L'esquerra illenca acarona un possible tercer mandat governamental, el 2023, fruit de la tercera majoria parlamentària consecutiva. Si més no alguns dels seus líders estan plenament convençuts que serà així. La crisi interna del PP i la dependència que manifesta aquest partit de Vox explica l'esperança progressista. Quan falten catorze mesos per a les eleccions -que seran a finals de maig de l'any que ve -, els esquerrans veuen difícil la recuperació de la intenció de vot del PP i en canvi donen per fet que seguirà creixent Vox, cosa que activarà les bases electorals progressistes.
Tercera victòria. A l'any 2019 el conjunt de l'esquerra balear va obtenir 32 escons –sobre els 59 que formen el Parlament– en el seu conjunt –PSOE, 19; Unides Podem, 6; Més per Mallorca, 4; Més per Menorca, 2; i Gent per Formentera, 1–, dos per sobre la majoria absoluta –30 – i dos menys que quatre anys abans, quan en sumà 34 –respectivament: 14, 10, 6, 3 i 1. Ara els càlculs que fan els estrategs de les principals formacions progressistes els condueixen a pensar que tenen a l'abast guanyar a la dreta en nombre de diputats per tercer cop consecutiu. I que, així, tindran la majoria absoluta o, en el seu defecte, podran formar el tercer govern encapçalat per Francina Armengol perquè el PI no s'afegiria a la suma de dretes –PP, Vox i, si aconseguís sobreviure, Ciutadans– i d'alguna manera permetria el nou mandat progressista.
Això del PI, però, és una opció que veuen molt remota. De fet, hores d'ara entre les esquerres mana tant d'optimisme com que veuen entre molt probable i segur que repetiran majoria absoluta i que, per tant, no necessitaran el PI. La presidenta no en té dubtes. De fet, ja ha llançat quina serà amb tota seguretat la consigna cap a la seva parròquia en clau electoral: «volem la tercera majoria». Ho va dir per primer cop en el 14è Congrés del PSIB -PSOE, el passat novembre, i des d'aleshores ho ha repetit cada vegada que ha participat en actes de partit. El seu cercle de confiança directa ho explica sense discreció: «es tracta de donar aquest missatge i així marcar l'agenda política», perquè la idea no és una fantasia sinó que «tenim al nostre abast guanyar», confessava un dels seus col·laboradors directes en la presidència. Els socialistes transmeten optimisme des de fa mesos. I la recent crisi del PP no ha fet més que incrementar-lo durant aquest mes de febrer.
Una situació que contrasta fort ferm amb la idea derrotista que era majoritària en el PSIB ara fa un any. En aquells moments, amb la pandèmia sense control, amb una economia que no se'n sortia i amb un procés de vacunació que no acabava d'enlairar-se, tot era pessimisme: «ja no pensam en les eleccions, que estan perdudes, sinó en fer tot el possible per alleugerir la situació de la gent que ho passa pitjor», deia, abatut, un alt càrrec socialista del Consell de Mallorca.
Dotze mesos després la idea que emet el PSIB ha canviat com de la nit al dia. No és l'únic partit que manifesta optimisme. Un exdiputat de Més per Mallorca analitzava per aquest setmanari que “la gestió d'Armengol és bona, en termes generals, la que fan els nostres consellers també i si això ho sumes i ho compares amb la situació del PP i la necessitat que tindria de pactar (per assolir el Govern) amb el PI”, la probabilitat que la líder conservadora, Marga Prohens, arribi a ser presidenta l'any que ve “és gairebé nul·la”. Així es manifestava just abans de les festes d'hivern. I afegia: “de fet, crec la crisi del PP és tan intensa (es referia a les bregues entre Isabel Díaz Ayuso i la direcció encapçalada per Pablo Casado i Teodoro García) que Casado no serà el candidat” a la presidència del Govern, i que la “dependència de Vox” a Balears serà més intensa així com s'acostin les eleccions, deia, cosa que al seu parer suposaria la pràctica impossibilitat que el PI se sumés a un pacte contra l'esquerra, si aquests es quedés una mica per sota de la majoria absoluta. Almenys és ben cert que va encertar de ple amb la previsió que va fer sobre Casado.
El líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, per la seva banda, des del moment en que fou elegit com a futur cap de llista –el mes d'octubre– i també coordinador de la formació –en el congrés de novembre– ha dirigit les seves intervencions públiques sobre el que pot passar el 2023 més cap a com afrontarà el seu partit les negociacions amb el PSOE per tornar formar Govern que cap a la idea d'evitar una victòria de la dreta a les urnes, com si donés per descomptat que l'esquerra seguirà governant.
Si els progressistes ja eren optimistes abans de l'esclat intern del PP, la caiguda de Casado encara els ha donat més ànims. Els prudents aconsellen tenir en compte que “falta molt de temps” per a les eleccions i que “Feijóo no és Casado”, volent dir que encara hi ha temps perquè el nou líder conservador rectifiqui les enquestes. Però així i tot, també els menys optimistes veuen ara com a “probable” que hi hagi un tercer govern progressista consecutiu, quan fa un any pareixia una quimera.