’autodefensa feminista” en un ambient familiar i festiu, però també reivindicatiu.
València
Impregnada per l'ambient faller, on el soroll dels petards es combina amb els establiments ambulants de menjar, València veia com una marea impressionant de persones s'han manifestat per la igualtat, contra el masclisme, per dir no al patriarcat i reivindicar el feminisme. Convocades per la Coordinadora Feminista, la mobilització ha comptat amb la presència transversal dels col·lectius feministes del País Valencià i de nombroses forces polítiques, organitzacions obreres, entitats civils i, per descomptat, del conjunt de les institucions del territori.
Amb una protesta anterior de l'Assemblea Feminista de València de caràcter antiracista a les portes del CIE de Sapadors, la marxa acollia les diverses visions del feminisme, tot i que el manifest ostentava un perfil abolicionista de la prostitució. La derogació de la llei d'estrangeria, la reversió de les privatitzacions dels serveis públics, una educació fonamentada en els valors de la igualtat o garantir els drets sexuals i reproductius eren altres de les peticions del text llençat per les organitzadores.
Adobada amb crits com ara "visca, visca, visca, la lluita feminista", "els carrers seran sempre nostres", "no son casos aïllats, és el patriarcat", "no són morts, són assassinats" o "cremarem la Conferència Episcopal per masclista i patriarcal", la mobilització desbordant comptava amb pancartes contra el terrorisme masclista, a favor d'una igualtat real en les tasques de la llar, per la visibilització de les dones en àmbits com ara la recerca científica, procliu a garantir els drets del col·lectiu trans, de defensa de l'ecofeminisme i en contra de la invasió russa a Ucraïna. L'onada gegant morada tancava la seua exhibició de força pels carrers de la capital valenciana amb la lectura del manifest i música a les icòniques Torres de Serrans, on s’escoltaven cançons com ara "En guerra", de Mafalda; o "Ay mamá", de Rigoberta Bandani, convertit en un himne feminista.
Palma
La jornada del 8 de març d'enguany a Palma es desenvolupava de la mateixa manera que en els anys previs a la pandèmia, tot i que amb una concurrència molt menor. Al matí i migdia se celebraven diversos actes sectorials –a càrrec de dones de partits, sindicats i d'altres entitats– entre els quals destacaven els organitzats pels sindicats CCOO i UGT. A la tarda se celebrava la manifestació tradicional.
Les concentracions dels dos sindicats es desenvoluparen sota l'eslògan “Per la igualtat tenim un pla”, i denunciaren la posició secundària de la dona en el mercat laboral. La secretària de Polítiques Socials i Igualtat de CCOO, Eva Cerdeiriña, reivindicà la jornada feminista per “exigir mesures per millorar” la situació de les dones: “és necessari lluitar contra la temporalitat, la conciliació i assolir major presència de les dones en llocs directius i de responsabilitat”. La responsable de la mateixa àrea d'UGT, Xisca Garí, assegurà que “la precarietat laboral té rostre de dona”, i instà les persones presents a “lluitar” contra aquest estat de coses “injust” i, també, contra la violència masclista.
A les set de la tarda s'iniciava la manifestació. Enguany, després que el 2021 no es pogués celebrar, amb prou feines es varen reunir un miler de persones per desfilar rere la pancarta “Juntes som i serem imparables”, convocades pel Moviment Feminista de Mallorca. Val a dir que igual que sempre la convocatòria era unitària. Els ànims de les participants eren visibles i desfilaren llançant els habitual eslògans feministes com ara “no valentes, volem ser lliures”, “visca, visca, visca, la lluita feminista”, i altres consignes. També es tingué un record per a les dones víctimes fatals de la violència masclista.