Han vingut per quedar-se. Tenen els cotxes –amb matrícules de Frísia Oriental, Berlín o Baviera– aparcats davant el Château Aheloy, a la costa búlgara del mar Negre. Aquest complex d’apartaments de la població d’Aheloy es considera un bastió dels seguidors del moviment antivacunes alemany Querdenken (‘Pensament lateral o fora del convencional’) i d’escèptics amb el coronavirus alemanys i austríacs.
Darrere la portalada de ferro hi ha un vigilant de seguretat fent guàrdia. A la persona que indica que vol entrar-hi a viure se li permet passar a veure Dirk Gelbrecht. Al gener, aquest home del nord d’Alemanya va fundar el grup de Telegram “Emigrants alemanys a Bulgària”. Poc menys d’un any després, el grup té més de 2.500 membres.
Entre les persones que s’han traslladat al Château, Gelbrecht és qui porta la batuta. En saludar-lo, Gelbrecht, un home cepat que porta un jersei negre amb caputxa, d’entrada mostra una reacció fortament al·lèrgica. Una visita d’uns periodistes sense avisar? No m’interessa. “Per a vosaltres no som més que uns conspiranoics”, critica Gelbrecht; “ens voleu arraconar i posar-nos entre l’espasa i la paret”.
¿És veritat que aquí hi venen a parar alemanys i austríacs que fugen de les estrictes mesures contra la pandèmia que s’apliquen als seus països? “Nosaltres som una comunitat privada intergeneracional”, contesta Gelbrecht de manera vaga, “entre els residents també hi ha jubilats pobres, com els meus pares”. Actualment, només al Château hi viuen prop de seixanta emigrants, però es preveu que aviat en siguin cent: “Cada vegada arriben més persones que volen marxar [d’Alemanya i Àustria]”.
Gelbrecht es pren seriosament el coronavirus? Està vacunat? No obtenim resposta. De respostes en trobem al grup de Telegram. Allà Gelbrecht critica la “bogeria de la C-19” a Alemanya (es refereix a la COVID), reclama l’extradició dels responsables al Tribunal Penal Internacional i va més enllà: “Cal destruir el sistema polític i mediàtic alemany, que és mentider i hipòcrita”.
Abans que això passi, una altra pregunteta: el cap clandestí del Château es considera un seguidor del moviment Querdenken? “El terme s’ha desvirtuat. Eren veritables pensadors anticonvencionals Albert Einstein o Stephen Hawking”, respon Gelbrecht. Ell es veu a si mateix sobretot com una àncora de salvament per a persones desesperades: “Molts alemanys cada cop tenen més por de quedar marginats pel fet de no estar vacunats, de no poder participar més en la vida pública o d’haver de vacunar forçosament els fills”.
Els emigrants escèptics amb el coronavirus, que en bona mesura passen desapercebuts per a la societat, s’organitzen a través del canal de notícies Telegram. Paral·lelament, va fent cap a Bulgària, un dels països més pobres de la UE, una caravana considerable de gent. Compren o lloguen edificis, preferentment a la costa del mar Negre, entre Burgàs i Varna. El somni que tenen és viure en un país on no s’hagin de tapar el nas i la boca amb “bolquers de barbeta” ni amb “filtres”, on els no vacunats siguin atesos als restaurants i on als nens se’ls pugui enviar “en grups d’aprenentatge lliure” a la platja.
Entre els refugiats actuals i futurs a Bulgària hi ha moltes dones. Hi ha la propietària d’una llar “lliure de patiment animal” de Renània que està preocupada per les condicions d’entrada a Bulgària de vaques, xais i porcs. Hi ha dones que s’autodenominen “mares lleones”, que volen portar els seus fills a Bulgària per protegir-los i que per això funden “pobles de la nova era”. Però sobretot hi ha persones amb feines exòtiques: des d’una “doula virtual” fins a una “experta en relaxació animal”, des d’una “coach per a fracassos vitals” fins a una especialista en “acompanyament en processos de dol, part i embaràs”. En definitiva, molts serveis d’origen alemany que a Bulgària encara no necessita ningú.
