Antonio Pellicer i José Remohí, dos metges residents del departament de Ginecologia de l'Hospital Clínic de València durant els anys noranta, van complir amb la premissa de la joventut com a etapa vital carregada de voluntat per complir pràcticament qualsevol somni. Apassionats de la reproducció assistida, invertien aleshores bona part de les seues hores lliures en fer investigacions en animals en una època en què l'esterilitat era una branca de la medicina que encara vestia bolquers. L'únic país del món que havia avançat en aquell camp eren els Estats Units d'Amèrica, per la qual cosa aquests dos sanitaris van decidir creuar l’Atlàntic per aprendre dels nord-americans.
Dècades més tard d'aquella aventura estatunidenca finançada amb els seus estalvis i l'ajuda inestimable de les seues famílies, Pellicer i Remohí són els principals accionistes del grup de reproducció assistida més gran d'arreu del planeta. Es tracta de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI), una firma sanitària amb 75 clíniques repartides per l'Estat espanyol, Portugal, el Brasil, Panamà, Itàlia, Regne Unit, Xile i els Estats Units d'Amèrica. Abans del xoc de l'emergència vírica de la COVID-19, la companyia mèdica va facturar 284,9 milions d'euros. Encara més, en 2019 havia obtingut uns beneficis de 10,4 milions d'euros. Un negoci suculent que ha resistit a la pandèmia del coronavirus, ja que va tancar el 2021 amb uns resultats abans d'interessos, amortitzacions i impostos de prop de 120 milions d'euros. La dimensió del negoci quedava reflectida en altra dada: l'impacte econòmic de la seua clínica a València ha estat xifrat en 50 milions d'euros.
Amb la satisfacció d'haver aconseguit a mitjan 2021 la reproducció de més de 40.000 nadons, l'IVI s'ha consolidat com un gegant sanitari que atén una mitjana de 4.500 pacients, dels quals el 40% són de procedència estrangera. Un autèntic mastodont al sector que va guanyar múscul el 2017 per la fusió amb la firma nord-americana RMA. La rendibilitat d'aquest nínxol econòmic ha provocat, fins i tot, que el magnat asiàtic i propietari del València CF, Peter Lim, intentara una aliança amb l'IVI per obrir clíniques a Àsia. En 2019, tanmateix, l'aposta empresarial del singapurès va passar a engreixar la seua llarga llista de fracassos al País Valencià.
En plena consolidació després de la sinergia empresarial amb RMA, la qual va provocar durant els primers anys uns rendiments econòmics negatius, l'IVI va anunciar setmanes enrere la venda de la majoria accionarial de la companyia mèdica, controlada en un 70% pels doctors Remohí i Pellicer. La comunicació va engegar una batalla entre els titans del capital risc, com ara Bain Capital, Carlyle, CVC, KKR, PAI, Partners Group, Permira o Blackstone. L'import de la venda, segons la premsa especialitzada, era de 2.000 milions d'euros, malgrat que podria arribar a fregar els 2.500 milions d'euros, d'acord amb les estimacions més optimistes. Dos dels fons d'inversió que se situen en la pole position per adquirir l'IVI són KKR i CVC després d'haver sumat a la seua cartera empresarial els grups de clíniques de fertilitat GeneralLife i FutureLife, respectivament.
Encara que es tracta d'un dels grups més importants del sector, l'elevada xifra de partida per a la venda de l'IVI, així com l'apetit d'un notable grup de fons d'inversió, exhibeix la potencialitat del camp de la fertilitat com a negoci privat. Segons les estimacions d'Allied Market, una firma d'anàlisi de diverses indústries, el mercat global de la fertilitat abastaria els 27.500 milions d'euros en 2023. Una altra companyia dedicada a la prospecció empresarial, Data Bridge, preveia en 2019 que el sector en 2026 tindria una facturació de 41.000 milions de dòlars enfront dels 25.000 d'aleshores. D'acord amb l'empresa de dades Frost & Sullivan, es pronosticava una duplicació dels ingressos obtinguts per aquesta branca econòmica a la Xina.
El prestigiós setmanari The Economist assenyalava, abans de l'esclat de l'actual pandèmia, la possibilitat d'un boom al camp empresarial de la fertilitat ateses les xifres del moment: l'any 2019, un de cada seixanta xiquets nord-americans naixia gràcies a la fecundació in vitro i altres tractaments artificials. La proporció era més simptomàtica a Dinamarca, Israel o el Japó, amb un de cada vint-i-cinc xiquets nascuts mitjançant aquestes tècniques. Els Estats Units d'Amèrica i la Gran Bretanya, a més, havien experimentat un creixement en congelació d'òvuls. Enfront d'aquest escenari, les firmes de fertilitat havien aconseguit incrementar el finançament als mercats: dels 200 milions de dòlars rebuts en 2009 per part del capital risc i d'altres empreses privades, va passar-se a 624 milions de dòlars en 2018.
