A l'altar de 'The Young Pope'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Que Paolo Sorrentino s'ha divertit fent la seva primera sèrie és una conclusió a què s'arriba ja des de la primera escena: una pila de nadons, amuntegats els uns sobre els altres, formant una muntanya de nounats. Del seu interior, emergeix Jude Law, interpretant el protagonista de la ficció, vestit amb la sotana blanca. En The Young Pope hi interpreta un papa molt particular que arriba al Vaticà disposat a desestabilitzar la jerarquia eclesiàstica. No es deixin enganyar per la metàfora inicial ni pel títol de la sèrie. Encara que sigui un papa jove, no és modern, ni progressista, tot i que de vegades es vulgui fer passar com un símbol del canvi. En realitat és molt conservador. Més fins i tot que aquells que han aprovat la seva candidatura pensant que un papa jove seria fàcilment manipulable, un titella a qui podrien dirigir al seu gust i de pas presentar al món una imatge de rejoveniment de la institució cristiana. Potser aquest papa és jove, però manipulable no.

De fet, és exactament el contrari: un individu maquiavèl·lic i sibil·lí amb una gran capacitat per dominar les converses de passadís del Vaticà i d'avançar-se als seus adversaris polítics. Un Frank Underwood amb una creu penjant del coll, que tot just arribar al càrrec força el confessor del Vaticà que li confiï tots els secrets dels cardenals, de manera que el converteix en una font d'informació vital. Davant la resistència de l'altre, que argumenta que no pot vulnerar el secret de la confessió, el nou Papa argumenta que el que han de fer és servir Déu, i que servir Déu implica servir-lo a ell. Aquest argument, que la institució ha deixat d'escoltar Déu per centrar-se en els seus propis interessos i lluites de poder, el fa servir repetidament justament per situar-se en el centre del poder i procurar pels seus interessos individuals. No és estrany que la sèrie hagi provocat força rebombori entre la comunitat cristiana, ja que el Papa que interpreta Jude Law és buit de valors.

"No crec en Déu", diu en un dels primers episodis. Tot seguit, quan veu que el seu interlocutor l'observa amb la cara desencaixada i uns ulls espantats, se'n desdiu: "És broma!". Però ho és? Aquest és el dubte que la sèrie deixa constantment a l'aire, insinuant que en realitat la fe religiosa és només un vehicle per aconseguir el poder, però fent-ho amb un humor sorneguer que rega totes les escenes. Amb aquest papa no saps mai si la cosa va de debò o és un acudit. Si quan exigeix que vol cada dia per esmorzar una Coca-Cola Zero i res més ho diu de veritat o si ens està prenent el pèl. El personatge juga, així, amb els secundaris que l'envolten, i arriba al punt de la humiliació, mentre Paolo Sorrentino juga amb l'audiència buscant la seva complicitat per unir-se a la broma. Amb secundaris de luxe com Diane Keaton o l'espanyol Javier Cámara, la sèrie The Young Pope acaba sent el retrat d'un bully, un que porta toga i té multitud d'acòlits. I que no sap què és la compassió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.