Les eleccions a Castella i Lleó han revaloritzat a Balears el potencial paper del PI - Proposta per les Illes com a possible element central de la majoria política que sorgeixi dels comicis autonòmics de 2023. És a dir que tingui la clau per formar un nou Govern illenc. Sempre que, naturalment, no hi hagi una majoria absoluta —30 escons, sobre els 59 que formen el Parlament— d’esquerra (PSOE, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera) o de dreta (PP i Vox). L’última enquesta publicada —el juliol de l’any passat— no preveu la possibilitat que les dues formacions dretanes puguin arribar als 30 diputats, ni tampoc els partits d’esquerra. El PI tindria la clau de tot.
La clau del PI
Ara, a més, les urnes castellanolleoneses han deixat clara l’alta dependència de Vox que pateix el PP. A la regió esmentada, però no només. La progressiva homogeneïtzació del vot en clau espanyola farà que el fenomen es repliqui a tots els altres territoris, amb l’excepció del País Basc i Catalunya —que tenen un comportament electoral que no és espanyol—, inclosos el País Valencià i Balears. Per suposat no per tot serà exactament igual. A les autonomies amb llengua i cultura pròpies diferents de les castellanes existeix una especificitat política que matisa el fenomen: per exemple el PP és molt més fort a Galícia gràcies al seu regionalisme —per l’estil del que tenia a Balears abans de 1999—; a les Illes i al País Valencià existeixen forces autoctonistes que rectifiquen una mica el dibuix general espanyol... Però a afectes de la relació entre PP i Vox, el que ha passat a Castella i Lleó marca la línia que seguirà per tot arreu en el futur immediat.
Per a l‘anàlisi no té cap importància el que facin els partits després de les eleccions en aquella regió. Tant és si els ultres donen la investidura a canvi de res, com voldria el PP, o si es coalitzen les dues formacions, com vol Vox, o si el PP i PSOE arriben a algun tipus de convergència o, fins i tot, si es barallen entre tots, no hi ha cap acord i es repeteixen els comicis. Res de tot això significa res. L’únic rellevant són els vots. I aquests han estat ben clars. El PP forçà la convocatòria electoral per usar la previsible victòria del PP per majoria absoluta, o quasi —tal com aleshores tothom donava per fet que passaria—, com a trampolí sobre el qual llançar la seva carrera amb destinació final a la Moncloa, pensant amb un Vox a l’estil madrileny, sense cap opció de fer altra cosa que donar-li, submís, la investidura presidencial. Castella i Lleó li ha demostrat que els somnis, somnis són. Des del diumenge 13 de febrer el PP sap que té un problema més greu que el que tenia quan va ordenar la convocatòria a urnes. No s’alliberarà de Vox. Tot el contrari: la força de la ultradreta amenaça amb créixer fins a convertir en una quimera allò de tenir a l’abast una investidura de president del Govern espanyol sense necessitat d’un pacte formal amb els de Santiago Abascal.
El que ha mostrat la regió castellanolleonesa, en fi, és la confirmació d’un nou escenari polític espanyol que es mantindrà, a grans trets, durant el cicle electoral 2022-2023 a totes les altres eleccions autonòmiques, a les locals i a les generals. En el cas de Balears, la nova situació dona un potencial clau al PI - Proposta per les Illes com a crossa perquè el progressisme segueixi al front del govern.
El PP va obtenir 16 escons a les eleccions al Parlament illenc de 2019. I Vox, 3. Les dues formacions dretanes comparteixen oposició amb Ciutadans, 5 diputats, i el PI, que en té 3. Enfront tenen el PSOE, que disposa de 19 representants; Unides Podem en suma 6; Més per Mallorca en té 3; Més per Menorca, 2, i Gent per Formentera, 1. En total són 32 escons d’esquerra. Per 27 dels quatre partits opositors.
Tal com s’ha dit abans, l’última enquesta publicada mostrava una alta probabilitat que no hi hagi majoria absoluta a les pròximes eleccions al Parlament. El sondeig va aparèixer en el diari Última Hora, confeccionat per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), dirigit pel psicòleg social Gonzalo Adán, el qual també és responsable de Sociométrica, l’institut d’opinió que publica sondejos en el diari digital elespañol.com i que va avançar amb èxit els resultats castellanolleonesos. Segons la intenció de vot que l’IBES preveu a Balears, l’esquerra corre el seriós risc de quedar per sota de la majoria absoluta: en el seu millor resultat la tindria pels pèls, 30 escons, però és més probable que es quedés amb 29 o fins i tot amb 28. La suma PP-Vox (i de Ciutadans, si sobreviu amb un sol escó) no passaria en cap cas de 29 diputats i amb més probabilitat es quedaria amb un o dos per sota d’aquesta xifra. Seria el PI - Proposta per les Illes, amb 2 o 3 escons, el que ho decidiria tot.
D’ençà la realització d’aquest sondeig, les coses poden haver canviat, per suposat. Però, a reserva del que augurin les futures enquestes, de moment Castella i Lleó mostra que és probable que a Balears la formació conservadora liderada per Marga Prohens quedi el 2023 fermada de mans i peus davant Vox, cosa que fa pensar que el PI optaria —si no hi hagués majoria absoluta— per algun tipus d’acord amb l’esquerra. No és creïble que aquesta formació, de centre autonomista, que defensa la llengua i cultura catalanes, entri en una operació-pacte de coalició, acord de governabilitat ... —en el qual Vox condicioni d’una manera o d’una altra la política de l’executiu. D’alguna manera, doncs, els resultats castellanolleonesos han estat una mala notícia per al PP i bona per als progressistes illencs.
Ara bé, tot això depèn, és clar, d’un element essencial per convertir-se en realitat. El que ja s’ha esmentat: que no hi hagi majoria absoluta. I sobre aquesta reserva cal fer un advertiment important: prou experts en demoscòpia —com el citat abans— estan convençuts que el fenomen del creixement de Vox, com el vist a Castella i Lleó, serà la principal característica de l’actual cicle electoral (2022-2023) per tot arreu, de manera que la suma en vots de la formació ultra i el PP serà prou superior al que ha estat fins ara. Si aquesta tendència s’anés confirmant els pròxims mesos —en queden 15 per a les eleccions autonòmiques— aleshores s’obriria l’opció que fins ara ha estat tancada: la majoria absoluta dretana PP-Vox a Balears.