Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià han signat un manifest de compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, per la transició ecològica i per la protecció de la Mediterrània. Aquest document està signat pels consellers del ram dels tres territoris: Miquel Mir, de les Illes; Teresa Jordà, de Catalunya; i Mireia Mollà, del País Valencià. Tots volen establir "sinèrgies i estratègies compartides" per a lluitar contra el canvi climàtic i per la preservació de la biodiversitat, l'ordenació i la planificació de l'espai marí i les activitats humanes que es duen a terme".
Tots tres han sol·licitat al Govern espanyol l'establiment d'un límit en la velocitat màxima de les embarcacions que recorren el corredor de cetacis del mediterrani per reduir les col·lisions mortals i el diòxid de carboni. També volen acudir amb una única veu a la Conferència sobre els Oceans de Nacions Unides, que se celebrarà a Portugal l'última setmana de juliol. Alhora, reconeixen l'emergència climàtica com el repte més rellevant d'aquest segle per a la humanitat i demanen la implicació de l'Estat en aquests territoris a través d'accions conjuntes, tal com deia el balear Miquel Mir. "El canvi climàtic no entén de fronteres, però sí d'espais comuns", deia Mireia Mollà, qui demanava al Govern d'Espanya i a Europa situar la mediterrània com a espai destacat per a les polítiques en matèria de transició ecològica.
Biteralitat amb el Govern espanyol
La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, no descarta portar el "blindatge" del cànon de residus català a la Comissió Bilateral amb el govern espanyol arran de la nova llei estatal de deixalles que validarà el Congrés pròximament. Jordà ho ha dit, aquest dijous al matí, en el marc de la Cimera mediterrània pel Clima i el Medi Ambient, que s'ha celebrat a Barcelona, amb els consellers d'Acció Climàtica dels governs valencià i balear. "El cànon és clau per a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. Està extremadament amenaçat, és una línia vermella i és una eina de fiscalitat important amb molt de consens", ha asseverat. Per últim, fonts del departament lamenten "la manca d'acord" amb l'Estat per protegir aquest tribut.
Posteriorment, en un comunicat, la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha alertat que la "pèrdua" dels cànons de residus que recapta actualment la Generalitat "posa en perill el full de ruta" per al "buidatge" de l'abocador de Vacamorta.
En el cas dels residus municipals, el paguen els ajuntaments per cada tona de fracció resta –la que no es recull selectivament- que es destina a dipòsit controlat o a valorització energètica. La recaptació d'aquest impost conforma l'anomenat fons del cànon, que "retorna a la ciutadania a través del finançament d'una gestió sostenible dels residus", segons indica el Departament.
Gràcies a aquest fons, afegeix la mateixa font, "s'ha pogut desplegar" la recollida selectiva de la fracció orgànica o convocar ajuts per a ens locals per millorar infraestructures de gestió de residus, com les deixalleries o les plantes de tractament.
Així, perdre ingressos "significarà, inevitablement, la reducció de les inversions per millorar la gestió de les deixalles que es generen i una minva de la qualitat ambiental del país". En el cas de Vacamorta, "queden compromesos" els possibles terminis per a les accions previstes per donar compliment a la sentència que determina el buidatge de la instal·lació.
D'altra banda, durant la tercera reunió de la Comissió informativa per avaluar les implicacions socials que es derivin del tancament i buidatge del dipòsit controlat de Cruïlles, que s'ha celebrat aquest dijous, el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha explicat que "malgrat tots els entrebancs" la voluntat és "procedir amb la màxima agilitat possible".
Peraire ha anunciat que la primera retirada de residus està a punt d'adjudicar-se i es farà en els propers mesos. A més, s'ha compromès a presentar d'aquí a tres mesos, durant la propera reunió de la Comissió, un pla d'execució de la sentència.