Mai se li acaba la corda, sempre hi ha raons, delinqüents, casos i motius per revisitar Batman i fer-lo planejar de nou pels carrers de Gotham. Apareguda deu anys després d’El cavaller fosc: La llegenda reneix (el colofó de la magnífica trilogia de Christopher Nolan), la nova relectura del Justicier Emmascarat suposa un retorn als orígens detectivescos i de sèrie negra d’un superheroi que va aparèixer a Detective Comics —el 1939— com a vigilant venjador i violent que portava pistola i no tenia miraments en matar els dolents de torn. Dirigida per Matt Reeves (Cloverfield, La guerra del planeta dels simis), la història gravita al voltant del conflicte d’un home que ha de fer front a una ciutat dominada pel crim organitzat i on la delinqüència s’ha apoderat del dia a dia.
The Batman, que així es titula, ras i curt, té moments molt bons, però no manté fins al final la robustesa i l’impacte que exhibeix en la primera meitat. Gotham és una ciutat a punt de perdre els papers, viciada i viciosa. El Cavaller Obscur fa només dos anys que imparteix justícia entre ombres, vigilant que l’ordre es mantingui. Entre la foscor i la flama (negres i vermells que dominaran tota l’escena), és un patrullador d’ànima turmentada, corcat pel pes de la revenja, però amb accions que contrasten amb la foscor permanent que arrossega: respecte per l’ordre i la llei, obstinació moral, el manteniment de l’equilibri. Amb El largo Halloween de Jeph Loeb i Tim Sale com a punt de partida, la nova adaptació és imbuïda per la imatgeria del noir clàssic (la veu en off, policies corruptes, festes al club nocturn, les ballarines i la femme fatale, els mafiosos i les rates infiltrades), de Klute (J. Pakula, 1971) a Chinatown (Polanski, 1974), passant també per títols com Christine de Carpenter (el bat-cotxe, flamíger i amenaçador) i El corb (1994) d’Alex Proyas (el turment emo-gòtic, el renaixement com a venjador espectral). Sense oblidar la presència constant de David Fincher i Seven: la pluja, les pistes, els pecats, el duet, l’atmosfera.
Hi ha, també, una innegable correlació de forces amb el Joker de Todd Phillips, especialment a la segona meitat, quan Batman veu amenaçada la identitat secreta i el pes familiar ho condiciona tot (la genètica, el destí tràgic), amb escenes que remeten directament a l’obra protagonitzada per Joaquin Phoenix (al metro, o quan Enigma multiplica la bogeria a d’altres ciutadans que voldran rebentar-ho tot: la força centrípeta de l’antisistema). I hi trobem un solvent (el repte era enorme) Robert Pattinson, en perpètua crisi existencial, un Bruce Wayne perdut i aïllat. Serà capaç de passar de l’inframon a la salvació? De pista en pista, apujant el to macabre, Enigma sembrarà el caos, fins que porti Batman allà on vol. Pel camí, la gran banda sonora (a tot volum) de Michael Giacchino, la Selina Kyle (Catwoman) de Zoë Kravitz, El Pingüí d’un irreconeixible Colin Farrell, el capo Carmine Falcone de John Turturro, o el psicòpata assassí que interpreta Paul Dano, al punt.
Tres hores de pugna i tensió, amb al·licients constants, amb l’únic handicap d’un metratge excessiu. Però una flamarada gòtica com feia temps que no vèiem en Batman, amb la promesa de tornar-hi (Arkham, sempre). Psicològica, pertorbadora i hipnòtica, tan espectacular com demana el personatge i la història.
The Batman
Direcció: Matt Reeves
Estats Units, 2022
Durada: 175 minuts
Guió: Matt Reeves i Peter Craig
Música: Michael Giacchino
Fotografia: Greig Fraser
Repartiment: Robert Pattinson, Zöe Kravitz, Paul Dano, Andy Serkis, Colin Farrell, Jeffrey Wright, Peter Sarsgaard, John Turturro.
Acció