Ja està a punt d’arribar el vostre nou treball. Què en podem esperar?
La Cura [disc] és el treball més especial de la banda, ja que és un projecte que està per damunt de les ambicions personals i de les dinàmiques de “la indústria” musical. Potser siga el treball més sincer que hem fet fins ara i, com a peculiaritat diferenciadora amb els altres treballs, és que és un disc multiproduït. Hem treballat cada cançó amb un productor diferent i, això, fa que siga un projecte participatiu i centrat en el col·lectiu.
Seguireu en la mateixa línia de Translúcid (2019) o descobrirem nous vessants musicals?
Som una banda de rock i això és la nostra senya d’identitat. Però en cada disc bevem de moltíssimes influències a l’hora d’inspirar-nos. Potser, aquest nou disc siga un retornar als nostres inicis en l’àmbit sonor, però el ventall de sons i de producció és molt madur i això es nota a cada peça. Creguem que agradarà als més fidels del grup.
Com ha sigut el procés de creació de La cura?
Ha sigut un procés diferent. Hem volgut sintetitzar l’etapa creativa i compondre amb menys temps. Volíem un disc més directe i més fresc. Hem confiat més en les nostres capacitats compositives i no hem deixat reposar tant les cançons. Ha sigut un procés enriquidor.
Quant de temps heu necessitat per a veure el resultat final?
Doncs en aquest disc, com et comentava abans, hem volgut utilitzar menys temps en el procés de creació i ha sigut totalment intencionat. Volíem que fora un disc més rock, més senzill, però alhora més fresc. I crec que ho hem aconseguit. També, cal dir que és un disc més curt, amb huit cançons i això fa que es reduïsca els temps de composició. Ha sigut creat aquest disc en un any, a diferència dels anteriors que vam utilitzar de 2 a 3 anys.
I com naix cada lletra? Eres tu qui t’encarregues sempre?
Principalment, escric jo l’esquelet de la idea de la qual vull parlar i, a partir d’això, ja s’uneixen Pau i Bolu per acabar de polir tot el que li calga, per a poder transmetre bé el que volem. Sí que és veritat que, en aquest disc, ha estat més repartida la feina d’escriure. I els meus companys m’han ajudat molt a l’hora d’escriure. És el disc més participatiu de tots.
S’esperen noves col·laboracions en aquest disc?
Sempre volem tindre als nostres discs artistes referents per nosaltres. És una manera molt bonica de fer-los un xicotet homenatge i amb La Cura hem tingut l’oportunitat de treballar amb grans persones com per exemple David Ruiz de La M.O.D.A. entre altres, que encara no podem anunciar.
Parlant d’aquesta col·laboració per a la cançó “La revolta”, que s’estrenava el passat 20 de gener. Què ha suposat?
Ha suposat un pas important per a la banda, ja que hem treballat amb gent nova dins l’entorn del grup, anant a gravar a Astúries amb Pablo Martínez als seus Ovni Estudios. Tot això, ha sigut un procés llarg i intens, on hem pogut posar les nostres capacitats a prova, una volta més. Ha sigut rellevant el respecte entre nosaltres i la compenetració, a l’hora d’escollir cada moviment compositiu. Per altra banda, tindre a David (cantant i creador del grup La M.O.D.A.) doncs ha estat tot un honor poder donar-li un trosset de cançó i ell ha estat molt entregat amb nosaltres i, això, ha sigut un punt rellevant de motivació. Es va animar a fer una part en valencià, tot i ser de Burgos, va fer l’esforç de cantar-ho amb la nostra llengua. Molt agraïts de poder comptar amb un referent com ell.
Què ve a contar-nos “La revolta”?
El nostre dia a dia està replet de xicotetetes escletxes, on reptar als convencionalismes i a l’ordre establit. “La Revolta” parla de la necessitat de seure a parlar i despullar-se amb algú proper, deixar d’aparentar ser forts per despendre’s de la cuirassa i aprendre de la feblesa.
Hem vist també el disseny de la portada, obra d’Enric Alepuz, què volíeu transmetre amb ella?
Hem tingut el plaer de comptar amb Enric per al disseny d’aquest disc. Crec que il·lustra molt bé el concepte de la cura d’un mateix a través dels altres i del paisatge que ens envolta. Estimar allò que t’envolta per poder transformar, positivament, allò que ens acompanya en el dia a dia.
Ha sigut fàcil treballar amb Enric Alepuz?
Ha sigut molt fàcil treballar amb ell. Vam barallar moltes opcions de dissenys fins a trobar el que volíem. I estem molt contents amb el resultat.
A finals de 2021 tornàveu “La cura ”, videoclip que, de nou, confieu en el director Pau Berga, què és el que més vos agrada de treballar amb ell?
Amb Pau és com estar en casa. Ja fa molts anys que treballem junts i sempre ha sabut encertar allò que buscàvem. És una persona molt creativa i ambiciosa amb ganes de fer coses noves i trencadores. Amb ell hem viscut grans experiències laborals i personals i en aquest cas volíem tornar a comptar amb ell. També hem treballat conjuntament a la direcció del clip amb Cecilio Chàvez que és un gran professional i un bon amic nostre. Hem estat envoltats d’amics.
Com ha sigut l’experiència en aquest videoclip?
