La premsa espanyola més conservadora i monàrquica desplegava dimecres i dijous d'aquesta setmana un enorme ventall d'informacions i opinions per tapar les vergonyes de Juan Carlos de Borbón. O l'emèrit, com és conegut. Així, La Razón titulava la seva editorial: “El legado imborrable de un gran Rey”, d’una forma que no deixa cap escletxa pel dubte sobre la forma ensucrada i el fons melós del que defensava. Més o menys passava igual amb un extasiat ABC, que omplia les pàgines amb les excel·lències de l'emèrit que, després de quasi dos anys fora, envoltat del màxim luxe, ubicat a Emirats Àrabs Units ara, a la fi, podrà tornar: “Don Juan Carlos, la vuelta”, titulava l'editorial; “Irreprochable”, batejava la seva columna Juan Carlos Girauta; “Asignatura pendiente”, deia el director Julián Quirós reclamant el retorn amb honors...
I sí, hi haurà retorn. Tanmateix, la premsa monàrquica de Madrid pareix que vol ignorar el fet substancial que retrata al vell Borbón. Que qualsevol altre ciutadà dedicat a les mateixes activitats privades seves hagués estat jutjat i, molt probablement, condemnat a presó. I que només la protecció legal de la prefectura de l'Estat li ha estalviat acabar com el seu gendre, Iñaki Urdangarín, assegut al banquet dels acusats i després fent com si complís una pena de tancament forçós entre reixes.
L'arxivament de la investigació de la fiscalia no pot haver sorprès. És impossible que algú esperés un final diferent a la decisió d'arxivar les investigacions que s'iniciaren amb la intenció d'avaluar si el Borbón podria haver comès delictes en el cobrament d'una suposada comissió per la construcció de l'AVE a La Meca, per l'ús de targetes opaques a Hisenda i per un fons en el paradís fiscal de Jersey que igualment estava amagat a la fiscalitat espanyola.
En el text de la justificació de l'arxivament queda prou clar que existeixen elements per pensar que podria haver comès delictes però que tant per la prescripció dels fets com per la immunitat davant de la llei del cap de l'Estat, així com per les regularitzacions fiscals que va fer i, també, per la “insuficiència d'indicis incriminatoris” en d'altres punts, no s'han pogut arribar a concretar acusacions formals.
Com es recordarà, la fiscalia espanyola va iniciar una investigació a l'any 2020 sobre el Borbón de resultes de les moltes informacions de la premsa internacional sobre la investigació fiscal oberta a Suïssa en relació als seus negocis secrets i de l'existència d'un compte ocult en el país transalpí. L'escàndol va aconsellar la Casa del Rei actual a enviar-lo fora del país per no ser objectiu d'atenció preferent -com era en aquell moment- dels mitjans de comunicació. Així, d'acord amb el Govern de Pedro Sánchez, Juan Carlos partí cap a Emirats Àrabs Units el 3 d'agost de 2020. Allà hi ha residit durant tot aquest temps, sempre envoltat del màxim luxe. Mai s'ha informat sobre què costava i qui pagava l'estada en aquell país.
Més enllà dels debats sobre el regnat de Juan Carlos (1975-2014), sobre quan i com ha de tornar de les seves llargues vacances i de qualsevol altra consideració que es pugui fer, allò que està fora de tot dubte i que la investigació ha deixat clar que està provat és que, com a mínim, va incomplir els seus deures fiscals des de 2011 a 2014. I per unes quantitats que estaven molt per sobre del mínim per haver comès delicte fiscal -120.000 euros -, però com que era immune a la llei, perquè encara feia feina de rei, no se'l pot acusar per aquest motiu. O sigui: el cap de l'Estat obté ingressos privats secrets, no paga a Hisenda i s'escuda en la inviolabilitat constitucional del càrrec -i de la persona, segons la interpretació general que es fa a Espanya i que causa estupefacció en els països democràtics– per eludir l'acció de la justícia. Ja ho deia La Razón: un llegat inesborrable.
Quasi és ociós repetir-ho, un cop més: no existeix cap altre país a la Unió Europea -ni en la resta del món democràtic- en el qual el cap de l'Estat gaudeixi d'aquesta protecció legal, vertadera immunitat davant la llei no només pels seus actes fent la feina oficial que li pertoca sinó també pels seus negocis privats.