-La Conselleria d'Educació ha decidit reobrir el debat sobre la jornada partida i la jornada continuada. Els centres que així ho estimen poden presentar els seus projectes fins al 15 de març i l'11 d'abril les famílies votaran si volen continuar amb la jornada partida o prefereixen la continuada. Què n'opina?
El meu interès acadèmic per la jornada contínua és compartit amb el company Daniel Gabaldón. Amb ell vam fer un primer estudi per a FAMPA cap al 2016. En aquell primer estudi ja vam detectar que fer la transició de la jornada partida cap a la continuada era una errada enorme per diverses raons. El que l'evidència ens mostra, dels estudis fets fins ara, és que no genera efectes positius ni en termes de benestar ni en termes de rendiment acadèmic. En termes d'igualtat, a més, la jornada continuada és perjudicial.
Per tant, és una errada monumental reobrir un procés d'aquest tipus quan l'evidència ens mostra que més que beneficis, genera perjudicis col·lectius.
En el moment que es planteja el tema al centre, però, són moltes les famílies que reclamen poder triar entre una opció o l'altra.
Em sembla que és una errada molt gran deixar aquesta decisió en mans de les famílies. És cert que per decidir-ho, abans ha de passar per tot un procediment i tenir el vistiplau del claustre i el consell escolar. Però al final són les famílies les que decideixen. Cal que el 55% del cens vote a favor del canvi. El que això està generant són guerres o entre el cos docent i les famílies o entre les famílies de la comunitat educativa.
Hi ha estudis que s'han fet a la Comunitat de Madrid que demostren que s'han enquistat alguns problemes greus arran d'aquesta decisió. No s'entén que aquesta qüestió es deixe en mans de les famílies i altres temes no. Per què no podem triar l'empresa del menjador? O les eixides escolars?
Creu que Conselleria s'equivoca reobrint aquest debat?
Valoro de forma molt positiva moltes de les polítiques que fa aquesta Conselleria en matèria educativa. Però crec que sí, que la Conselleria d'Educació es va equivocar aleshores obrint aquest debat i que torna a equivocar-se ara.
L'acceptació d'aquesta opció, però, avança de forma continuada. Segons Conselleria, el 45,2% dels centres fa jornada continuada i el 54,8% continua fent jornada partida. A Alacant, de fet, set de cada deu centres ja tenen jornada continuada...
I s'ha de recalcar, tot i que Conselleria no ho diu, que el 96,6% d'aquests centres amb jornada continuada són públics, una qüestió que ens hauria de fer reflexionar.
El fet cert és que les famílies, d'acord amb les dades, reclamen transitar cap a la jornada continuada, tal com ja s'ha fet en altres autonomies. El canvi sembla imparable.
Després de publicar el nostre estudi, tant Daniel com jo vam ser invitats a participar en moltes taules rodones i debats sobre la qüestió. Clar, nosaltres hi assistíem des de l'acadèmia, amb dades i estudis fets per nosaltres mateixa o per altres persones que han investigat la qüestió en profunditat. I et posaven al costat a una mestra o una família o un sindicat, tots ells favorables. I en la majoria d'ocasions, el nostre discurs sobre desigualtat, benestar i qüestions que en principi semblen qüestions més etèries, xocava amb el discurs d'unes persones que argumentaven que amb la jornada comptactada eren més feliços, que els xiquets feien els deures amb més tranquil·litat, o bé en el cas de les mestres, que ja no tenien conflictes a les vesprades derivats del menjador. I quan el debat es situa en aquests termes, ho tenim molt complicat per fer-li veure a la gent que a la llarga i pensant en termes col·lectius, la jornada continuada ens perjudica.
A voltes s'ha volgut vendre la jornada continuada com una manera de racionalitzar els horaris, però això no té cap sentit, com s'ha demostrat en altres autonomies on el canvi d'horari escolar no ha suposat cap canvi en les jornades laborals. Clar que hi haurà famílies que podran dedicar més temps als seus fills, però seran només unes poques famílies, perquè la majoria -i en especial les de classes més baixes- continuaran estant condicionades per jornades laborals maratonianes o bé no tindran el capital econòmic i cultural per proveir-los d'allò que els pot proveir l'escola pública. Està clar que les desigualtats no depenen només de l'horari escolar, però optar per aquest tipus de jornada suposa contribuir a la persistència i l'agreujament de les desigualtats. La paradoxa de tot açò és que estem votant a favor d'una cosa que ens perjudica col·lectivament.
I, tanmateix, el nombre de centres amb jornades continuades no ha parat de créixer i potser ho faja encara més ara que s'ha tornat a obrir el debat.