Va ser molt interessant i nou per nosaltres poder tocar per primera vegada baix l’aigua. Amb pluja. Vam anar a un estudi d’Alboraia a gravar aquesta escena i la veritat que va ser molt divertit posar-nos a “rocketjar” baix l’aigua sense risc d’electrificar-nos.
Aquest 2022 tornareu als escenaris. En teniu ganes?
Si aquest any tornem de nou a rodar pels escenaris. Allà on ens deixen tocar. Hem fet molt pocs concerts aquests dos anys de pandèmia i sincerament (per un grup que anteriorment féiem gires extenses) ha sigut dur. Hem trobat a faltar els grans festivals, veure la gent botar i cantar sense mascaretes i sense cadires. Tornar al que era abans. Pensar-ho ens omple de nostàlgia. Tenim moltes ganes de tornar, tot i que la incertesa en la qual ens trobem és enorme. Semblava que ja estava clar amb la vacunació, però sembla que hem tornat enrere i amb cancel·lacions i restriccions que ens estan afectant de nou. Esperem que prompte puguem tornar a la carretera per poder fer la nostra feina com cal. No perdem l’esperança.
Vos fa por el fet de veure-vos en la situació de cancel·lar o ajornar concerts?
Evidentment. Vivim en una constant incertesa i això en l’àmbit emocional es fa complicat de gestionar. Ja no podem esperar molt més. Si això segueix així, haurem de replantejar-nos la vida i buscar altres feines. Crec que és normal pensar-ho. Això i tot, esperem que no siga així i que prompte puguem tornar a la normalitat.
I com heu viscut aquests quasi dos anys que portem així?
Aquests dos anys han sigut els més llargs de la nostra carrera. Però hem aprés moltíssim i ens hem cuidat entre nosaltres per poder tirar endavant un projecte així. Ha fet falta molta comunicació entre nosaltres molt de respecte i molta il·lusió renovada per poder continuar amb la mateixa força que abans. Ens va saber mal no poder presentar com cal el nostre Translúcid. És per això que, amb La Cura, puguem llevar-nos aquesta espineta que tenim clavada.
Quina valoració faries pel moment en què es troba ara mateix la música en la nostra llengua?
És difícil fer una valoració ara mateix. En uns temps on és tan complicat moure’s i fer directes. Hem viscut en una espècie de stantby on, la veritat, és que no sabria dir-te massa bé en quin punt es troba la nostra escena. Continuem traient discs preciosos i hi ha una qualitat infinita en les nostres artistes. Però, hi ha una precarietat i una falta de recursos enorme. Ens falta més suport institucional, per fer front a tot el que suposa aquesta pandèmia. Cancel·lacions, estrenes de discs, videoclips, i els nostres sous que tan poc es parla i que tan necessari és per a poder dignificar el nostre treball com a músics.
Què penses que falta perquè es consolide més?
Falten recursos econòmics i més suport institucional. Crear noves xarxes i nous circuits on estiguen a l’abast de les persones. Tornar al consum de proximitat amb la nostra música més propera. Anar als concerts dels nous grups i grups locals. Canviar la consciència. Passar del més gran al més xicotet per trobar-nos en el més essencial. Artista i públic. Els dos necessiten l’altre. I poder valorar i dignificar aquesta professió.
Si mirem cap enrere, a 2021, iniciaves un projecte en solitari. Per què va nàixer?
La veritat que va ser un projecte que feia temps que volia engegar. Tinc moltes inquietuds musicals que amb Smoking Souls no puc desenvolupar com voldria i, amb la creació del meu projecte en solitari, vaig pensar en què era un bon moment per poder estrenar unes cançons que havia compost en plena quarantena. M’abellia treballar amb gent nova i amb altres estils diferents. I em vaig permetre el luxe de fer-ho i estic molt content del resultat.
Un projecte en solitari on vas col·laborar amb Sandra Monfort. Com és treballar amb ella?
Sandra és tot un referent en l’àmbit musical i personal. Amb ella he aprés a veure la música amb altres perspectives i he tingut el plaer d’endinsar-me en altres mons musicals. Des de la música tradicional fins a la música urbana. Ha estat un plaer treballar amb ella.
Tens pensat compaginar els dos projectes?
Encara no està clar, però pots ser cau alguna cançó en forma de single. Tanmateix, vull deixar clar que el meu projecte principal ara mateix són els Smoking Souls i vaig a estar al 100% amb el grup.
Com et veus en un futur?
He decidit no pensar en el demà. Per salut mental més que res.
I, amb l’any estrenat, quins desitjos tens per a aquest 2022?
Estar amb els meus i poder continuar fent cançons i tocar-les en directe.
EN CURT
Referents musicals: milers, però si he de dir un, Justin Vernon.
Cançó que ens recomanes: “Diëresi” de Pantaleó.
Llibre que t’ha captivat: Cartes a un jove poeta, de Rilke
Pel·lícula preferida: moltes. Així i tot, acabe de remirar la trilogia d”El senyor dels anells’. I diré aquesta saga.
Grup o artista emergent que ens recomanes: Tenda
Amb qui t’agradaria fer alguna col·laboració en un futur pròxim?
He tingut el plaer de col·laborar amb grups que m’agraden molt ja. No sabria quin dir-te. Et diré, per exemple, amb Ferran Palau m’agradaria molt.