L'excomissari José Manuel Villarejo ha afirmat aquest dimarts en seu judicial que els atemptats de La Rambla i Cambrils del 17-A del 2017 va ser "un error greu" de l'aleshores director del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, que "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya" els dies previs al referèndum de l'1-O. Segons Villarejo, ell va col·laborar després amb el CNI per "intentar arreglar l'embolic" generat per "l'atemptat de l'Imam de Ripoll".
Villarejo ja havia apuntat a la responsabilitat del CNI el 15 de gener del 2021 quan va declarar en un judici on estava acusat de calúmnies contra Sanz Roldán. Va afirmar que una font "molt important" havia avisat el CNI d'un "possible risc" d'atemptat a Barcelona, però "el CNI va dir que no era fiable" perquè "havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí".
En aquesta ocasió, però, l'excomissari apunta directament a la intencionalitat del que va ser director del CNI. Segons el seu relat, Sanz Roldán va cometre "un error greu" perquè "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya".
Ho ha afirmat durant el judici de tres de les branques del cas 'Tándem' que té lloc a l'Audiència Nacional i que jutja diversos dels encàrrecs que l'excomissari va dur a terme.
La seva declaració apuntala les informacions sobre la vinculació del CNI amb els atemptats, malgrat que aquesta branca no es va investigar durant el judici que va acabar a principis de 2021 a l'Audiència Nacional, on Villarejo, malgrat les peticions d'algunes acusacions, no va testificar.
Tot plegat després que el diari Público donés a conèixer el 2019 la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI.
ERC demana que compareguin Sánchez, Marlaska i l'exdirector del CNI per les declaracions de Villarejo sobre el 17-A
ERC ha demanat les compareixences al Congrés del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán arran de les declaracions de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo sobre el 17-A. El comissari jubilat ha afirmat aquest dimarts en seu judicial que els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost de 2017 van ser un "error greu" del CNI que volia donar "un petit ensurt a Catalunya". En una piulada a Twitter, Rufián ha afirmat que l'executiu espanyol "no pot callar" i ha exigit "explicacions immediates".
Per això els republicans han registrat aquest dimarts les tres peticions de compareixença a la comissió d'Interior de la cambra baixa per "esclarir i prendre mesures" sobre les declaracions judicials de Villarejo. Rufián també ha afirmat que ERC reactivarà les comissions d'investigació sobre el 17-A "presentades i vetades".
Diversos polítics catalans reclamen esclarir el 17-A després que Villarejo vinculi els atemptats amb el CNI.
El vincle del CNI amb el 17-A ha sacsejat la política catalana. Diversos dirigents han reaccionat a Twitter per reclamar esclarir els atemptats, després que l'excomissari José Manuel Villarejo hagi afirmat aquest dimarts en seu judicial que els atacs de La Rambla i Cambrils del 2017 van ser "un error greu" de l'aleshores director del CNI, Félix Sanz Roldán, que "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya" abans de l'1-O. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha dit que "és absolutament imprescindible saber la veritat". La consellera Lourdes Ciuró ha qualificat el fet d'"ignominiós", i l'expresidenta Carme Forcadell ha apuntat que és "molt greu", alhora que ha reclamat aclarir les paraules de Villarejo.
Borràs ha afegit que, "a la llum de les greus informacions aparegudes", ara és "absolutament imprescindible saber la veritat". "Aportar transparència a un atemptat tan greu és fonamental. Ocultar informació sota la premissa del secret oficial no aporta credibilitat, al contrari, desacredita". La presidenta del Parlament ha reclamat aprovar la comissió d’investigació al Congrés, que fins ara no ha rebut prou suports per a constituir-se. "Ara és l’hora de donar la cara i assumir les responsabilitats que corresponen", ha conclòs.
El Parlament sí que va crear una comissió d'investigació sobre el 17-A. El seu president, el diputat Jordi Munell (Junts), alcalde de Ripoll, també ha reaccionat avui a Twitter: "Molt greu aquesta declaració. Ara cal exigir de nou als partits que ho varen bloquejar, una comissió d'investigació al Congrés espanyol i explicar en seu parlamentària pública les exposicions i conclusions de la Comissió de Secrets Reservats".
De la seva banda, Ciuró ha subratllat que hi ha "una unitat policial d'un ministre que hauria permès un atemptat, protegit corruptes i perseguit adversaris polítics". "Alguns agents en actiu, condecorats i amb pagues vitalícies regulades per lleis franquistes encara vigents. Ignominiós. No demanem saber la veritat, ho exigim".