Als nouvinguts els atreu el fet que, a començament de desembre, en aquesta zona encara hi hagi unes temperatures d’uns vint graus a l’ombra i que aquí la vida sigui més barata. Les terribles estadístiques del país no els dissuadeixen. Amb més de 4.000 morts per milió d’habitants, Bulgària registra la mortalitat per coronavirus més alta de tots els Estats de la UE. Ja s’han contagiat gairebé un de cada deu habitants. A pesar de tots els avisos del govern, l’índex de vacunació està al voltant del 30%. A Aheloy, un niu desert que durant el període comunista vivia del turisme barat, una autòctona explica: “Per l’experiència històrica, desconfiem de tot el que ens ve del govern”.
Als alemanys, des de la seva fortalesa amb piscina i pistes de tenis als afores de la ciutat, aquesta actitud de rebuig dels búlgars els sembla encantadora. Ines, una senyora gran del barri berlinès de Lichtenberg, va arribar a Aheloy travessant Varsòvia i Sofia sense estar vacunada. Descriu la seva sortida d’Alemanya com si hagués fugit d’una dictadura: “Ja no suportava les mesures que s’imposen allà”.
Ara resideix en un petit apartament per 232 euros al mes. El dimarts a les onze va a fer un brunch amb altres alemanys a l’hotel Provence i així s’assabenta de novetats –però també de notícies falses– sobre la seva antiga pàtria: “A Alemanya aviat tancaran carrers i autopistes perquè ningú vagi d’un land a un altre sense que se sàpiga”, afirma afectada. Tot seguit, se’n va a passejar vora el mar.
Una altra emigrant, Ursulina, va triar el seu país de destinació tenint en compte on “podia deixar d’estar controlada al més aviat possible; i per això és idoni un país amb una densitat de població molt baixa i unes autoritats més aviat ‘mandroses’”, opina Ursulina. Tot i això, “aquí també s’aplica a tot arreu el Great Reset. El terme Great Reset (‘gran reinici’) fa referència a una iniciativa del Fòrum Econòmic Mundial presentada el juny del 2020 que pretén reorientar del capitalisme. Ara, en el llenguatge dels escèptics amb el coronavirus, el terme dona nom a un mite de la conspiració segons el qual amb la pandèmia les elits financeres mundials volen crear un nou ordre mundial més propici per a les empreses.
Per a les persones com Ursulina, darrere de tot plegat hi ha un pla; per això, de la pandèmia en diuen també “plandèmia”. Darrere aquest pla hi situen en un lloc destacat la Fundació Bill i Melinda Gates. Aquesta entitat fa temps que s’ocupa de pandèmies amenaçadores i, l’octubre del 2019, va cofinançar un acte del Centre Johns Hopkins per a la Seguretat Sanitària i del Fòrum Econòmic Mundial en què es va debatre llargament sobre una “pandèmia fictícia de coronavirus” a mode de simulació.
“Jo no sé si darrere de tot això hi ha una agenda mundial, però tinc clara una cosa: abans la vida a Alemanya era més lliure”, diu Gelbrecht, el cap del Château, abans de demanar un cafè amb maslo en un restaurant de prop de la platja. La cambrera respon a la petició amb un somriure discret, ja que maslo vol dir ‘mantega’ i Gelbrecht volia dir mliako (‘llet’). Gelbrecht encara està polint el seu búlgar, com fa també amb els seus plans de futur: amb Stanko Gyurov, el propietari dels apartaments, vol construir un seguit de botigues, una altra piscina i una cerveseria per als nouvinguts: “Stanko no se’n sap avenir, de la sort que té. Abans només treballava quatre mesos, per temporada alta i prou; ara, gràcies als emigrants, aquí hi ha moviment tot l’any”.
