La candidata del Partit Popular Europeu per presidir el Parlament Europeu, la maltesa Roberta Metsola, ha assegurat aquest dimarts que liderarà "la lluita per la igualtat" al capdavant de la institució. "La lluita per la igualtat real ha d'anar més enllà de la imatge", ha dit la favorita per ocupar el càrrec i que ha estat criticada per alguns sectors de la cambra per la seva oposició a l'avortament. El Parlament Europeu vota aquest dimarts el relleu del socialdemòcrata italià David Sassoli, mort prematurament la setmana passada. Per tercera vegada en la història, la presidència estarà en mans d'una dona.
Després que el polonès Kosma Złotowski (Conservadors i Reformistes Europeus) hagi retirat la seva candidatura, la maltesa només té com a rivals la sueca Alice Bah Kuhnke (Verds/ALE) i l'espanyola Sira Rego (Esquerra Unitària Europea).Metsola, Bah Kuhnke i Rego han fet un discurs aquest matí al ple de l'Eurocambra per presentar les seves candidatures. Les rivals de Metsola han emfatitzat la seva defensa de la igualtat de gènere i dels drets reproductius. "Ni un pas enrere en el nostre dret a decidir sobre els nostres cossos", ha avisat l'eurodiputada d'Esquerra Unida.
La sueca ha assegurat que com a presidenta de la cambra premiaria individus i organitzacions que han "lluitat pels drets sexuals i reproductius". "Lluitaré per un parlament feminista", ha afirmat.
La candidata democratacristiana s'ha compromès amb "els drets de les dones" i ha assegurat que defensarà la posició del Parlament Europeu més enllà de les seves conviccions personals. "Sempre representaré les opinions d'aquesta cambra a tot arreu", ha remarcat.
Presidència de "consens"
Metsola ha promès ser una presidenta que "escolta, construeix ponts" i busca "consensos". També ha reivindicat el paper de la cambra per avançar en l'agenda verda o la justícia social. La maltesa pretén "modernitzar" la institució per fer-la "més efectiva i eficient".
Qui és Roberta Metsola?
Nascuda el 1979 a Malta, és advocada i serà la tercera dona a presidir el Parlament Europeu. Les seues antecessores van ser les franceses Simone Veil (1979-1982) i Nicole Fontaine (1999-2002).
Metsola va accedir al Parlament Europeu el 2013, quan va ser escollida. Es va incorporar al Partit Popular i va ser delegada per a les relacions amb Albània, Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia, Montenegro i Kosovo. Al 2020 va ser escollida vicepresidenta de l’eurocambra i a finals de 2021 es va postular com a candidat a substituir David Sassoli, tal com figurava en el pacte entre socialdemòcrates i conservadors. Al si del seu partit ha destacat per defensar els drets de la comunitat LGTBI, tot i que ha votat en contra del dret a l’avortament i es va abstenir a l’hora de votar sobre la tipificació de la violència contra la dona com a delicte a nivell europeu.