Por de la guerra

Antoni Rovira i Virgili escriu en Els darrers dies de la Catalunya republicana (1940) que, quan la Generalitat dirigia la guerra, rebé acusacions molt dures dels governants de Madrid, tot i l'immens esforç bèl·lic que s'havia fet des de Catalunya: front d'Aragó, expedició a Mallorca, defensa de la capital de la República. En canvi, quan els dirigents republicans espanyols assumiren la direcció de la guerra, el front d'Aragó s'enfonsà i les tropes franquistes envaïren la terra catalana sense trobar gaire resistència, després de l'esforç excessiu de la batalla de l'Ebre.

In memoriam. La quinta del biberó, amb text i direcció de Lluís Pasqual, és un homenatge explícit als joves de 17-18 anys que lluitaren a la batalla de l'Ebre (Teatre Lliure). La llista dels noms d'alguns dels 30.000 combatents republicans mobilitzats es projecta abans i al final de l'espectacle. Trencant la quarta paret, els actors conviden els espectadors a fer un minut de silenci, que la platea, en bloc i dempeus, oficia respectuosament. Són els 60 segons més emotius. Una reparació històrica en tota regla.

L'homenatge del Lliure a la lleva del biberó té un doble pla, cosit amb música de Purcell i de Monteverdi. Un. La dramatització històrica d'uns fets a partir de testimonis reals: del reclutament a la retirada, seguint les vivències duríssimes de 6 joves, vençuts pel desconcert i la por, durant els 115 dies que durà l'ofensiva de l'Ebre. Els supervivents, molt pocs, anaren a raure als camps de concentració franquistes o francesos. Dos. La contextualització de les experiències viscudes en un moviment d'abast internacional amb documentació audiovisual per situar l'espectador en les coordenades històriques i polítiques del període.

Amb voluntat desmitificadora, Pasqual subratlla el caràcter antièpic de la batalla de l'Ebre, en què la lleva del biberó esdevé carn de canó duta a l'escorxador infernal de la guerra i en què l'agitprop dels contendents i els grans discursos polítics (Negrín, Companys vs. Franco) es tradueix en un alt cost en vides humanes. Els actors es posen empàticament en la pell dels joves soldats i tensen la fibra emotiva del públic. Tanmateix, tota tria testimonial implica un punt de vista i una perspectiva; tota contextualització, sovint, una simplificació.