Es miri com es miri, conviure amb el coronavirus a Bulgària és més relaxat. Si bé al Lidl (on es pot trobar pernil de la Selva Negra i cervesa Perlenbacher) s’ha de portar mascareta, en botigues més petites i en molts restaurants les normes s’interpreten amb laxitud, cosa que els expatriats alemanys celebren com un pessic de llibertat recuperada. “Distància: zero; confinament: zero”, diu satisfeta una renana. També comenta altres novetats gratificants: a Sofia ha descobert “unes galetes ecològiques sense gluten i unes barretes de verdura crua veganes”.
A la clínica universitària de Burgàs, al jove metge Svetoslav Todorov li costa entendre el comportament dels immigrants alemanys: “La seva conducta és gairebé un crim, perquè és irresponsable no sols envers ells mateixos, sinó també envers els altres”. Només al centre hospitalari de Todorov hi ha 108 llits en tres plantes –amb el terra recobert de linòleum de color verd llima– reservats per a malalts de COVID-19. A banda d’això, s’hi han de sumar els casos molt greus, que són a l’UCI, a l’ala lateral de l’edifici. Allà hi ha malalts de totes les edats, mig nus, en bolquers i connectats a aparells de respiració.
Si veiessin el patiment dels malalts greus, quina decisió prendrien els futurs emigrants germanòfons? Per exemple, homes com Emanuel, que acaba de comprar una plaça a Aheloy per un “preu regalat” i que es mor de ganes d’anar-se’n de l’Absurdistan (Alemanya) cap als Balcans. O dones com la mestra Nikola, que, frustrada per la política sobre el coronavirus de l’excancellera Merkel –a qui es refereix com a Frau Ferkel (‘senyora porqueta’)– anhela nous horitzons a l’est d’Europa. I ¿com valora tot això Armin Elbs, un home que fins fa poc encara era un dels membres de Querdenken més destacats d’Àustria i que ara viu a Bulgària?
A l’estiu del 2020, Elbs, un home corpulent amb bigoti i perilla i un màster en ciències de la salut, encara es mobilitzava a Àustria i Alemanya contra les mesures pel coronavirus en tots dos països. En un acte al Resselpark de Viena va retreure al govern de l’aleshores canceller Sebastian Kurz que hagués convertit el país “en un Estat terrorista il·legal”. Elbs també ha participat en manifestacions a Stuttgart i Ravensburg i ha anunciat el seu compromís per la “llibertat i la democràcia”.
Però d’ençà que va emigrar a Bulgària, Elbs no ha dit ni piu. No ha contestat a Der Spiegel tot i haver-nos-hi posat en contacte diverses vegades. A un conegut li va explicar que primer es plantejava emigrar a l’Equador. Finalment, la decisió va recaure en Bulgària perquè l’índex de vacunació del país, extremadament baixa, indicava que la població era rebel.
Des del Château Aheloy, Elbs suposadament es va traslladar a l’interior del país. Allà hi viu també el seu compatriota austríac Gregor M. Fa unes quantes setmanes, aquest empresari va ser detingut i extradit al seu país d’origen. Amb el número de registre 4St8/19z, la fiscalia austríaca en matèria d’economia i corrupció investiga M. i altres persones per “frau greu”. La investigació gira entorn d’unes presumptes apostes amb criptomonedes. Naturalment, però, M. és innocent fins que no es demostri el contrari.
En la foto també encaixa que prop d’Aheloy hi viu un alemany que a la seva pàgina web per a immigrants anuncia Bulgària com un “domicili òptim en termes fiscals” i afirma: “Aquí pots tenir una mansió sense cap problema, pots conduir un Porsche i pots fer els teus negocis de manera transparent”. Aquest exestudiant de Teologia ofereix un paquet d’anàlisi per 2.499 euros, juntament amb un full de ruta “de primera” per desenvolupar un model de negoci exitós que et permetrà “per fi nedar en l’abundància”.
Molts escèptics amb el coronavirus són ingenus i arriben a Bulgària sense una protecció financera suficient, diu Dirk Gelbrecht al Château. Això els fa vulnerables a les promeses que podran aconseguir “ingressos passius” sense gaire esforç. Als grups de xat d’immigrants s’anuncien cursos intensius per 3.000 euros sobre la tecnologia de la cadena de blocs amb “un mètode sense palla”.
