El passat dimecres s’iniciava a Madrid la fira turística Fitur, que durarà fins el diumenge dia 23. El Govern balear, a banda de ser-hi present, com sempre, aprofitava l'avinentesa per presentar a Madrid la futura nova llei turística que Francina Armengol vol que s’aprovi en el Parlament balear. Una norma que la presidenta titlla de «pionera» i un exemple «internacional» com a impulsora «del canvi cap a un model de turisme més sostenible». Així ho va dir el dilluns en un acte ad hoc en un hotel de la capital espanyola.
La nova llei. Val a dir que es tracta d’una idea avançada per la presidenta i pel conseller responsable de Turisme, Iago Negueruela. Encara no és res més. Ni tan sols un projecte de llei. La idea s’està presentant les últimes setmanes als diferents agents de cada àmbit turístic i de cada illa. Però no s’havia presentat la idea als grups parlamentaris ni al conjunt de la societat illenca. Ha sorprès que es fes a Madrid primer de tot.
Segons va avançar la presidenta, les mesures més destacades d’aquesta llei són reduir l’impacte del plàstic, del paper i de l’aigua en els establiments turístics, per intentar una reducció de 57.000 quilos de C02, substituint les calderes de gasoil per calderes més sostenibles. Entre d'altres, aquestes mesures seran les que determinaran el nombre d'estrelles de cada establiments.
La norma també s'ocuparà dels drets dels treballadors i, en aquest sentit, ha estat molt ben acollit per les cambreres de pis que es pretengui que la llei obligui a substituir els llits tradicionals per altres que sigui elevables, cosa que facilitarà força la feina d'aquestes professionals. El sindicat de les quals, auto anomenades de les Kellys, s'ha mostrat entusiasmat per la futura mesura.
Al parer d'Armengol la nova llei serà un «referent a nivell internacional» pel que fa al turisme sostenible: “per primera vegada, una llei de model turístic pensa en totes les dimensions de l’activitat i genera solucions que no només potencien el sector sinó que el converteixen en un motor per a la millora de la qualitat de vida dels residents, de la qualitat de feina per als treballadors i de la qualitat de l’experiència de qui ens visita”, assegurà.
Els hotels, segons la futura norma, hauran de quantificar els residus que generen, els gasos que emeten o quanta aigua i electricitat consumeixen i reutilitzen; i plantejar mesures per millorar en tots els aspectes per fer més sostenible l’activitat.
El pla d’Armengol és que la nova llei pugui ser aprovada en el Parlament balear abans de finalitzar aquest anys 2022. Així, la secretària general del PSIB-PSOE iniciaria el 2023, és a dir l’any electoral, amb la bandera de lallei aprovada. Per donar-li la màxima importància, l’anuncià -com s’ha dit – a Madrid i s’envoltà de ministres del Govern espanyol, com és ara la de Treball, Yolanda Díaz,a i la d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, les quals, per suposat, aplaudiren la iniciativa balear i asseguraren que és un pla molt ambiciós i important i que el Govern espanyol donarà suport al de les Illes perquè el pugui portar a terme.
Els sindicats, a «l’espera de conèixer la lletra petita», segons UGT i CC.OO, valoren positivament la idea que anima inicialment la futura norma. La PIME illenca també s’hi ha mostrat favorable. Els hotelers, en general, s’estimen més esperar a tenir més dades per poder prendre una posició exacta. Els de Menorca no s’hi mostren en contra però reclamen «un període de transició suficient» perquè tota la planta es pugui anar adaptant. Els eivissencs critiquen que «ens anunciaren (la idea) dos dies abans»sense consultar «res» . I els de Mallorca troben que es coneixen poques dades per opinar "només coneixem idees generals, no concrecions", segons la Federació Hotelera de Mallorca,
En l’àmbit polític, Ciutadans de les Illes ha dit que «la música sona bé, però necessitam poder llegir tota la lletra» de la futura llei, advertí Patrícia Guasp, la líder taronja balear. Des del PP, Marga Prohens qualificà de «llei fantasma» la iniciativa, perquè «no hi ha ni llei ni consens» per tirar endavant la norma.
Més contundent fou el PI-Proposta per les Illes, el portaveu parlamentari del qual, Josep Melià, criticà que «no coneixem la lletra petita ni el contingut íntegre» i que el mínim que «havia de fer el Govern és remetre l'esborrany als grups parlamentaris i als agents socials el mateix dia que feia el seu acte propagandístic a Madrid». Respecte al fons dela idea expressada per Armengol, troba que li falta de tot: «no compta amb una normativa flexible que permeti i incentivi la modernització dels establiments sense augment de places i altures. Tampoc introdueix el canvi d’ús per reconvertir hotels obsolets i de baixa qualitat; aquesta mesura ha estat un autèntic fracàs de l'executiu Armengol». Diu Melià que «les obligacions ambientals i laborals que es plantegen només seran factibles si s'acompanyen d’ajuts i un termini que permeti la seva implantació, no es poden establir obligacions que puguin posar en risc la viabilitat d'uns negocis que han fet un important esforç de modernització i han patit l'impacte de la pandèmia».