Quan van arribar a l’illa grega de Samos, els refugiats es pensaven que ja havien passat el pitjor. Amb un bot pneumàtic, al matí del 15 de setembre del 2021 havien fet la travessia des de la costa turca. El sol estava sortint quan van atracar arran de les roques abruptes.
Entre els 36 refugiats, aquell matí hi havia dos homes que se n’havien anat del seu país mesos abans: Sidy Keita, de 36 anys, va fugir de la Costa d’Ivori després de manifestar-se contra el president. Didier Martial Kouamou, de 33 anys i pare de dues criatures, havia treballat de mecànic al Camerun i l’esperava a París el seu germà gran, Séverin. Tots dos homes volien presentar una sol·licitud d’asil a Europa.
Set refugiats del grup encara recorden perfectament Keita i Kouamou. Tots donen fe a Der Spiegel que els homes van tocar terra a Samos juntament amb ells. La UE i els seus Estats membres han fixat unes normes per a aquests casos. Les persones que aconsegueixen arribar a la UE tenen dret a presentar una sol·licitud d’asil. Però en aquest cas això no va arribar a passar mai.
Pocs dies després d’arribar a Samos, Keita i Kouamou van ser trobats morts. El corrent va arrossegar els seus cadàvers en direcció a la costa turca. En l’autòpsia del cadàver de Keita, els metges van determinar que havia mort ofegat.
Durant els últims anys, l’Egeu s’ha convertit en una zona letal. Des de la primavera del 2020, la guàrdia costanera grega porta sistemàticament al mar migrants que ha interceptat i allà els abandona en bots inflables. Der Spiegel ha comprovat aquestes accions il·legals, algunes de les quals han estat enregistrades en vídeo. Les imatges dels refugiats esporuguits dins els bots fa temps que són una cosa habitual a l’Egeu. Però en el cas de Keita i Kouamou hi ha indicis que apunten que els agents fronterers van anar un pas més enllà.
Der Spiegel –en col·laboració amb els mitjans europeus Lighthouse Reports, The Guardian i Mediapart– ha investigat per aclarir les circumstàncies de la mort dels dos homes. Els periodistes que hi han participat han interrogat més d’una dotzena de testimonis. Han analitzat informes mèdics, fotos i vídeos, a més d’imatges per satèl·lit, i han parlat amb policies grecs. Les investigacions fan pensar que els agents de frontera grecs van endur-se Keita i Kouamou al mar i els van llançar per la borda. No se’n tenen proves concloents, però sí indicis fiables.
Poc després d’arribar a Samos, els refugiats es van espantar molt. Des de l’aigua, com es demostra en fotos que van fer ells, se’ls va acostar una barca de la guàrdia costanera. Des de terra, segons expliquen diversos refugiats, se’ls van apropar més policies. Alguns portaven la cara tapada amb un passamuntanyes.
Els refugiats van demanar ajuda a crits. “Veniu-nous a recollir”, va dir un dels homes pel mòbil. Va enviar el missatge amb la seva ubicació a l’organització Aegean Boat Report, que està en contacte amb sol·licitants d’asil. En un altre missatge se sent la veu, amarada de por, d’un home. “Els soldats ens busquen”, diu amb un xiuxiueig.
Aquell matí els advocats de Human Rights Legal Project també es van assabentar de l’arribada del grup. Per correu electrònic van urgir a registrar aquelles persones al camp de refugiats, tal com prescriu la llei. Van enviar el missatge a les autoritats gregues, a l’agència de l’ONU pels refugiats i al representant de la UE a Samos. No van obtenir cap resposta.
Keita i Kouamou, segons descriuen diversos testimonis, van ser alguns dels pocs refugiats que aquell matí van poder escapolir-se dels policies fronterers. Un grup molt més nombrós, de 28 refugiats, va ser atrapat a la costa mateix. Pascaline Chouake, una jove mare camerunesa, formava part d’aquest grup.
Chouake recorda com els agents la van portar a una barca de la guàrdia costanera. Alguns, diu la noia, portaven passamuntanyes. A la barca els homes van colpejar els refugiats i els van prendre mòbils i objectes de valor. Un dels homes li va tocar la vagina i hi va trobar els 500 euros que hi tenia amagats, diu Chouake. Uns quants refugiats corroboren les seves paraules.
La guàrdia costanera els va portar al mar, en direcció a Turquia, segons expliquen els refugiats. Llavors els homes emmascarats els van abandonar en dos bots inflables. Chouake diu que li van llançar el seu fill, que aleshores no tenia ni un any, “com si fos una bossa d’escombraries”. Hores després, guàrdies costaners turcs van portar aquelles 28 persones a un lloc segur. En fotos i vídeos es veuen els refugiats als bots pneumàtics poc abans de ser rescatats.
La guàrdia costanera grega nega les acusacions. Si bé aquell dia es va registrar un incident amb dues barques de refugiats, els bots es van detectar encara en aigües turques. Llavors, segons els grecs, la guàrdia costanera turca va aturar els migrants. La guàrdia costanera no diu res de la presència dels refugiats a Samos, documentada sense cap mena de dubte amb declaracions de testimonis i fotos.
El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, afirma que la protecció dels refugiats és la missió principal dels agents fronterers. Der Spiegel ha demostrat reiteradament que això no és veritat. Les fronteres exteriors de la UE s’han convertit en un espai al marge de la llei. El cas de Keita i Kouamou suposaria haver tocat fons un cop més en el brutal tracte que reben els refugiats. Si és cert el que diuen els supervivents, a l’Egeu les forces de seguretat gregues posen persones en perill de mort amb plena consciència.