A dues hores amb cotxe al nord d’Aheloy, als afores de la ciutat de Varna, ha sorgit un segon bastió d’emigrants germanòfons: davant la residència South Bay, arran de platja, hi ha aparcats cotxes amb matrícula alemanya. Setze escales, cadascuna de les quals dona accés a deu pisos, i al pati central una piscina enorme. Ara, a l’hivern, a la colònia no hi ha moviment.
D’agitació contínua només n’hi ha a les xarxes socials, on els immigrants intercanvien informació. Al centre de la comunitat sorgida a Varna hi ha Leni. Segons afirma ella mateixa, és una búlgara d’origen turc amb anys d’experiència com una mestre d’escola a Potsdam. Leni és el punt de referència per a tots els que encara han de trobar el seu lloc en aquesta terra estrangera.
Leni respon només per escrit, es nega a trobar-se amb nosaltres. No vol tenir res a veure amb periodistes, que als seus ulls “actuen com follets” per enganyar com xaiets milions de persones, que “es creuen cegament els seus mitjans”: víctimes d’un rentat de cervell perfecte fins al punt que “ja no poden diferenciar entre les seves idees i les alienes”. Leni sent tristesa quan pensa en els alemanys vacunats: “Mentre els injecten coses i coses al torrent sanguini, no s’adonen del mur mental que tenen”.
La dona de la residència South Bay fa classe a nens emigrants a la platja, sempre que el temps ho permet: llegir, escriure, comptar amb bastonets a la sorra; i més tard aprenen a fer ganxet o a coure pa. Leni anima els indecisos que encara són a Alemanya: “Com podeu aguantar la situació? I, sobretot, per què ho aguanteu?? En períodes de guerra la gent sempre ha fugit. Porteu les criatures a un lloc segur!”. A Bulgària vivim “sense que et renyin els espietes de la pandèmia o sense trobar-te amb vacunats cofois”.
Naturalment, la vida al mar Negre també té inconvenients. Una persona troba a faltar “arbres de Nadal autèntics a Varna”. Una altra necessitaria citronat i ametlla dolça picada per posar al Christstollen, una mena de tortell nadalenc alemany. I quan Mario Baumgarten, propietari d’un restaurant prop de Varna, ofereix Königsberger Klopse o mandonguilles amb salsa gitana fidel al lema “Endrapar com a casa”, ha d’anunciar el seu local amb l’avís “lliure de controls, garantit” com si convidés a una festa privada, ja que, oficialment, a Bulgària els no vacunats han de menjar a casa seva.
Els germanòfons, però, saben espavilar-se. Una dona fa d’intermediària d’un metge crític amb les vacunes. Un altre alemany coneix una pizzeria on els cambrers avisen a temps els clients no vacunats abans que arribi la policia. Una tercera recomana “restaurants, bars, termes i saunes” que encara estan oberts a tothom. I això com és? Doncs perquè “pertanyen a polítics o estructures mafioses que no volen que els espatllin el negoci”.
“Ben mirat, segur que aquí a Bulgària les coses són més relaxades. No s’escaneja quasi cap passaport COVID”, admet Nedyalko Nedelchev, cònsol honorari d’Alemanya al seu despatx de la ciutat portuària de Varna: “Però és la primera vegada que sento que aquí hi ha tants alemanys que fugen per les mesures del coronavirus. A mi probablement no em venen a veure fins que passa alguna cosa”.
De moment els emigrants que hi ha a Bulgària estan en bona mesura fora del radar. Però en cas que el flamant govern de Sofia endureixi les mesures contra el coronavirus, l’ambient al mar Negre podria canviar de seguida. El 2020 ja es van frustrar diversos intents d’instal·lar-se a l’estranger. Però, així i tot, el nombre d’emigrants que van a anar a Bulgària encara va ser prop d’un 50% superior a la quantitat de persones que van tornar penedides.
Traducció d'Arnau Figueras