Així ho consideren les persones que, des d’altres racons del país, han estat a prop de Cuixart durant la seua etapa presidencial de l’entitat. Tot i que la seua transcendència ha tingut força, sobretot, al Principat, el cert és que fins la seua irrupció, poca gent sabia què era Òmnium Cultural al sud del Sénia. I menys gent encara sabia qui presidia aquesta entitat.
Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, considera que l’empremta de Cuixart ha estat forta “per la seua mirada social i per la seua capacitat d’ampliar el focus d’Òmnium Cultural, explicant els seus propòsits a gent no convençuda i allunyada, en un principi, d’aquests objectius i projectant l’entitat, també, més enllà del Principat”. Segons Oliver, Cuixart ha tingut més visibilitat al País Valencià que altres presidents d’Òmnium també gràcies al fet d’haver presidit la Federació Llull, “i sempre ha comptat, tant amb Acció Cultural com amb l’Obra Cultural, perquè estiguérem presents en els esdeveniments importants, com per exemple cada 11 de setembre”. “Cuixart té claríssim quina és la nostra nació, i ho expressa sempre amb l’optimisme, l’energia, la vitalitat i la coherència que ens trasllada”, conclou Oliver.
Des de Mallorca, Josep de Luis, fins fa res president de l’Obra Cultural —ara és rellevat per Joan Miralles—, posa en valor el fet que Cuixart haja “demostrat i alliçonat sobre la importància d’una societat civil forta i organitzada”. Alhora, de Luis també assenyala “la fortalesa mental que ha demostrat Cuixart: poques vegades m’hi he trobat amb un cas així”. D’altra banda, “la generositat per la causa” seria també un dels elements a destacar del president sortint d’Òmnium.
De Luis també esmenta la sort que, diu, ha tingut Cuixart de comptar en tot moment “amb una gran estructura al darrere”, diu referint-se a Òmnium Cultural, “en un episodi clau de la història del país”. Celebra, al seu torn, que l’entitat catalana “ha arribat molt més a les Illes a través de Cuixart”, qui personifica l’activisme allunyat dels partits, considera. “Els seus enemics no el poden acusar, precisament, de ser partidista. Cuixart és un símbol, el símbol d’una lluita que va molt més enllà de les formacions polítiques”, conclou de Luis, qui va rebre, amb Anna Oliver i Jordi Cuixart, el Premi Octubre d’Actuació Cívica en l’última edició d’aquests guardons impartits per l’Editorial 3i4 a la ciutat de València.
Òmnium Cultural, com també ha passat amb bona part de les entitats vinculades amb el dret a l’autodeterminació, ha arribat molt més a la Catalunya Nord els darrers anys. Des d’allà, Pere Manzanares, soci de Ràdio Arrels i d’Òmnium Cultural, així com activista per la llengua catalana de llarga trajectòria al nord de l’Albera, reconeix que l’etapa de Cuixart al capdavant d’Òmnium “ens ha impressionat als qui l’hem seguida”. “De la mateixa manera que Cuixart tenia una presència molt forta al Principat, també ha impactat molt a la Catalunya Nord i sempre ha tingut molta empatia i ha mostrat molt d’interès per nosaltres”, relata. Manzanares destaca la presència de Cuixart en les nits literàries de Sant Jordi Celebrades a la Catalunya Nord i també les seues estades a Prats de Molló. “És una persona que ha tingut repercussió en aquesta terra gràcies a la seua presència, carisma, discurs i empatia”.
Al seu torn, Manzanares reconeix que el represaliat amb més popularitat a la Catalunya Nord ha estat el president Puigdemont, atesa la magnitud del seu càrrec i la seua condició d’exiliat, “però al darrere d’ell sempre ha estat Cuixart, qui sempre ha manifestat preocupació pels Països Catalans, no només per Catalunya, i qui ha sabut mantenir una equidistància molt valorada envers els partits”. Per a Manzanares, aquesta característica de Cuixart ha permès que el president d’Òmnium haja mantingut bona sintonia amb moviments associatius i amb ajuntaments de tota mena. “Els batlles nord-catalans, de fet, han donat suport als represaliats catalans de manera transversal i no per qüestió ideològica, sinó per pur esperit democràtic”, diu Manzanares. Una transversalitat que, des del Principat, Cuixart representa molt bé, segons l’activista nord-català. “Ell ah sigut l’únic entre els represaliats que no va mostrar mai un posicionament partidista, i això l’ha fet més proper”.
Un dels primers actes protagonitzats per Cuixart una vegada va abandonar la presó després de l’indult decretat al juny va ser la commemoració del seixantè aniversari d’Òmnium Cultural, celebrat a Elna, al Rosselló, on també hi van poder assistir exiliats com ara el president Puigdemont, els consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí i l’exdiputada Anna Gabriel, que es van trobar amb la major part dels presos polítics llavors recentment alliberats. Manzanares recorda aquell moment “amb molt d’orgull i d’honor”, i expressa que ho va viure “com un reconeixement a la solidaritat que es va manifestar des de la Catalunya Nord a favor dels represaliats catalans”.
Per últim, Esteve Campus, responsable d’Òmnium Cultural a l’Alguer, també fa un balanç positiu del període de Cuixart al capdavant de l’entitat. “Ha estat molt coratjós i s’ha erigit com un gran defensor dels drets humans: reivindicar el dret a l’autodeterminació d’un poble i pagar-ho amb quatre anys de presó representa molt bé la situació que vivim”, denuncia. Campus valora el fet que Cuixart haja desenvolupat el seu paper des de la presó “amb coratge, coherència i determinació, també davant els jutges quan ha fet falta. Ha fet batalla política, social i cultural per la llengua i pel país, i per això ha hagut de pagar un preu”. L’alguerès, a més, destaca el fet que Cuixart haja representat totes aquestes lluites “des de la no-violència”. Per tot això, “Cuixart no és només un exemple per als catalans, sinó per a tots els pobles d’Europa que reivindiquen la llibertat”.
De fet, la seua figura no només ha transcendit al conjunt dels Països Catalans, sinó també arreu del món gràcies a totes aquestes lluites que Cuixart continuarà exercint, tot i que des d’altres trinxeres. Sense ell a la presidència d’Òmnium Cultural, el país iniciarà una nova etapa amb nous protagonistes, però amb els mateixos propòsits.