Ibrahim, un home camerunès, és el testimoni principal del cas Keita i Kouamou. Una tarda de la tardor passada el trobem en un restaurant de la ciutat turca d’Esmirna. S’estima més que no surti publicat el seu nom real. Amb veu baixa i concentrat explica què li va passar a Grècia.
Poc després d’arribar a Samos, diu Ibrahim, va fugir al bosc amb Keita i Kouamou. Allà es van amagar. Tres coneguts de Keita corroboren aquest relat: declaren que Ibrahim es va posar en contacte amb ells per videotrucada des de Samos.
L’endemà al matí, diu Ibrahim, van atrevir-se a sortir de l’amagatall. De seguida els van aturar uns agents vestits de paisà, que van demanar reforços. Llavors uns homes amb passamuntanyes els van colpejar i els van ficar en un cotxe. Tot seguit, els homes els van portar al mig del mar amb una llanxa torpedinera.
Ibrahim recorda que estava ajupit a la proa de la barca. Al cap de mitja hora, si fa no fa, els policies grecs van parar els motors. Aleshores van llançar Kouamou a l’aigua i poc després també Keita. “Jo em vaig defensar”, diu Ibrahim. “Em van apallissar i al final també em van tirar al mar”.
Kouamou va ser el primer d’enfonsar-se sota les onades, diu Ibrahim. Ell va aconseguir arribar a la costa turca perquè és bon nedador. Poc després va portar Keita fins a terra i va intentar reanimar-lo en va. Finalment, va clavar un pal a terra. Volia poder trobar el lloc més tard. El cadàver de Kouamou va ser rescatat del mar al cap de dos dies.
Ibrahim va passar la nit, segons explica ell mateix, en un racó del bosc. L’endemà al matí el van capturar els gendarmes turcs. Ibrahim els va conduir fins al cadàver de Keita i va fer una declaració detallada. Der Spiegel ha tingut accés als documents, en què hi ha fotos del pal que Ibrahim va clavar a terra. El cos sense vida de Keita està estirat a la roca del costat.
La policia grega nega totes les acusacions. Els agents, diuen els grecs, van complir totes les lleis pertinents i van protegir la vida dels migrants. Afirmen també que de devolucions en calent no se’n fan. La guàrdia costanera ha comunicat que les pràctiques descrites no es corresponen amb els procediments operatius dels agents de frontera.
No hi ha confirmacions independents de les acusacions d’Ibrahim, però les seves informacions encaixen. La descripció que fa Ibrahim de la regió costanera turca coincideix amb les imatges per satèl·lit. El que diu sobre l’onatge es correspon amb la informació meteorològica. No és cap sorpresa que sàpiga nedar, ja que a Camerun va servir a la Marina. I a més, a través de fotos ha identificat la llanxa grega: es tracta d’un model de la classe Rafnar. I està comprovat que la guàrdia costanera té una embarcació com aquesta a Samos.
Fins i tot hi ha policies grecs que consideren plausibles les afirmacions d’Ibrahim. Der Spiegel ha parlat amb dos agents que coneixen bé la manera de treballar dels policies de frontera. D’acord amb els dos agents, hi ha guàrdies costaners grecs que en efecte llancen refugiats per la borda. Aquesta tàctica s’utilitza sobretot amb grups poc nombrosos.
Els refugiats han informat moltes vegades ONG i autoritats turques de casos d’una brutalitat semblant. Des del maig del 2021 la guàrdia costanera turca ha comptabilitzat 29 devolucions en calent en què suposadament s’han llançat persones a l’aigua. Sovint es tracta, diuen, de petits grups de refugiats que són capturats prop de les illes de Samos o Quios.
Didier Martial Kouamou va ser enterrat al seu poble natal, Batchingou, al sud-oest del Camerun. La seva tia, que l’havia pujat com a un fill, va fer-se càrrec del seu cos. A casa ha posat de cara a la paret totes les fotos del seu nebot. El germà de Kouamou, Séverin, que l’esperava a París, té un sentiment de culpa. “No deixo de preguntar-me si no és culpa meva”, diu des de darrere el taulell de la botigueta de mòbils on treballa. “Jo li vaig dir que vingués”.
Sidy Keita està enterrat al cementiri Dogançay d’Esmirna, el “cementiri dels sense nom”. L’Estat turc fa enterrar aquí, entre altres difunts, els morts que no tenen parents a Turquia que puguin assumir les despeses d’una làpida. Els coneguts de Keita van fer una recol·lecta durant el seu funeral a Esmirna, però no es van recaptar prou diners per repatriar el cadàver a la Costa d’Ivori. Damunt la tomba de Keita no hi ha flors, ni tan sols hi apareix el nom. Clavada a terra només hi ha una placa de fusta amb la xifra 68091.
Ibrahim va aconseguir entrar a Grècia amb un segon intent, i aquesta vegada va arribar a un camp de refugiats, on va presentar una sol·licitud d’asil. Allà es va registrar com a menor d’edat. Els refugiats ho fan sovint perquè no els expulsin ja d’entrada.
Ibrahim diu que mentre s’esforçava per sobreviure al mar es va jurar que explicaria al món què li havien fet. Un grup d’advocats grecs prepara una demanda davant d’un tribunal local. I uns advocats turcs han presentat una denúncia al Tribunal Europeu de Drets Humans.
La pregunta és si Ibrahim resistirà els processos judicials. En una segona trobada a Grècia se’l veu encara més desesperat que a Esmirna. Té els ulls vidriosos. El que li queda de la seva vida ho porta a sobre, dins una petita funda transparent. A vegades, diu Ibrahim, té la sensació que al mar hi va deixar una part del seu ésser.
Traducció d'Arnau Figueras