Un duel d’actors acostuma a ser un reclam de primera per una bona pel·lícula. Imagineu un film dirigit per la directora de més prestigi del moment, amb la participació, d’una banda, de l’actor més famós del país (triomfador a Hollywood), i de l’altra, del més prestigiós (figura del teatre, reconegut professor d’actors). El que hi haurà, més enllà de la pel·lícula, molt probablement serà una lluita d’egos, una manera de reafirmar, cadascun, la pròpia condició artística i els mèrits demostrats. Però, també, serà fruit d’un procés de com es gestiona la vulnerabilitat d’aquests mateixos egos, de com la persona que hi ha rere l’actor combat amb les expectatives, amb la incertesa i amb el fracàs. Tots ells, factors que sobrepassen el cinema, perquè parlen de la mateixa idiosincràsia de la vida.
Aquest punt de partida és el que fa que Competencia oficial, l’última obra del duo de cineastes argentins Mariano Cohn i Gastón Duprat, sigui molt interessant. Tres actors que juguen a sobreexposar-se, especialment Penélope Cruz i Antonio Banderas (la directora Lola Cuevas, a qui un empresari amb dèries de productor li encarrega fer una obra mestra, i el cèlebre actor Félix Rivero), amb el complement d’Óscar Martínez (Iván Torres), que entoma el paper del consagrat, prestigiós i respectable home de teatre, amb uns valors artístics (i vitals) radicals, austers i autoproclamats com a purs. Ja tenim el conflicte servit. De l’enveja a la inseguretat, passant per la rancúnia, l’odi i la mesquinesa, aquest trio protagonista —directora i actors— es despullarà fins a l’entranya per mostrar les misèries d’una professió molt més desagraïda del que sembla.
No és la primera vegada que hem vist en pantalla l’infern d’un rodatge, les complexitats i tensions que comporta fer una pel·lícula. Res d’això és nou, i s’ha retratat amb cares, conflictes i tragèdies de tota mena. Però Competencia oficial transita un curiós (i molt estimulant) camí entre el drama, la paròdia i l’estupefacció: hi veiem la construcció dels personatges quan tot és tendre, als assaigs previs al rodatge, un moment que no acostuma a ser conegut pel públic. És aleshores quan els actors proven els mecanismes que ens faran plorar o riure, just quan comencen a construir emocions, un punt creatiu complexíssim i fascinant. I la successió d’episodis és una estranya barreja que va de la situació hilarant al sacseig més inesperat, amb moments d’excentricitat, rialles o perplexitat total.
La singularitat del to, entre fraus i trampes d’un món massa avesat a viure de la imatge, fa meritori el viatge de Competencia oficial. No agradarà a tothom, perquè l’opció estètica i artística dels directors és arriscada: hi connectes, o no. Amb un tempo narratiu que va a la seva, amb arbitrarietats que podrien tirar enrere, amb l’atzar que determina els camins en aquesta indústria, i amb el risc (assumit) de presentar l’acció com una successió d’episodis teatrals, desiguals en l’impacte que provoquen. Però també una farsa hàbil i efectiva, amb flaixos de fina agudesa. Si això no fos prou motiu per donar-li una oportunitat, que ho sigui pel fet de reunir, per primera vegada, Antonio Banderas i Penélope Cuz en una mateixa pel·lícula.
Competencia oficial
Direcció: Gastón Duprat i Mariano Cohn
Espanya, 2021
Durada: 114 minuts
Guió: Gastón Duprat, Mariano Cohn i Andrés Duprat
Fotografia: Arnau Valls Colomer
Repartiment: Antonio Banderas, Penélope Cruz, Oscar Martínez, Carlos Hipólito, Irene Escolar, Nagore Aranburu, Pilar Castro, José Luis Gómez, Melina Matthews.
Comèdia dramàtica