Mai no hauríem vist la imatge en pantalla de plasma de Carles Puigdemont i Toni Comín sota un sol que badava les pedres a l’altra banda del pont d’Europa que separa la ciutat francesa d’Estrasburg de la de Kehl, a Alemanya, sense el sentit democràtic de David Sassoli el president del Parlament Europeu. Qui tenia aquesta funció en aquell moment, Antonio Tajani, va prohibir als eurodiputats catalans electes prendre possessió del seu escó a la primera sessió plenària d’aquesta legislatura, l’1 de juliol de 2019. I així ho va demostrar el socialdemòcrata italià quan, ja president i en contra de la opinió d’eurodiputats espanyols, al mes de desembre del mateix any autoritzava la seua entrada com a membres de tot dret.
Dilluns a la nit va morir “un europeista convençut, un demòcrata sincer i un home bo”, en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, desprès d’uns mesos malalt i dues setmanes hospitalitzat. Dilluns, el seu gabinet va emetre un comunicat anul·lant tota l’agenda de cara al proper plenari. Hores després va faltar un president que va plorar per la crisi i la precarietat a Europa al moment més cru de la pandèmia.
La presència de David Sassoli al front del Parlament Europeu, des del seu nomenament poc desprès de les eleccions de 2019, ha estat marcada per la covid-19 i pel cas històric de la prohibició als dos eurodiputats catalans a l’exili de seure al seu escó. Clara Ponsatí va entrar desprès, al febrer de 2020, amb la sortida del eurodiputats britànics en fer-se efectiu el Brexit.
L’actuació del president en funcions, el popular Antonio Tajani, va ser de prohibició absoluta a Carles Puigdemont i Toni Comin per a ocupar el càrrec i inclús el despatx que tenen assignat, des que van ser nomenats eurodiputats electes a les eleccions del 26 de maig de 2019. Acatava la resolució de la Junta Electoral, que exigia el compliment d’una formalitat en el procediment d’accés al càrrec per part de l’Estat espanyol, com és el jurar la Constitució a la seu de Madrid per arreplegar les credencials abans de notificar l’acta al Parlament. Cap dels dos eurodiputats catalans no es va arriscar a acudir al tindre una ordre de detenció en vigor a l’Estat espanyol.
Prohibida la entrada
Aquest requeriment formal sols el demana l’Estat espanyol i no sempre es compleix tan exhaustivament. De fet, José María Ruíz Mateos ho va fer amb un notari des del llit d’un hospital. A Puigdemont i a Comin no se’ls ha permès ni amb una delegació, un representant legal o un notari. A més, la prohibició es feia extensiva a l’equip de l’oficina parlamentària, que tampoc podia exercir el seu treball. Venia de llarg, perquè Tajani tenia prohibit des de desembre de 2017 l’entrada dels catalans exiliats a qualsevol edifici del Parlament Europeu ni tan sols com a visitants.
Quan Sassoli va ocupar aquest lloc, es va relaxar la prohibició i entraven acreditats per altres eurodiputats. Però a l’octubre d’aquell any, va haver de prohibir l’entrada davant d’una resolució del jutge d’Instrucció del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, reactivant l’ordre de detenció europea. No va durar gaire perquè en desembre de 2019, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea decretava que devia aplicar-se la immunitat a Oriol Junqueras, eurodiputat electe empresonat i líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Aquesta resolució obria la porta a la resta. El president Sassoli, sense esperar cap altra resolució, feia extensiva la decisió del tribunal respecte a Junqueras a la resta dels electes catalans exiliats i sota ordre de detenció i entrega. En contra de l’opinió d’un grup majoritari d’eurodiputats espanyols, David Sassoli va restaurar la immunitat parlamentaria a Puigdemont i a Comín, permetent-los un mes després prendre possessió i cobrar el sou amb efectes retroactius des de les eleccions.
