La pluralitat del territori obliga a la convivència de pobles de distintes parles en un espai ben limitat. El Vinalopó fa parada a Villena, capital de l’Alt Vinalopó, que es va incorporar a la demarcació d’Alacant el 1836 —coincidint amb l’establiment de la divisió provincial— després d’haver format part del Regne de Múrcia al llarg de la història, i tot i ser, tal com evidencia la parla dels seus veïns, de clar origen castellà, particularment manxec. Villena disposa d’un altre castell, el de l’Atalaia, decorat per la família Pacheco fa segles amb nòduls fèrrics repartits per tota la superfície de les parets i amb sostres escalonats que prenen forma d’arc. Contra els Pacheco es va revoltar, per cert, el poble de Villena induït pels Reis Catòlics, Ferran i Isabel. Aquests van dotar de privilegis el marquesat, que es veuria reforçat, posteriorment, amb la defensa a Felip V durant la Guerra de Successió, i se li va atorgar el títol de “molt noble, lleial i fidelíssima” ciutat. Villena destaca també pels seus camps de cereals, de vinya, per la seua ramaderia i per un sector primari possible gràcies al Vinalopó, riu que també va afavorir el desenvolupament d’una indústria que donaria peu al naixement d’un anarquisme fort al si de la localitat.
També industrial és Saix, poble pioner en la fabricació de persianes, exportador d’aquest producte i d’altres com la sabata, ben present a Elda i a Elx, capitals mundials d’aquesta producció. Saix conserva l’encant de les cases d’un poble que té el Vinalopó com a frontera. A l’oest hi ha la serra de Cabreras, que toca amb Villena; a l’est hi ha la serra de Peña Rubia que limita, també, amb Petrer. Enmig s’observa la colònia de Santa Eulàlia, filla de les virtuts del riu, que va fer possible la construcció d’una colònia industrial a finals del segle XIX inspirada pel socialisme utòpic, corrent que va pensar en aquestes ubicacions per concentrar població en un ambient favorable. En aquesta petita colònia, avui semiabandonada, encara es diferencia un casino, un teatre, una església, una escola, un parc i tot allò amb què comptaven aquests espais creats al voltant de la indústria de la farina en els moments més productius. Tant va ser així que Santa Eulàlia, en estat involutiu des de la Guerra d’Espanya, acollia una parada del ferrocarril que connectava Alacant amb Madrid. El seu encant fa que aquest petit poble artificial, i alhora original, siga encara escenari de rodatges que miren de reflectir episodis del passat.
Cap al Vinalopó Mitjà
Petrer és un altre gran node de fabricació de calcer i marroquineria, així com també de vins. El seu castell s’alça amb tot un poble a la vista que conserva reminiscències dels musulmans que van ser expulsats de la localitat, repoblada amb catalanoparlants que discerneixen el poble de la seua veïna Elda, capital comarcal i de parla castellana, ambdós separats al mateix nucli antic. Les conegudes com a cases cova són una altra peculiaritat de Petrer, que reuneixen estris del segle XIX i al·ludeixen aquell estil de vida practicat a l’interior dels castells medievals una vegada superada aquesta etapa històrica.
Elda, que supera amb escreix en habitants Petrer, és una ciutat més artificial, de pas menys obligat però d’un valor estratègic interessantíssim com a capital de la sabata i casa natal de tants moviments obrers que van plantar cara al sistema allà pels segles XIX i XX. Emilio Castelar, president de la Primera República espanyola, va passar bona part de la seua infantesa en aquesta ciutat que també va conscienciar el gramàtic Enric Valor en termes estrictament marxistes. Bressol del sindicalisme, Elda homenatja el Vinalopó amb un parc que recull part de les seues aigües al centre de la ciutat, recordant que la capital comarcal no seria el que és sense aquest riu, que obrí la porta a la industrialització, al benestar i als moviments socials.
Aquesta politització facilitaria al Govern de la II República espanyola l’exili en aquesta zona. Presidit per Juan Negrín, va haver de patir l’exili des de l’aeròdrom improvisat del Fondó, a Monòver, després d’haver-se estat a Petrer. És per això que Monòver, per on també passa el Vinalopó, és territori de memòria històrica i d’una indústria que beu del sector sabater. La ciutat d’Azorín, puntal de la generació del 98 i gran descriptor del terreny en què va créixer, així com interessat en l’obra fusteriana, destaca per les temperatures radicalment oposades a l’estiu i a l’hivern, amb calor i fred ben intensos. Un clima que no és advers, tot i la seua aparença, sinó més bé tot el contrari si es tenen en compte les begudes que s’aconsegueixen amb aquest clima que perfecciona vins, moscatells i producció d’exportació assegurada. El Vinalopó n’és responsable i el castell de Monòver, d’origen almohade i avui en ruïnes, està precedit per una senda que regala la vista d’un poble singular, rendit a la seua torre del rellotge.
La relació indústria-riu és constant en el transcurs del Vinalopó. Ho asseveren els altres tres pobles de la comarca del mig que veuen córrer les aigües. Novelda les veu passar amagades, al costat de les seues fàbriques, rere la vegetació que introdueix als assuts de la zona, recòndits tot i estar presents a pocs metres de la carretera però des dels quals sí que es contemplen els magatzems i les fàbriques que han resultat de les seues capacitats. Aquesta economia té traducció, també, en el mobiliari local, tímidament afectat pel modernisme i per les cases que volien marcar el terreny de l’opulència. El fruit més enèrgic d’aquest corrent artístic és el santuari de Santa Maria Magdalena, inspirat en la Sagrada Família de Barcelona i amb poques construccions comparables a les ciutats del voltant. Novelda també té el seu castell, la Mola, com també el posseeixen les localitats properes d’Asp i de Monfort, aquest últim d’origen medieval. Aquestes dues darreres localitats poden presumir de ser el cor de la producció de raïm del país i del món sencer, amb rutes pels camps de vinya que alguns s’atreveixen a definir com una petita Toscana a l’oest mediterrani. Asp, a més, disposa de la rambla de Tarafa, un espai fluvial on fer esport i senderisme.
