Tot i la castellanització evident de la ciutat, és inevitable detectar el lligam dels alacantins amb la seua llengua autòctona. Els cognoms dels veïns, els noms dels barris, les expressions o les frases fetes ho posen de manifest, així com també la llengua que molts alacantins parlen. També ho evidencia el cognom del regidor ultradretà, Mario Ortolá, que és qui ha portat la proposta al consistori perquè Alacant deixe de ser considerada zona de domini lingüístic valencià, tal com estipula la llei d’ús i ensenyament aprovada el 1983.
Aquella llei, entre altres coses, distingia, al si del País Valencià, les zones de cada predomini lingüístic. Alacant està entre les catalanoparlants, i entre les zones de l’altre domini hi ha aquelles en què es parla, exclusivament, la llengua castellana. Vox, amb la iniciativa duta ja en tres ocasions al ple, pretén que Alacant s’incorpore a aquests últims territoris perquè, argumenten, els alumnes escolars de la ciutat no estiguen “sotmesos” a la llei educativa desenvolupada pel conseller Vicent Marzà (Compromís), a qui acusen de “sectari” i de “totalitari”, i que aquests alumnes "puguen triar la llengua" en què volen ser educats. En aquest sentit, des de Vox asseguren “no estar en contra del valencià, sinó de les imposicions”, si bé les seues propostes i el seu to no encaixen massa amb aquest argument.
Però Vox no està a soles en aquesta lluita. En les tres ocasions que han dut la proposta al ple han comptat amb el suport incondicional del Partit Popular i, per tant, també de l’alcalde Luis Barcala i del president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana amb el PP i regidor a la ciutat. Els qui, entre la dreta, no han vist amb bons ulls fins ara aprovar la iniciativa han estat els regidors de Ciutadans. En un primer moment, el partit taronja es va posicionar en contra tot just quan la formació, llavors encara dirigida per Toni Cantó al conjunt del País Valencià, mirava d’aproximar-se als partits del Botànic i condicionar l’aprovació dels pressupostos valencians amb esmenes a favor dels interessos de Cs. Posteriorment, en les dues següents ocasions que la iniciativa s’ha dut al ple, Ciutadans s’hi ha abstingut i la proposta ha fracassat, atès que compta amb tretze vots en contra –els del PSOE, Compromís i Unides Podem–, els 10 a favor de la dreta i l’extrema dreta i les cinc abstencions de Ciutadans.
Mario Ortolá, en la seua intervenció, es mostrava “orgullós” d’haver portat la proposta al ple en diverses ocasions, i assegurava que ho tornarà a fer “tantes vegades com faça falta”. El regidor ultradretà veu la possibilitat que Cs acabe donant suport a la iniciativa i, de fet, les seues paraules eren tota una exigència al partit taronja, a qui acusava de “posar-se de perfil” davant les “imposicions” del “catalanisme” en matèria educativa. I el cas és que Ciutadans no només no ha votat en contra de la proposta, sinó que ha proposat a Vox dur la iniciativa a les Corts valencianes, on s’ha de votar de manera efectiva si un territori abandona o es manté en la seua zona de predomini lingüístic. “S’han de posar d’acord amb els partits i explorar una majoria” a les Corts, comentava Antonio Manresa, justificant la seua abstenció. Manresa és el regidor de Cultura d’Alacant i qui ha fet de ponent des de Ciutadans davant la proposta de Vox. Al seu torn, el regidor també ha lamentat que Vox plantege “falsos debats”.
En tot cas, el cert és que Ciutadans és un partit dividit al consistori municipal i tres dels seus regidors, entre ells la vice-alcaldessa Mari Carmen Sánchez i l’esmentat regidor Manresa, faran, amb molta probabilitat, el salt al Partit Popular abans que acabe l’actual legislatura municipal, tal com faran molts altres representants taronges arreu de l’Estat espanyol. Vox n’és conscient, i és en aquest sentit que, amb el suport garantit del PP, pressiona també Cs per obtenir la seua complicitat. El discurs d’Antonio Manresa, que ha instat Vox a buscar consensos a les Corts valencianes per tirar endavant amb aquesta iniciativa, és una negativa a la proposta en primer terme, però també és una manera molt clara de deixar la porta oberta a rectificar el posicionament del partit en un futur. I no són poques les veus que apunten que el posicionament de Cs envers aquesta qüestió podria canviar en l'últim ple de la legislatura local. Alhora, ningú no dubta que Vox intentarà que s'aprove la proposta tantes vegades com calga.
Ortolá, al seu torn, celebrava que “el valencià té poc futur a la ciutat d’Alacant”, i “per això miren d’imposar-ho”. Segons l’ultradretà, la seua iniciativa està adreçada a garantir la “llibertat de la llengua en què estudiar” i acusava les entitats favorables al català d’estar “subvencionades” i integrades per “estómacs agraïts”.
