El que semblava una qüestió tècnica jurídica es va convertir en un judici sobre la decisió de l’expresident del Parlament Europeu, Antonio Tajani, d’impedir al president Carles Puigdemont i Toni Comín prendre possessió del càrrec d’eurodiputats el 2 de juliol de 2019. El dubte va sorgir a l’audiència celebrada aquest divendres al Tribunal General de Justícia de la Unió Europea (TGUE), desprès del recurs presentat contra aquesta resolució.
Durant la vista pública, que va durar més de quatre hores, el Parlament Europeu es va veure contra les cordes en una situació excepcional en la qual havia de justificar davant dels cinc jutges del tribunal europeu, amb seu a Luxemburg, una actuació contradictòria. Concretament, es va donar voltes a una sola qüestió pel canvi de postura en sols sis mesos. En primer lloc, per què Antonio Tajani va impedir entrar al diputats electes a la primera sessió plenària de la actual legislatura, en Estrasburg, impedint que accediren a l’estatus de diputats. I, en segon lloc, per què el nou president, David Sassoli -que va ser triat en aquell plenari del 2 de juliol- va obrir-los la porta en desembre de 2019.
Al llarg del matí, les defenses Puigdemont i Comín, els advocats Gonzalo Boye i Simon Bekaert, van recordar que Antonio Tajani, el president sortint, era del mateix grup polític que el llavors partit en el Govern espanyol, el Partit Popular Europeu. Sassoli, per contra, pertanyia al grup socialista.
Tant el representant jurídic del Parlament com la fiscal representant al Regne d’Espanya intentaren explicar els requisits jurídics per a verificar i proclamar la condició d’eurodiputats de forma prou complexa. El Parlament Europeu va dir que requereix una notificació nacional amb el llistat d’eurodiputats proclamats. Al llistat del 13 de juny, Puigdemont i Comín figuraven com a diputats electes, però a la llista definitiva del 17de juny ja no hi eren.
Espanya va argumentar que la llei electoral exigia el jurament de la Constitució a la seu de la Junta Electoral previ a remetre el llistat, sabedors que podrien ser detinguts en xafar territori espanyol. Però Gonzalo Boye va rebatre-ho dient que no n’hi ha cap exigència legal que s’haja de jurar de forma presencial i, de fet, molts ho fan per poders notarials, “tal com jo mateix vaig fer presentat el jurament a la Junta”.
Aquesta és la raó per la qual el president sortint, Antonio Tajani, va decidir impedir-los adquirir l’estatut d’eurodiputats. Quan en desembre de 2019, el Tribunal de Justícia de la UE va sentenciar en una qüestió prejudicial presentada per Oriol Junqueras, eurodiputat electe empresonat, que tenia dret a l’acta, Sassoli va comunicar als eurodiputats que podien acostar-se a la seu a Brussel·lles per a arreplegar l’acreditació.
“Welcome village”
Alguns jutges a la sala varen inquirir al Parlament sobre una contradicció important. Si el motiu principal era que no estaven al llistat enviat per Espanya en juny, per què se’ls obria ara la porta sense que Espanya haguera enviat una nova llista amb els noms en desembre? L’advocat del Parlament va adduir una qüestió jurídica en base al Reglament i a que és possible una credencial provisional prèvia a la verificació amb les autoritats estatals.
De nou quedava el dubte, com varen posar els jutges damunt la taula, per què no es va atorgar aquesta credencial provisional en juny. Ans al contrari, se’ls va prohibir físicament l’entrada a les instal·lacions i al “welcome village”, els stands on els nou diputats reben informació sobre com omplir els tràmits burocràtics per a accedir a la acreditació.
De nou, el dubte sobre els motius polítics, per damunt dels jurídics, voltaren per sobre la Sala. Gonzalo Boye va recordar que abans inclús que Puigdemont i Comín foren candidats a les eleccions, l’ex-president Tajani va demanar al Comité JURI que emetera un informe sobre la possibilitat de prohibir l’entrada del polítics catalans a l’exili en cas de que resultaren electes a les eleccions europees. El 13 de gener de 2020, Puigdemont i Comín prenien possessió del seu càrrec representant a més d’un milió de catalans.