Els crítics

Les fotos màgiques d’un santuari entre surrealista i pop

Jean Marie del Moral, un dels fotògrafs europeus amb una trajectòria més versàtil i consistent —és autor d’una cinquantena de llibres i les seves fotos han aparegut en els millors diaris i revistes del planeta—, ha dedicat moltes hores a escodrinyar i fotografiar tots els secrets i els estranys tresors d’Antonio Pérez

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Antonio Pérez Pérez (Sigüenza, Guadalajara, 1934) és tota una institució a Conca, la ciutat on viu des que, a mitjan anys 70, va tornar a Espanya després d’un llarg i voluntari exili a París. Autodidacte i vitalista, Pérez havia estat, a la capital francesa, el responsable de poesia i art de l’editorial Ruedo Ibérico, i també un dels dependents de la llibreria La joie de lire, per on passaven moltes primeres espases de la intel·lectualitat europea. De nou a Espanya, va reprendre la tasca d’editor amb el petit segell Antojos. I es va abocar a la seva faceta de col·leccionista d’art. Moltes obres amb què ha format la seva col·lecció eren regals d’amics, o bé les va aconseguir mitjançant intercanvis. Actualment, una part substancial de la col·lecció, que inclou obres de Saura, Millares, Tàpies, Guinovart, Chillida i Barceló (entre molts altres), es pot veure a la Fundación Antonio Pérez, en un vell convent carmelita del nucli antic de Conca.


La passió per l’art no ha estat l’única dèria col·lectora d’Antonio Pérez. Al llarg de la vida, també ha acumulat, convençut que la bellesa, les sorpreses i la màgia són pertot arreu si som capaços de detectar-les, tota mena d’objectes trobats, en la línia dels seus admirats Duchamp i Brossa. Molts d’aquests objectes els guarda a casa. Més que no pas en una llar, sembla que Antonio Pérez visqui en un santuari surrealista i pop.


Fascinat per la singularíssima naturalesa de l’indret, Jean Marie del Moral, un dels fotògrafs europeus amb una trajectòria més versàtil i consistent —és autor d’una cinquantena de llibres i les seves fotos han aparegut en els millors diaris i revistes del planeta—, ha dedicat moltes hores a escodrinyar i fotografiar tots els secrets i els estranys tresors d’Antonio Pérez. Aquesta feina, que Del Moral ha realitzat amb la sensibilitat meticulosa i imaginativa amb què treballa sempre els temes que l’obsedeixen, ha donat dos fruits en forma de llibre. El primer es va publicar el 2007 i es titula, senzillament, Antonio Pérez. El segon llibre, d’enguany, té un títol entre poètic i humorístic, Almas de casa, el qual expressa molt bé tant la incansable capacitat de meravella amb què Pérez s’ha passat la vida col·leccionant objectes com la incansable capacitat de meravella amb què Del Moral els ha captat, ara, amb el seu objectiu.


Tant si treballa en blanc i negre com si ho fa en color, Del Moral demostra tenir un talent instintiu per a la composició i l’ús de la llum. Aquest bon ull natural, però, en el seu cas és reforçat per un bagatge quasi erudit sobre pintura, literatura i cinema, cosa que confereix a les seves fotos aquella densitat sense esforç que només proporciona un exhaustiu coneixement de la tradició.


Mirant Almas de casa, queda clar que Del Moral ha dispensat a totes les coses la mateixa atenció: tant se val si parlem d’objectes kitsch agafats en primer pla —un os de peluix amb hàbits papals, una escombra de marilyns warholianes...— o de la panoràmica d’una habitació sencera, amb prestatges plens de llibres, sensacionals pintures abstractes i andròmines inclassificables de l’any de la picor. Amb el seu interès expansiu, el que ens ve a dir Del Moral és que tot pot ser igual de fascinant, si es mira amb lucidesa i sense intrusisme. Coherent amb aquesta idea, és exemplar la manera com, sense artificis violents, sovint amb humor i sempre amb una poètica d’arrel humanista, Del Moral insufla vida a tot allò que retrata. És significatiu, en aquest sentit, que Almas de casa, format per més d’un centenar de fotografies diverses en la seva homogeneïtat, també funcioni perfectament com una narració visual, com un conte de fotos que s’encadenen, amb continuïtats i contrastos, per formar un ventall inexhaurible de sentits suggeridors, d’una insòlita bellesa.

Col.leció de la Fundació Antonio Pérez / Autor: Jean Marie del Moral

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.