El qui va ser conseller d'Interior durant els atemptats, Quim Forn -empresonat després per l'1-O, i indultat l'any passat-, ha preguntat què pensa fer la Fiscalia. "Xiular com ha fet el Congrés de diputats?
Tenim dret a saber la veritat".
El conseller de la Presidència d'aleshores, Jordi Turull -també empresonat i indultat- ha preguntat amb retòrica si es tracta de "terrorisme d'Estat". "Que repugnants! I és que entre ells (togues i corts mediàtiques) s’ho taparan tot, sota la lògica de 'primero és la unidad y despues la verdad'", ha afegit.
També hi ha dit la seva l'expresident Quim Torra: "Gravíssim. Ens trobaríem davant d’un crim d’estat. Cal arribar fins el final".
Aragonès estudia emprendre accions legals contra les declaracions de Villarejo sobre el 17-A
Pere Aragonès ha demanat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn les declaracions de l'ex comissari de Policia José Manuel Villarejo sobre els atemptats terroristes del 17-A "i les accions legals pertinents que es puguin emprendre". En el marc d'un judici contra l'ex policia per espionatge, Villarejo ha dit que els atemptats van ser un "error greu" del CNI que volia donar "un petit ensurt a Catalunya". Per a Aragonès els atacs van ser "una barbàrie" que han marcat la societat "per sempre". Per això ha considerat que "si les paraules de Villarejo són certes, calen explicacions ja". "Coneixem bé com funcionen les clavegueres de l'Estat, per això exigim que s'investigui per tal d'esclarir la veritat", ha afegit.
Aragonès ho ha dit a Twitter, on ha afegit: "Per la veritat. Per les víctimes, pels catalans i catalanes i per tots els qui estem del costat de la pau i la democràcia".
Set partits reclamen una comissió d'investigació sobre el 17-A al Congrés després de les declaracions de Villarejo
Sis partits amb representació al Congrés dels Diputats (Junts, ERC, CUP, Bildu, PdeCat i BNG) i Més Mallorca han registrat una petició per crear una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17-A després de les declaracions de l'ex comissari José Manuel Villarejo en seu judicial a l'entorn dels atacs. Villarejo ha atribuït els atemptats a un "error de càlcul" del CNI que tenia la intenció de "fer un petit ensurt" a Catalunya. Els set partits consideren que aquestes declaracions són una acusació "greu" de col·laboració del CNI amb cèl·lules terroristes jihadistes "i la utilització del terrorisme d'Estat contra població civil per part dels serveis d'intel·ligència i els cossos de forces i seguretat de l'Estat".
Segons el text que s'ha registrat a la mesa del Congrés, la comissió busca conèixer "al detall" la relació de l'imam "responsable dels atemptats" de Cambrils i Barcelona "amb el CNI", la "retribució, si és que n'hi va haver", la "durada" i "l'objecte final d'aquesta relació".
Alhora busca "aclarir la correlació d'errors en la cadena de comunicació i coordinació entre les forces policials" en relació a la figura de l'imam de Ripoll. També "analitzar" les actuacions del Ministeri de l'Interior i les mesures de control que s'aplicaven a l'imam Es Satty "sabent que formava part o tenia relació amb moviments del jihadisme".
A més busca aclarir "la implicació, participació o omissió del CNI amb els atemptats" i també "proposar les mesures oportunes de prevenció i control dels confidents de la policia", així com "establir quines van ser les responsabilitats polítiques i de qualsevol altre índole" amb els atemptats.
Cinc peticions de compareixença
En paral·lel, Junts ha presentat tres peticions de compareixença al Congrés dels Diputats i dues al Senat. Al Congrés reclama que donin explicacions el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Al Senat demana que compareguin la directora del CNI, Paz Esteban, i el mateix Grande-Marlaska.
Puigdemont: "L'Estat té responsabilitat en el 17-A per la negativa a investigar i per les revelacions de Villarejo"
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha acusat l'Estat de tenir "responsabilitat" en els atemptats terroristes del 2017 a Barcelona i Cambrils per la seva negativa a "investigar a fons" les connexions del cervell de la banda amb els serveis secrets espanyols i per les revelacions de Villarejo. "Villarejo ha estat al rovell de l'ou de la claveguera que hi ha a l'estat espanyol. Sap de què parla. Acaba d’incriminar Espanya en una de les darreres massacres terroristes ocorregudes a Europa", ha denunciat en un fil de piulades, incidint en el fet que l'excomissari ho hagi fet "en seu judicial". Per Puigdemont, la "claveguera espanyola" va "segar la vida de quinze innocents" per enviar "un missatge al poble de Catalunya".
