L’expresident del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i els exconsellers de la mateixa institució Sònia Cardona, Bartomeu Escandell i Josep Mayans, de Gent per Formentera, seran jutjats pels suposats delictes de prevaricació administrativa, desobediència i malversació de cabals públics. El jutge instructor del cas ha decidit imposar-los una fiança de responsabilitat civil de 8 milions d’euros.
Judici. L’obertura del judici oral és la culminació de la instrucció judicial que s’inicià per una denúncia presentada per l’empresari Leo Stöber a l’any 2013, quan s’aprovaren les Normes Subsidiàries de l’illa. L’empresari alemany, resident a l’illa, recorregué a la justícia perquè, al seu entendre, existia en aquesta norma un tracte de favor de la institució insular cap a determinades persones. L’estiu passat, Stöber declarava al Periódico de Ibiza y Formentera que «presentarem (davant del jutge) tota la documentació precisa perquè es persegueixi la suposada i no tan suposada malversació de cabals públics i d’altres conductes poc exemplars» dels denunciats. Per la seva banda, l’advocat Fernando Mateas, representant de Bartomeu Escandell, un dels acusats, declarava al mateix diari que dubtava que s’obrís judici oral però que «si hem d’anar a judici, hi anirem molt tranquils».
La fiscalia ha presentat escrit d’acusació pel delicte de desobediència contra Jaume Ferrer i Bartomeu Escandell, però no contra els altres dos, i demana 18 mesos o multa a raó de 15 euros per dia. L’acusació particular manté la petició contra tots els acusats i sol·licita sis anys de presó i inhabilitació absoluta per un període de 15 anys pel delicte de malversació de cabals públics, així com penes menors de multes pels altres delictes.
Jaume Ferrer Ribas, nascut a Formentera el 1969, és professionalment agent d’assegurances. S’inicià en la vida política quan s’integrà, a partir de 1999, en el projecte polític insular de la Coalició d’Organitzacions Progressistes (COP). Es tractava de la convergència de tot els grups progressistes de l’illa: PSOE, Esquerra Unida, Els Verds així com nacionalistes independents. La idea era acabar amb l’hegemonia de la dreta a l'illa. I així va ser. A les primeres eleccions que es presentà la COP, les de 1999, va obtenir la victòria al municipi – Sant Francesc Xavier, l’únic de l’illa – i a les eleccions al Parlament -al qual envia 1 diputat -. Al cap de quatre anys, el 2003, perdé el diputat i l'ajuntament i la formació entrà en crisi.
El 2006 els grups al marge del PSOE crearen Gent per Formentera (GxF), un partit amb ideologia insularista i progressista amb l’objectiu de treballar «en defensa de les necessitats específiques de l’illa». A les eleccions locals de 2007 fou la força més votada. A través d’un pacte amb el PSOE, Jaume Ferrer es convertí en batlle. Al principi d’aquell any l’Estatut d’Autonomia balear havia estat reformat i fruit d’aquesta muda fou la creació del Consell Insular de Formentera, que seria format pels mateix membres electes de l’Ajuntament de Sant Francesc Xavier. Quaranta-cinc dies després de les eleccions locals, es constituí -el juliol de 2007 – el primer Consell, amb Ferrer de president.
El 2011 Ferrer fou elegit, a més de president del Consell i de batlle de l’ajuntament, com a diputat del Parlament balear, però el 2012 deixà l’escó de la Cambra i es dedicà a les seves responsabilitats a l’illa. Al cap de quatre anys revalidà la presidència i la batllia. Finalment el 2019 ja no es presentà a la reelecció.