Benvolgut bisbe José Ignacio: Ongi etorri! Sóc un monjo de Montserrat, valencià, nascut a l’Alcúdia. I com a valencià estic preocupat per l’exclusió (incomprensible pastoralment) de la nostra llengua a l’Església. Per això li escric aquestes ratlles.
Vaig seguir per mitjà d’internet la seua entrada a Oriola i l’inici del seu ministeri episcopal com a nou bisbe d’Oriola-Alacant. Va ser una celebració, a la catedral del Salvador d’Oriola, molt digna, ben preparada, amb uns cants molt bonics.
Supose que no sap que, des de fa molt anys, massa anys, del rebuig i l’animadversió de la jerarquia eclesiàstica envers el valencià. Això fa que molts cristians valencians ens trobem orfes al si de l’Església Valenciana, amb uns bisbes que rebutgen la nostra llengua. Per això m’agradaria que vostè, amb els altres bisbes valencians, introduïra el català a la litúrgia, tal com el Concili Vaticà II demanava. Així, els cristians valencians no ens sentiríem forasters o orfes a la nostra Església.
L’Eucaristia d’inici del seu servei episcopal a Oriola-Alacant, dissabte 12, hauria pogut ser perfectament una celebració a Salamanca, Sevilla o Sòria. La llengua pròpia del País Valencià va estar absent al llarg de tota l’Eucaristia. Només es va sentir el castellà i el llatí (en els cants) i em vaig alegrar molt que es cantara el parenostre en eusquera. Va ser un gest molt bonic que vostè poguera sentir el parenostre en la seua llengua materna.
Però, i el català? Com és possible que la llengua de Sant Vicent Ferrer estiguera totalment absent en la seua primera Eucaristia com a nou bisbe d’Oriola-Alacant? Sí, ja ho sé que Oriola i el Baix Segura té per llengua materna el castellà. Però els qui s’omplin la boca parlant i defensant el bilingüisme, constantment arraconen i marginen el valencià. Ni en els cants no es va sentir ni una frase en valencià.
Gràcies a la web de la “Diócesis de Orihuela-Alicante”, una web que està únicament i exclusivament en castellà, he escoltat la seua homilia a Alacant, una ciutat valencianoparlant. Tampoc cap paraula en català, tot i que va ser rebut amb unes albades i uns balls del grup “Postiguet”. ¿Per què, incomprensiblement, l’Església valenciana continua arraconant la nostra llengua?
A l’homilia a Alacant, vostè va demanar un temps per conèixer la realitat de la diòcesi. M’agradaria que també tinguera temps per aprendre el català, una llengua molt més fàcil d’aprendre que l’eusquera. Però no tinc molta confiança que siga així. I m’agradaria molt equivocar-me.
Per això li demane que es deixe configurar per la terra i la gent que l’acull i que vostè ha de servir. No vinga amb idees preconcebudes. Deixe’s amarar per la cultura del nostre país, que vostè hauria de fer seua de seguida. Treballe per una Església oberta a totes les sensibilitats eclesials i teològiques, lluny d’uniformisme estèril. Valore i done un paper actiu a les dones, massa sovint en un segon pla al si de l’Església. Siga un bisbe acollidor, sense prejudicis, capaç d’escoltar, més que de parlar, capaç de perdonar sense condemnar i d’acollir sense jutjar.
Siga, com el Bon Pastor, un home ple de tendresa, allunyat de rigorismes, de rigideses i d’intransigències. Siga sol·lícit per l’ovella perduda i no tanque mai la porta del seu cor a ningú. Al contrari, eixint del palau episcopal (quin nom tan lleig per a la residència d’un bisbe), arribe a les perifèries com a servidor de l’Evangeli, recordant, com ens ha dit el papa Francesc, que l’episcopat no és un honor sinó un servei. I que (com deia el bisbe Jacques Gaillot), “una Església que no serveix, no serveix per a res”.
Recorde que Jesús va ser qualificat d’“amic de publicans i pecadors” i no ho va ser mai ni d’Herodes ni de Pilat. Siga amic i company de camí de la gent més marginada, sense tindre por a ser desqualificat, com ho va ser Jesús.
Siga un home ben lliure, capaç de denunciar les mentides i la corrupció. I també l’indecent ordenança municipal de l’Ajuntament d’Alacant (aprovada pel PP, Cs i Vox), que, vergonyosament, expulsa de l’espai comú els més pobres, fins i tot imposant-los multes que van fins als 3.000 euros per demanar almoina al carrer. Aquesta immoral ordenança del PP i Vox, atempta contra els drets fonamentals més bàsics de les persones i ataca la població més vulnerable. És aquesta, una ordenança que recupera en part, la que va promoure, fa uns anys, l’exalcaldessa del PP, Sonia Castedo, i que va ser derogada pel govern del PSPV, Guanyar Alacant i Compromís.
La vergonya d’aquesta ordenança mereix ser denunciada pel nou bisbe José Ignacio Munilla. I és que, mentre que Jesús acollia els pobres, els marginats i tots els que la societat rebutjava, l’ajuntament d’Alacant criminalitza els qui no tenen res, i que són els preferits de Jesús.
Pregue per vostè i pel seu ministeri, ben fecund, en aquesta diòcesi. Ongi etorri, bisbe José Ignacio!