L'expresident exiliat a Brussel·les ha assegurat que alguns polítics espanyols ja "havien advertit que passarien coses" i s'ha preguntat si els atemptats són "les coses que havien de passar". Davant d'això, Puigdemont exigeix explicacions al cap de l'Estat i al president del govern i etziba que "Espanya està sota sospita".
"La defensa de la unitat d’Espanya ha portat a conductes criminals, gravíssimes, per part de les estructures de l’Estat, segons es desprèn de la confessió del senyor Villarejo", continua l'expresident. Per això, creu que Espanya "no pot ser un soci fiable en la lluita contra el terrorisme" si no actua i demana obrir la comissió parlamentària que els principals partits espanyols "es neguen a crear". Alhora, demana "encausar els responsables policials" i dels serveis d’informació "involucrats en aquest crim i jutjar-los".
Al seu entendre, "tacar-se les mans de sang per defensar la pàtria" considera que té acceptació en "determinats sectors" de la societat, la política i els mitjans espanyols però adverteix que en la cultura política d’Europa això "hauria d’horroritzar". "Les víctimes d’aquell crim tan espantós, les famílies a qui he sentit plorar i preguntar-se per què tantes vegades, es mereixen que Espanya rectifiqui, depuri i els demani perdó", conclou.
Borràs encarrega una denúncia perquè Fiscalia investigui els fets declarats per Villarejo
Laura Borràs ha encarregat als serveis jurídics del Parlament que preparin una denúncia a Fiscalia perquè "s'investiguin els fets que es desprenen de les greus declaracions en seu judicial del comissari Villarejo". L'ex policia ha afirmat aquest dimarts que els atemptats de Barcelona i Cambrils van ser un "error greu del CNI" que volia fer un "petit ensurt a Catalunya". La presidenta del Parlament ja havia indicat aquesta tarda que "una 'democràcia perfecta' no es pot permetre ni la més mínima ombra de sospita". Alhora ha considerat "absolutament imprescindible saber la veritat".
La UAVAT exigeix a Villarejo que presenti "totes les proves" que certifiquin les seves declaracions
La Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que assisteix més de 250 víctimes dels atemptats del 17-A, ha exigit a l'excomissari de policia José Manuel Villarejo que presenti "totes les proves" que certifiquin les declaracions que ha fet avui en seu judicial, segons les quals aquells atacs van ser un "error greu" del CNI que "volia fer un petit espant a Catalunya". El portaveu de l'entitat, Robert Manrique, ha recordat que Villarejo declara com a acusat i per tant, "no té l'obligació de dir la veritat". Alhora ha indicat que l'ex comissari ja va fer afirmacions destacades el 2019 sobre l'atemptat de l'11 de març del 2004 a Madrid sense que finalment aportés cap prova per corroborar-les.
L'entitat entén que Villarejo "està obligat com a policia" a aportar les proves que tingui per aclarir els fets que denuncia. Alhora entén que, "com a ciutadà", presentar aquestes proves seria "una mostra determinant de l'empatia i solidaritat amb les víctimes" d'aquells atemptats.
Finalment, el portaveu de l'UAVAT es pregunta per què Villarejo ha esperat a tenir un judici en contra per fer aquestes manifestacions.
150 persones exigeixen "la veritat" sobre el 17-A davant la delegació del govern espanyol a Barcelona
150 persones segons la Guàrdia Urbana han exigit "la veritat" sobre els atemptats del 17-A aquest dimarts davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els concentrats han respost a la crida de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) després de les declaracions de l'ex comissari de policia José Manuel Villarejo, segons el qual els atacs van ser un "error" del CNI que volia fer "un petit espant" a Catalunya. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha manifestat davant la delegació que "tant les víctimes com la ciutadania de Catalunya tenen tot el dret a conèixer la veritat". També ha demanat no "normalitzar" que "un policia, en seu judicial, pugui dir que es va deixar fer a l'imam de Ripoll per fer un ensurt als catalans".
La concentració, que també s'ha convocat a Girona i Tarragona, tenia com a eslògan 'Contra la seva violència, independència'.
Què pensa fer la Fiscalia? Xiular com ha fet el Congrés de diputats?
— Joaquim Forn (@quimforn) January 11, 2022
Tenim dret a saber la veritat. https://t.co/hHpBL7Ul5Q
Des del primer dia vam demanar que s’investiguessin les (evidents) connexions entre el CNI i l’imam.
— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) January 11, 2022
Negativa rotunda sempre. Per què ?https://t.co/X6dSHa5tSG
17A: Villarejo acusa el CNI de deixar fer l'imam de Ripoll per fer un "ensurt a Catalunya" https://t.co/C1a2t8VswC