Pel que fa al Partit Popular, qui ha defensat el posicionament de la formació ha estat Mari Carmen de España, regidora d’Ocupació d’Alacant. La filla de Julio de España, qui fora president de les Corts valencianes entre 2003 i 2007 –i qui es va negar a fer en català la declaració protocol·lària perquè l’actual alcalde de València, Joan Ribó, assumira el seu càrrec com a diputat, en aquell moment d’Esquerra Unida– assegurava ser “ferma defensora del valencià”, mentre acusava els partits de l’esquerra de “totalitaris” i assenyalava Natxo Bellido, portaveu local de Compromís, de “defensar a Alacant el model dels Països Catalans” i de “portar a aquesta Comunitat el que s’està patint a Catalunya”. “Quina cara més dura!”, exclamava de España.
La portaveu del PP es defensava dels retrets de l’oposició, que han acusat Carlos Mazón, regidor a Alacant i candidat del PP a la Generalitat Valenciana, de donar suport a Vox amb una proposta que el seu partit mai no va plantejar quan governava amb majoria absoluta. En aquest sentit, Natxo Bellido titllava la proposta “d’antialacantina”, atès que la llei d´ús i ensenyament del valencià es va aprovar a l’Ajuntament de la ciutat. “No podríem referir-nos als nostres barris, carrers i a la nostra cultura sense el valencià; no renunciarem a El Tio Cuc, a la poesia de Lluís Alpera, a Enric Valor, a les rondalles de Ximo Caturla o a Miquel Grau”, enumerava el portaveu de Compromís. “Amb el valencià cantem amb orgull l’himne d’Alacant i el de les nostres fogueres (...) perquè ha cohesionat la identitat de la ciutat i, pel valencià, som la millor terreta del món”, deia citant el lema de la ciutat. Alhora, Bellido acusava Vox de “voler expulsar els menors que necessiten la nostra protecció”, referint-se als menors no acompanyats, “i també de la gent que diu ‘bon dia’”. I per últim, des de Compromís s’exigia a Mazón, a Barcala i al PP en general que “tornen al consens, a la centralitat democràtica i a la convivència”.
Per part d’Unides Podem, Xavier López lamentava que “s’ha de tindre molt d’autoodi per ser valencianoparlant, com el senyor Pepe Bonet, i pensar que els valencianoparlants tenim menys drets”. López es referia a l’altre regidor de Vox, qui fora candidat a l’alcaldia d’Alacant amb el partit ultradretà, Pepe Bonet, natural de la partida rural del Bacarot –inserida dins del terme de municipal d’Alacant– i persona catalanoparlant. Alhora, López apuntava que “em preocupa molt que qui aspira a la presidència de la Generalitat Valenciana”, en referència a Mazón, “adopte posicionaments ultraconservadors i antivalencians contra persones que diu representar”.
Per últim, Francesc Sanguino, representant del PSOE a Alacant, s’expressava també en català per protestar en el mateix sentit. “Em pregunte si el senyor Mazón, si guanya les eleccions, nomenaria un conseller d’Educació per a trencar amb aquest consens”, deia en referència a la llei d’ús i ensenyament del valencià que Vox mira de dinamitar des d’Alacant. Alhora, Sanguino concloïa que la llengua no és una qüestió d’estadística, sinó de convivència.
Abans d’aquest debat, Ismael Vicedo, representant de La Cívica – Escola Valenciana, intervenia en nom d’aquesta associació i també d’Acció Cultural del País Valencià per denunciar que la proposta de Vox de retirar d’Alacant la consideració de territori catalanoparlant “va contra la història, el sentit comú, la ciència, la convivència i el sentit del ridícul”. “Esperem que el nostre Ajuntament no perda el temps en l’autoodi i el dedique a millorar la vida dels ciutadans i a no crear problemes artificials (...) de veritat excloure el valencià de la vida pública d’Alacant és un tema de què parlar? Només els preocupa que hi hagen valencianoparlants a Alacant? Per què aquesta obsessió?”. Vicedo assenyalava qüestions com ara el nivell de pobresa visible a la ciutat amb les persones sense llar o els problemes d’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda, fets que el ple no ha tractat tot i les demandes dels col·lectius afectats.
En definitiva, la dreta i la ultradreta han fet de la seua lluita contra el català l’eix central de la seua política a Alacant. Una lluita que, diuen, se centra només a combatre les polítiques de la Generalitat Valenciana, però que afecta i qüestiona un dels senyals d’identitat més evidents de la ciutat: la seua llengua autòctona.