Aquest dijous dia 24 de febrer a la tarda se celebrà l’assemblea extraordinària dels socis de l’Obra Cultural Balear (OCB) per triar el nou president, Joan Miralles. Es presentava sense cap oposició ni alternativa. Per tant, estava assegurada la seva elecció.
La convocatòria de l’assemblea en sessió extraordinària es va fer després que l’anterior president, Josep de Luis, hagués anunciat el passat mes de desembre, durant la Nit de la Cultura, que no es presentaria a la reelecció i que, per tant, l’entitat iniciara el procés per elegir el seu substitut, així com la nova junta directiva. Quan es va iniciar el període de presentació de candidatures el sociòleg Joan Miralles anuncià la seva candidatura. Ben aviat es va veure que no tindria competència. I, en efecte, quan es tancà el termini era l’únic que optava al càrrec. Cosa que assegurava la seva elecció. Així i tot, Miralles ha reclamat als socis, en tots els actes públics en que ha participat en aquest temps, que s’acostin a votar perquè «així farem entre tots més forta» l’Obra Cultural.
Miralles és doctor en sociologia per la Universitat d’Alacant, professor de secundària, especialista en l’estudi del turisme, fou també president de la patronal d’habitatges turístics de Balears (Habtur), ha estat gestor cultural i gerent de diverses entitats d’aquest àmbit -com la mateixa OCB – i fou cap de la candidatura regionalista per Balears del PI-Proposta per les Illes al Congrés dels Diputats a les eleccions generals d’abril de 2019.
Suport. Joan Miralles ha tingut el suport d’importants socis de l’OCB. A l’acte de presentació de la seva candidatura, «Tots feim l’Obra», s’hi concentraren un bon grapat de membres de l’entitat per acompanyar-lo i per animar a la resta de la massa social a votar el dia 24.
Entre els assistents a la presentació, que es va fer al claustre del monestir de La Real, hi varen assistir un centenar de persones com ara el promotor cultural Antoni Torrens, l’expresidenta del Consell Social de la UIB, Francisca Mas, els cineastes Lluís Ortas i Carles Bover, el pintor Damià Jaume, els escriptors Guillem Frontera, Biel Mesquida i Gabriel Janer Manila, així com membres de les juntes anteriors i els ex presidents de l'entitat, Josep de Luis i Jaume Mateu. També hi varen assistir expolítics de diferents formacions com ara Cristòfol Soler, Pere Sampol, Sebastià Serra, Joan March iCelestí Alomar.
Durant l’acte, va fer una breu intervenció Lena Serra, una de les noves vicepresidentes de l’entitat, i qui va ser l’encarregada d’agrair el suport dels assistents en nom de tots els membres de la candidatura. A continuació, el professor i escriptor Damià Pons va fer referència als 60 anys de tasca incansable de l’OCB en la defensa de la llengua, la cultura i el país i va animar la futura junta a continuar aquest camí. Seguidament, va intervenir Antònia Sitjar, membre de la delegació de l’OCB de Campos qui va destacar el paper que durant dècades han jugat les delegacions de l’entitat als seus respectius municipis.
Va tancar l’acte el candidat a la presidència de la Junta Directiva, Joan Miralles, qui va insistir en el missatge que ha repetit una vegada i una altra des de que anuncià la seva candidatura: «el principal objectiu que tenim com a junta és fer de l'Obra Cultural Balear, com sempre ha estat, la casa comuna de tots aquells que defensen llengua, cultura i país».
En una anterior presentació de la seva candidatura, Miralles explicà que «l'Obra Cultural Balear compleix enguany 60 anys de vida. És un moment excel·lent per reconèixer quina ha estat la transcendència històrica de l'OCB i quins són els reptes que haurà d'abordar, d'ara endavant, dins la nostra societat. Per això, aquesta candidatura presenta 55 propostes que serveixin per impulsar la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears i enfortir l’entitat».
Les propostes de Miralles i el seu equip pretenen aconseguir una sèrie d’objectius generals: construir una OCB transversal i oberta a tothom, que exerceixi el lideratge cívic en la defensa de la llengua, la cultura i el país i dotar-la d'una gestió eficaç, transparent i participativa. Miralles destacà entre les propostes més concretes la intenció de la nova junta de reprendre les campanyes en favor de la llengua, enfocades a reforçar l'autoestima lingüística. També té la voluntat d’impulsar la convivència intercultural, obrint l’entitat als diferents grups culturals de les Illes des de la base del reconeixement recíproc i de la interrelació activa i participativa. Igualment, vol enfortir-la col·laboració amb les entitats de les altres illes que comparteixen els objectius de promoure la llengua i la cultura pròpia, així com amb les organitzacions de la Federació Llull. Així mateix, Miralles expressà la necessitat que l’Obra Cultural Balear enforteixi la xarxa territorial orgànica i, alhora, promogui la reflexió i el pensament sobre les polítiques lingüístiques i culturals d’arreu de Balears, lideri el debat públic sobre el futur de la llengua catalana i impulsi mesures de sensibilització. El programa de Miralles també fa referència a l’àmbit educatiu i, en aquest sentit, recull que s’ha de promoure i reforçar la xarxa de docents implicats en el foment i l’ús de la llengua catalana en els centres escolars.