A l'Estat espanyol també hi havia una tendència positiva en el camp empresarial de la fertilitat durant aquell any. Els 285 centres privats facturaren en l'exercici del 2018 un total de 467 milions d'euros, quasi un 5% més respecte a l'anterior període comptable. El volum d'ingressos en 2019 de les clíniques espanyoles va situar-se en 632 milions d'euros, segons les dades proporcionades per l'Observatori Sectorial DBK del servei mercantil Informa. La conclusió semblava evident: hi havia un creixement del negoci de la fertilitat.
Maternitat tardana
Les clíniques privades de reproducció assistida s'estan beneficiant de l'endarreriment de la maternitat. La precarietat laboral de les capes socials més joves, l'emancipació tardana de les noves generacions causades per la falta d'estabilitat laboral i, de vegades, per uns preus de l'habitatge força inaccessibles per a la seua renda i el canvi de costums vitals ha provocat que les dones tinguen els seus primers fills cap als 32 anys, segons la mitjana. Un retard de la maternitat que té incidència en la possibilitat de quedar-se embarassades. La probabilitat de patir problemes de fertilitat mitjançant les tècniques naturals augmenta d'acord amb l’edat. A partir dels 35 anys, segons explica la Societat Espanyola de Fertilitat, es produeix una caiguda, un fet que provoca que els clients dels centres privats de reproducció siguen, de vegades, nuclis familiars que ronden els 40 anys i estan buscant el segon fill o filla.
L'altre factor són les limitacions que ofereix la sanitat pública espanyola en matèria de reproducció assistida. Amb llistes d'espera que poden ser, fins i tot, de diversos anys en algunes autonomies, així com un mapa irregular dels tractaments que assumeix cada sistema mèdic territorial, l'Estat espanyol comptava l'any 2020 amb 468 serveis, dels quals 280 eren de caràcter privat, segons va publicar El País. «La sanitat pública assumeix del 20 al 25% dels tractaments que es realitzen a Espanya. Hi ha comunitats, com ara Andalusia, que fan pràcticament el 40%», indica Luis Martínez, president de la Societat Espanyola de Fertilitat. La preeminència del sector privat està afavorida, a més, perquè l'assistència pública està restringida per edat.
A pesar que la tardana maternitat espanyola i les restriccions del sistema públic sanitari són factors propicis per a un boom del sector privat de la fertilitat, adobat per les previsions existents de creixement rellevant del negoci, el president de la Societat Espanyola de Fertilitat ho desmunta: «No existeix cap boom ni cap augment significatiu de la demanda. No podem dir que s'estiguen fent més cicles de reproducció assistida en comparació amb 2019». «Tinc la impressió que han crescut en 2021, però és una sensació personal. No hi ha encara dades fefaents que ho confirmen», assenyala. I adverteix: «No sé perquè està l'ull situat sobre el sector de la fertilitat. Es tracta d'una assistència mèdica equiparable a altres aspectes de la sanitat». «Hi ha més negoci, per exemple, en el camp bucodental o en la cirurgia plàstica», assegura.
«Si Espanya és un dels països líders en reproducció assistida, és gràcies a una llei que permet tècniques que estan prohibides en altres indrets i per les prestacions tecnològiques que ofereixen les crítiques espanyoles», ressalta. I explica: «A França, per exemple, està prohibit que les dones homosexuals facen ús de la reproducció assistida. Aquest fet comporta que les clíniques presents en Espanya siguen atractives per a ciutadans estrangers». Encara que el moll dels clients són de l'Estat espanyol, la Societat Espanyola de la Fertilitat calculava que en 2020 prop del 10% de les persones ateses en centres de reproducció assistida eren de fora de les fronteres estatals.
Mercantilització
El recurs d'acudir a una clínica privada en cas de xocar amb les limitacions i les llistes d'espera de la sanitat pública no és accessible a tothom. És cert que el preu varia en funció del tractament escollit, però, per exemple, la fecundació in vitro se situa, segons apunta la Clínica Quirón, entre els 3.000 i els 5.000 euros. Unes tarifes elevades que se sumen a la publicitat esbiaixada que efectuen algunes clíniques, malgrat ser un sector, tal com remarca Martínez, «amb inspeccions contínues que rarament es fan en altres camps». Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya apuntaven, tanmateix, que les dades proporcionades per alguns centres està fonamentada en un model comercial que segueix la lògica del màrqueting i no prioritza la informació objectiva perquè la dona prenga una decisió harmonitzada amb la seua situació enfront del dilema de congelar els òvuls.
«Els missatges que veiem en els webs es defineixen amb la finalitat de persuadir les dones sense oferir dades científiques», resumeix l'estudi The narratives of fertility clinics website in Spain, el qual va fer-se públic l'any 2019. «Posar l'accent en un procés com aquest trasllada tota la responsabilitat sobre els individus i especialment en la dona. La maternitat és una responsabilitat no sols individual, sinó col·lectiva, i els desafiaments socials relacionats amb ella han de resoldre's amb solucions socials i introduint canvis en el mercat laboral, en els serveis públics i en la concepció de la institució familiar», expressava a la web de la universitat catalana una de les investigadores, Leila Mohammadi, qui expressava la seua preocupació sobre la mercantilització de la maternitat.