Agustí Villaronga
Director (Pa negre, El mar, Incerta glòria)
Que una pel·lícula d’aquí guanyi la Berlinale ja, per si mateix, ja és un triomf. No és gens fàcil. El fet que sigui cinema en català i parlat en català —en un moment que se’n fa tan poc—, crec que significa un suport important. Després de la problemàtica que hi ha hagut amb percentatges de català a les plataformes, etcètera, crec que és molt útil.
També és un reconeixement a la línia de treball, lògica i coherent, que fa la Carla Simón, de parlar de coses molt pròximes. Ho va fer en el seu primer curt, també a Estiu 1993 i ara també, perquè ha dit que la seva família treballava préssecs.
El premi de la Berlinale li obrirà moltes portes en mercats internacionals. Un Os d’Or és un segell de molta qualitat. Això li obrirà portes a fora i aquí, per descomptat. És una pel·lícula que fa ganes d’anar a veure-la ja.
Carlos Marqués-Marcet
Director (La mort de Guillem)
Crec que el premi demostra que ja no és tan rellevant en quin idioma es roden les pel·lícules. El cinema no és com la literatura. El cinema viatja molt millor, independentment de l’idioma amb el que el facis. Més encara en aquest món, que la gent ja està acostumada a llegir subtítols i a veure pel·lícules en altres llengües. És molt significatiu, per exemple, que l’acadèmia americana ara accepti pel·lícules estrangeres nominades en diverses categories. La gent consumeix més i veu més cinema en altres idiomes.
La de Carla Simón és una proposta personal, una mirada molt clara i una veu singular que és el que s’ha de premiar en un certamen com la Berlinale. Esperem que la pel·lícula animi la gent a anar als cines. Que no s’esperen a les plataformes. Perquè, si no, els cinemes tancaran i, quan no els tinguem, els trobarem molt a faltar.
Judith Colell
Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
És tremendament important. Perquè és una pel·lícula catalana, una pel·lícula en català —en la variant de Lleida—, que passa a Ponent —que és un territori oblidat— i que parla de pagesos. És una pel·lícula que ens representa. Porto molt de temps dient que és important que el cinema propi es potenciï justament per això: perquè és el que ens ensenya al món com som, com parlem, com vivim, com mengem, com estimem i això és molt molt important. I també pel públic. Hem de seduir el públic. Hem d’aconseguir que el nostre públic vagi a veure les nostres pel·lícules perquè tenim un talent brutal.
Crec que és la cirereta d’un pastís que s’ha anat creant any rere any. Hem guanyat a Locarno; als Goya hi ha hagut una presència catalana important. Que la cirereta d’aquest pastís sigui una pel·lícula en català em sembla molt important. A sobre, és una pel·lícula dirigida per una dona, després d’un any que les dones han guanyat Cannes, Venècia, Sant Sebastià i ara Berlín. Com deia la Carla ahir, “hem vingut per quedar-nos”. És important que, de cara al futur, les nenes que vulguin fer cinema ni es plantegin si poden dirigir o no. Tindran referents i això és molt i molt important.
Isona Passola
Productora i presidenta de l’Ateneu Barcelonès
Estic molt emocionada amb el premi a Carla Simón, perquè és un punt de partida com el que en el seu moment va significar Pa negre. Hem viscut deu anys molt roïns per al cinema català, perquè no hem trobat els suports que ens calien per part de l’Administració. Això altres països europeus ho tenen clar i també Espanya: que la indústria audiovisual és una indústria estratègica i cal dedicar-hi recursos. A Catalunya, des del conseller Tresserras fins ara, que torna a haver-hi sensibilitat, hi ha hagut un buit enorme. Hem desaprofitat l’ocasió de convertir-nos en el hub cinematogràfic del sud d’Europa. Madrid, en canvi, no ha perdut el temps. A això s’ha sumat que TV3, que estava immersa en la seua renovació, ha deixat d’actuar com a motor de l’audiovisual.
Voldria pensar, doncs, que amb aquest premi i el canvi d’actitud de l’Administració, estem en un punt d’inflexió. Hi ha el talent per fer-ho i cal aportar els mitjans.
Giovanna Ribes
Fundadora de Dones en Art i CIMA (Associació de Dones Cineastes i dels Mitjans Audiovisuals)
L’èxit d’Alcarràs a la Berlinale és molt important per diverses raons. La primera és perquè és una pel·lícula feta en la nostra llengua. Per tant, aquest premi desmenteix el tòpic aquell segons el qual amb la nostra llengua no podem anar enlloc. Ho dic sempre: si veus una pel·lícula subtitulada al castellà o a l’anglès a partir d’una variant xinesa que no és el cantonès, per què no has de poder veure un film en una llengua cooficial? Alcarràs desmunta aquests prejudicis lingüístics.
A més, estic doblement contenta: en primer lloc, perquè Carla Simón és una directora amb un talent especial i se li reconeix. En segon lloc, perquè la productora, Maria Zamora, és valenciana. Zamora és una professional magnífica, que ha lluitat moltíssim i que sempre ens ha donat suport a l’hora d’organitzar la Biennal Dona i Cinema a València. Libertad, dirigida per Carla Roquet, també és d’ella. Per tant, aquest èxit també és una bona notícia per al cinema valencià i també per a les dones, que anem assolint cada volta més protagonisme en un àmbit, el de la producció, que estava molt masculinitzat. A pesar de totes les dificultats, anem decantant la balança.
Òscar Escuder
President de Plataforma per la Llengua
L’èxit d’Alcarràs és una alegria enorme, perquè demostra que la llengua no és una barrera quan les coses estan ben fetes. Per això, des de Plataforma per la Llengua demanem a les administracions —per descomptat, a les autonòmiques, però també a les centrals— que invertisquen a promocionar la cultura feta en català. Ara hem tingut premis a pel·lícules premiades als Goya —El buen patrón, Mediterráneo i Libertad—, en les quals hi ha hagut aportació econòmica catalana però on no s’usa el català. Crec que s’haurien de prioritzar els productes culturals fets en català.
D’altra banda, l’Os d’Or és un estímul per als altres creadors; és una demostració que la llengua no és un problema. Més escèptic soc sobre l’efecte que pot generar en l’Administració. Aquesta ha de tenir clar que, si no hi ha una política pública decidida a favor de la producció en català, no pot demanar als creadors que vagen a contracorrent del mercat i de la inèrcia.
Neus Ballús
Directora (La plaga, Sis dies corrents)
Jo estava seguint la cerimònia en directe tan emocionada com si jo hi fos. Per què passa això? Perquè també és una dona; perquè les arrencades no són fàcils; perquè fem cinema en català, sense cares conegudes, i es produeix una identificació molt directa. Entenc la dificultat de tirar endavant aquest tipus de pel·lícules amb la indústria que tenim.
A més, aquesta humilitat de la Carla, dedicant el premi no només a aquells que l’han ajudat a fer la pel·lícula, sinó també a la gent que ens produeix el menjar, a tots els pagesos del món, parla molt de la persona que està darrera de la pel·lícula.
Què representa a nivell col·lectiu? És immens, perquè està fent història i aquests grans premis canvien el futur, canvien les perspectives de la gent que comença a fer cinema i, potser, farà que la gent que té la responsabilitat de finançar o no finançar pel·lícules comenci a creure una mica en aquesta mena de cinema, que també és un argument de venda i de singularitat cap a la resta del món.