Després d'analitzar-ho molt he arribat a la conclusió que l'acceptació i l'adhesió a la jornada continuada per part de les famílies té a veure amb la manera d'entendre la criança. Hi ha un concepte que es diu maternitat intensiva. Es tracta d'un conjunt de valors segons els quals la prioritat de qualsevol mare ha de ser vetlar pel benestar dels fills i filles, de forma que aquests es converteixen en la seua prioritat absoluta. Així, el propòsit principal de la mare ha de ser protegir els fills i dotar-los de tots els recursos perquè esdevinguen adults autònoms i exitosos. A través dels mitjans de comunicació, els llibres i les xarxes socials aquest missatge cala entre determinades dones, les quals senten que el seu propòsit a la vida ha de ser viure per als fills.
És en aquest punt on apareix el missatge que més es reitera pels qui defensen la jornada continuada: "Tindràs més temps per passar amb els fills, podràs proveir-los de classes extraescolars". Però això és només una il·lusió: el que els estudis diuen és que, per a la majoria de la població, el temps en família no està determinat per la jornada escolar dels infants. És a dir, que les famílies que per les seues circumstàncies socioeconòmiques no podien passar temps en família amb jornada partida, tampoc no poden passar-lo amb jornada continuada. La conciliació depèn sobretot dels horaris laborals, no dels escolars. El que hem de fer és seure a pensar com racionalitzar els horaris en el seu conjunt i plantejar-nos si els ritmes de treball que tenim actualment en la societat són adequats.
Al capdavall el que l'experiència ens demostra és que l'escola té un paper cabdal en l'aprenentatge dels xiquets i, sobretot, com a element igualador. Així, per exemple, ho han posat de manifest investigacions com les que Xavier Bonal i Sheila Gómez van fer sobre els efectes del confinament en l'aprenentatge. Sense el suport de l'escola, la bretxa entre els alumnes de famílies amb més capital sociocultural i els alumnes de famílies amb menys capital sociocultural s'ampliava de forma notable.
Per una altra banda, al contrari del que es fa en altres autonomies, la Conselleria d'Educació ha assegurat els mecanismes i el finançament perquè totes les escoles estiguen obertes fins les 17 hores i proveïsquen d'activitats extraescolars gratuïtes a l'alumnat. Per tant, es posen mecanismes per pal·liar les diferències.
Sí, però cal analitzar qui s'està quedant al menjador, per exemple. L'experiència en altres autonomies demostra que en general són les famílies amb menys recursos les qui es queden i això, en línies generals, acaba suposant una disminució de la qualitat, malauradament. Cal analitzar també quin contingut educatiu li dones al menjador. Perquè hi ha famílies que addueixen que és millor que els xiquets mengen en casa. Bé, però potser no. Perquè si mengen tots junts i s'incorporen elements educatius, menjar a l'escola pot ser una bona idea.
I després cal analitzar la qualitat de l'oferta d'activitats extraescolars que es donen després de dinar i fins a les 17 hores. Perquè en general els projectes de canvi de jornada (per cert, tots són un retalla i enganxa) plantegen iniciatives molt engrescadores però després no s'ha analitzat què s'està fent realment de tot allò que es va proposar en els projectes inicials.
Un estudi recent d'Esade evidenciava que les famílies de classes més altes dediquen a les activitats extraescolars el doble de despesa que les famílies de classes més baixes. En quina mesura les extraescolars generen desigualtat?
De nou, aquesta espiral d'extraescolar en què hem entrat no s'entén sense tenir en compte la maternitat intensiva de què parlàvem abans. Les famílies volen proveir els fills i filles dels recursos que, consideren, els seran útils per al seu futur laboral. Un dels arguments que es posa damunt la taula a favor de la jornada compactada és que permet avançar i ampliar les activitats extraescolars.
El que ens indiquen els estudis és que a major nivell educatiu de les mares, es dedica més temps al que es denomina cura infantil de continguts educatius. Per contra, els xiquets i xiquetes amb situacions socioeconòmiques més desafavorides acaben realitzant activitats amb molt menys valor educatiu i més sedentàries. Per tant, jornades escolars més reduïdes el que fan és ampliar la bretxa entre les famílies que es poden proveir bones extraescolar i aquelles que només poden proveir-se d'extraescolars -diguem-ho així- més mediocres.
En tot cas, Conselleria no té notícia de cap escola que, després d'haver provat l'experiència de la jornada continuada, vulga tornar a la partida. Això, a primera vista, indicaria que hi ha satisfacció amb la mesura.
En primer lloc, m’agradaria recordar la importància que hi haguen estudis científics que valoren els efectes de la jornada continuada en diferents dimensions de les escoles, de l’alumnat i professorat i de les famílies. Precisament és això el que reclamen des de la Confederació d’AMPES Gonzalo Anaya. Sembla que s’ha fet una anàlisi però no coneixem tots els resultats i sobretot, desconeixem la metodologia.
