Entre Oriola i Guardamar
Aquesta imatge es reitera en els altres pobles que també gaudeixen del curs del Segura. És el cas de Benejússer, amb poc més de 5.000 habitants i amb un topònim que evidencia el seu origen àrab, com el de totes les localitats de la contornada. El Baix Segura és una comarca marcada pel seu riu. Els àrabs, grans aprofitadors de les riqueses hidràuliques, van saber fer progressar aquests entorns fins que el 1609 van ser expulsats del territori, amb un resultat totalment negatiu per als interessos econòmics del país. Els cítrics, grans protagonistes de l’economia local, s’han vist a poc a poc desplaçats per la construcció com a principal alternativa econòmica, si bé aquest sector també ha estat responsable de les grans crisis que han flagel·lat el terreny i, també, de distintes maneres, el país sencer.
La construcció, amb el turisme, també ha permès que bona quantitat de ciutadans britànics, russos i centreeuropeus troben en aquests pobles del Baix Segura la seua residència principal. És per això que els autòctons han vist créixer les colònies estrangeres als seus voltants i tota una economia que gira al seu entorn: bars, restaurants i locals d’oci, adreçats, de manera quasi exclusiva, a aquests pobles. El castellà, la llengua nadiua d’aquests pobles des que va desplaçar el català al tombant del segle XVII, ara troba un altre idioma, l’anglès, que no és l’autòcton però que es consolida sense aturador en aquestes localitats. Amb menys habitants i amb la mateixa tendència i fisonomia, Benijòfar també veu passar el Segura, responsable del cultiu d’hortalisses i fruites gràcies a les sèquies que es nodreixen dels seus recursos hídrics.
Un pont construït sobre el Segura separa aquesta localitat de la de Formentera, de poc més de 4.000 habitants, amb qui antigament compartia el molí fet funcionar per les aigües fluvials. Formentera del Segura es distingeix, en termes econòmics, pel desenvolupament de l’apicultura i per la producció de mel. En termes urbanístics, les cases a peu de carrer doten el poble d’un essencialisme anhelat en altres localitats, així com també el molí hidràulic fariner, també als peus del Segura, un dels grans atractius turístics del poble.
Pel seu compte, Rojals compleix una funció de capital econòmica en aquesta petita zona. Amb més de 20.000 habitants, el municipi ofereix tota una sèrie de serveis aprofitables per als ciutadans dels voltants i tot un culte al Segura, el riu que travessa Rojals i que veu al seu damunt ponts construïts amb delicadesa i amb intenció poc dissimulada de retre-li l’homenatge merescut. Rojals, curiosament, està integrat per gran part de ciutadans britànics, que ocupen més de la meitat del cens local. Malgrat aquesta arribada de nouvinguts, la localitat protegeix la seua identitat amb assuts, séquies i ponts construïts segles enrere i encara conservats. Com per exemple l’assut, visible des del pont Carles III, per sota del qual passa el Segura i que és el gran símbol de la localitat, des d’on es veu abocar-se el campanar de l’església de Sant Pere Apòstol, l’altre gran tret d’identitat.
En aquests pobles s’observa un riu que corre envoltat de ciment i, en moltes ocasions, en una línia tan recta que delata l’actuació humana sobre aquest fenomen natural. Obres que decoren les ciutats, que ajusten el riu a les seues pretensions visuals, però que resulten contraproduents, atès que en cas de pluges torrencials el riu no té possibilitats d’agafar amplària i aquesta limitació és el preludi del desbordament, amb les conseqüències tràgiques que això comporta.