A la sessió plenària següent, Sassoli va fer una declaració institucional demanant expressament a les autoritats espanyoles que compliren la sentència del TJUE. En el seu parlament, va ser contundent quan advertia que no admetria cap qüestionament de les regles del Parlament, avalades per un informe del servei jurídic.
El segon incident amb el qual es va enfrontar el president italià va ser més recent. Espanya demanava un suplicatori al Parlament Europeu contra Puigdemont, Comín i Ponsati, per a despullar-los de la immunitat parlamentària. Aquest procediment ja no és potestatiu del president, sinó que és competència del Comitè Jurídic (JURI) format per eurodiputats, amb un informe legal dels serveis jurídics de la Cambra. Presidit per l’eurodiputat de Ciudadanos, Adrián Vázquez, l’informe va ser favorable al suplicatori i a aixecar la immunitat.
Divisió manifesta
La posterior ratificació del Parlament Europeu va deixar palesa una divisió que mai no s’havia donat a la Cambra per una qüestió d’immunitat. Es va aprovar amb un 42% en contra del suplicatori, quan el normal és que no n’hi haja més d’una dotzena de vots dissidents de la majoria. Malgrat tot, el fet de quedar-se sense immunitat no els impedeix exercir el seu càrrec ni, fins i tot, viatjar a Estrasburg, a França, on hi és l’altra seu del Parlament.
En aquest sentit, el TJUE ja s’ha pronunciat provisionalment per dir que els eurodiputats catalans a l’exili són lliures per a viatjar per territori de la Unió, atès que una qüestió prejudicial del jutge Llarena deixa en suspens el procediment de l’Estat espanyol pel qual els eurodiputats catalans estan encausats. El Tribunal General va tindre en compte l’anunci de que el Parlament Europeu reprendria les seves sessions a Estrasburg (França) el 7 de juny de 2021 i “el fet que s’exposarien al risc de ser arrestats si viatgessin a França”.
Aquesta resolució es prenia “atès que el Parlament encara no ha estat capaç de presentar les seves observacions sobre la sol·licitud de mesures provisionals”, deia el tribunal. El Parlament Europeu, sota la presidència de David Sassoli, ha sigut molt caut respecte a la qüestió catalana. En paraules de l’advocat dels exiliats, Gonzalo Boye, després de conèixer la mort del president de l’eurocambra, “Sassoli era un gran europeista i, sobr tot, a diferència de Tajani, un autèntic demòcrata”. La qüestió de fons continua pendent de resolució.
Privilegis i immunitats
En juliol de 2019, els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín varen interposar una demanda en contra del Parlament. Es tractava de l’adopció de mesures provisionals en el procediment de comprovació de credencials quan van ser elegits eurodiputats. Es demanava que se suspenguera l'execució de diverses decisions del Parlament Europeu ordenades per impedir als demandants prendre possessió d'escó al Parlament com a membres electes. I, en segon lloc, demanava que es comminara el Parlament a prendre totes les mesures necessàries, inclòs el reconeixement dels privilegis i immunitats dels demandants, perquè puguin prendre possessió d'escó al Parlament a partir del 2 de juliol del 2019. El tribunal no va acceptar aquestes mesures provisionals i varen quedar fora sense prendre possessió. Aquesta demanda va ser objecte de recursos.
La causa principal al TJUE esdevé d’una qüestió prejudicial del Tribunal Suprem per la petició d’extradició a Bèlgica, prèvia detenció i entrega. Pendent de resolució, aquesta és la causa de fons a la que el Parlament Europeu també ha de presentar observacions a favor o en contra. Aquesta resolució obrirà o no la porta d’entrada a Espanya amb totes les garanties de la immunitat parlamentària europea a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
La renovació de presidència el Parlament, prevista per a la propera setmana amb independència de la mort de Sassoli, pot canviar un panorama favorable fins ara. Es postula, amb pacte socialdemòcrata, l’eurodiputada maltesa del grup popular, Roberta Metsola, en l’equador de la legislatura. Hereva de Tajani, no s’espera cap sensibilitat cap a l’exili català.