Em pregunteu per la manca de centres que han decidit tirar enrere. Segons conselleria no hi hagut cap cas o almenys un nombre de casos assenyalable. Davant d’això crec que hauríem de remetre al mateix procés amb què es va dur a terme el canvi: quins són els agents de la comunitat educativa que ho van mobilitzar; quins són els agents d’aquesta mateixa comunitat que han de decidir si continuar o no amb la jornada continua; la capacitat de mobilització de cadascun dels agents que conformen aquesta mateixa comunitat; el cost que pot tindre per a aquests agents demanar un canvi; la informació que hi poden tindre d’aquesta possibilitat; el grau de conflicte que va dur aparellada la decisió d’implantar al centre el canvi de jornada; el cansament al voltant d’aquesta qüestió al qual s’afegeix el cansament per la pandèmia... Crec que és una errada interpretar que el fet que no es revertisca el procés és un senyal d’èxit. És més complex que això. I, sobretot, no hem de perdre de vista que el fet que la majoria mostre satisfacció no significa que siga bo per als xiquets i xiquetes.
En tot cas, creu que amb la generalització de la jornada compactada correm el risc de començar la casa per la teulada?
Els estudis el que diuen és que treballem cada volta més i de forma més intensa i tot apunta que continuarà sent així si no hi ha un canvi radical en les polítiques laborals. Propostes com les setmanes de quatre dies encara semblen molt lluny de materialitzar-se . Per tant, la generalització de la jornada compactada provocarà més desigualtat de classe i més desigualtat de gènere. Perquè el que l'experiència evidencia és que si algú s'ha de deixar la feina o reduir-se la jornada, aquestes seran les dones.
Tots els acadèmics que han estudiat el tema coincideixen que aquest tipus de jornada aguditza les desigualtats. I crida l'atenció que un govern que manté un discurs de protecció social com el del Botànic impulse mesures d'aquest tipus. El que hem de preguntar-nos és que hi ha darrere de què això es faja. Perquè realment s'està fent política laboral amb el pretext de fer política educativa. A mi em sembla molt bé que els i les mestres tinguen uns altres horaris. Se'n pot parlar i es poden plantejar alternatives si es destinen recursos, però no es pot fer amb arguments pedagògics i de rendiment que no estan avalats per cap estudi.
El problema és que al final aquest debat ha acabat plantejant-se en termes de batalla entre docents i famílies, docents i equips directius o, fins i tot a voltes, entre famílies d'una mateixa comunitat educativa. El risc és que de tot plegat se n'acabe derivant la degradació del sistema públic d'ensenyament.
A mi el que em preocupa més és malmetre les relacions socials que es generen dins l'escola. Hi ha hagut discussions molt grans, qüestions personals que es barrejaven en aquesta decisió i que acaben perjudicant el clima de convivència. Per tant, no hauríem de descartar que tot això acabe afectant les escoles públiques, els xiquets i les xiquetes i a les relacions dins les escoles. Una escola hauria de ser una comunitat educativa. De fet, el fet que passen menys temps en l'escola provoca que hi haja menys relació social entre els xiquets i entre les famílies i, sobretot, entre gent diferent. Si volem que l'escola pública siga un espai d'intercanvi també entre persones de diferents estrats socials, la jornada continuada no és una bona idea.
Un altre argument que es posa damunt la taula és que la jornada compactada és la línia seguida per altres països europeus.
Això no és cert. En la majoria de països continuen tenint jornades partides. Un altra cosa és que els sistemes horaris a Europa són diferents dels nostres. De fet, Espanya té la peculiaritat que té els mateixos horaris per a una franja d'edat molt ampla, a pesar que les necessitats són molt diferents segons l'edat. En altres països europeus s'adapten els horaris al creixement dels xiquets i les xiquetes. Siga com siga, ha de quedar clar que la jornada continuada no és, en absolut, la majoritària a la resta de la Unió Europea.
Moltes voltes a favor de la jornada continuada s'addueixen raons cronobiològiques. Se cita, per exemple, un estudi de Francesc Xavier Moreno Oliver, segons el qual les hores de major rendiment són entre les 10 i les 12 hores. D'acord amb això, semblaria lògic optar per la jornada compactada.
Dani Gabaldón ha analitzat molt aquesta qüestió. Tots els estudis que ha fet indiquen que aquestes hores del mig matí són més productives, que després baixa molt el rendiment i torna a recuperar-se cap al migdia i que, de fet, les 15 o les 16 hores poden ser més productives que l'última hora del matí. De fet, l'enquesta d'usos del temps de l'INE ens indica que els xiquets i xiquetes amb jornada continuada dormen menys hores, fan més deures a casa i dediquen més temps a les pantalles que l'alumnat de jornada partida. A més, la meitat d'ells dina després de les 15 hores, la qual cosa provoca taxes més altes d'obesitat. En definitiva, no hi ha estudis que demostren que la jornada continuada genere més benestar entre els infants.