L’any nou comença amb un tret. Anna Stavitxenko està al mig de la gentada quan de sobte plouen del sostre unes cintes platejades. A les dotze en punt el discjòquei ha disparat un canó de confeti. Durant uns quants minuts retruny per la sala “I Will Always Love You”. Després torna l’electrònica.
Stavitxenko, de 36 anys i amb un vestit de vellut, aixeca els braços i balla. Al seu costat hi ha persones que porten disfresses d’unicorn i màscares iridescents i d’altres que duen jaquetes de pell sintètica fúcsia o cadenes lluminoses. Als canells dels clients de l’Squat 17b, una antiga casa ocupada de Kíev, la capital d’Ucraïna, es belluguen braçalets amb l’eslògan Be happy (‘Sigueu feliços’).
Fa tres anys el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va prometre als seus conciutadans que posaria fi a la guerra a l’est del país. Però actualment Ucraïna està més lluny que mai de la pau. Més aviat el conflicte corre el perill d’anar a més. El president rus, Vladímir Putin, ha enviat més de 100.000 soldats a la frontera amb Ucraïna. I no fa gaire l’administració municipal de Kíev va aconsellar als ciutadans que tinguessin a punt les maletes per poder fugir de pressa si hi havia una invasió. A Stavitxenko i a moltes altres persones de la ciutat això no els fa fred ni calor.
A Kíev hi impera l’esperit festiu i no la por de la guerra. En una enquesta feta al desembre, l’augment de la tensió a l’est del país ocupava el quart lloc entre les amenaces més probables, per darrere de la pujada del preu del gas, la crisi econòmica i la pandèmia de coronavirus. La milícia ciutadana que els caps de setmana s’entrenava regularment per defensar la ciutat ara està aturada.
Però d’on treu la gent aquesta tranquil·litat? “Ja fa cinc anys que vivim amb aquest ai al cor”, diu Stavitxenko. Des que a la primavera del 2014 Rússia va annexionar-se la península de Crimea infringint el dret internacional i l’est del país va ser ocupat per rebels prorussos, Moscou ha amenaçat diverses vegades amb la intensificació del conflicte. A la primavera del 2021 l’inquilí del Kremlin, Vladímir Putin, va concentrar tropes a la frontera amb Ucraïna. Anna Stavitxenko diu que ella ha deixat de preocupar-se. Té coses millors per fer.
Stavitxenko dirigeix l’Orquestra Simfònica de Kíev. Amb motiu del Nadal de l’Església ortodoxa, el 6 de gener, aquests dies toquen un clàssic: El trencanous, de Txaikovski. Per a l’any nou Stavitxenko té previst actuar amb l’orquestra a Alemanya, on va estudiar. També espera poder viatjar a Venècia i Salzburg.
A Roman Nabozhniak, en canvi, li costa fer plans. Aquest home de 31 anys ven pastissets de xocolata al barri cultural de Podil; la seva cafeteria n’ofereix prop de vint classes. La idea se li va ocórrer en un viatge per l’Àsia. Nabozhniak porta els cabells rapats dels costats i pírcings a les orelles, somriu sovint i parla amb gestos efusius. Només un tatuatge recorda el seu pas per l’exèrcit. Al braç esquerre crida l’atenció un rat-penat, l’antic símbol dels serveis secrets ucraïnesos.
Entre l’estiu del 2015 i la tardor del 2016, Nabozhniak va combatre a l’est del país contra els separatistes prorussos. Formalment, en aquell moment la guerra ja hauria d’haver estat acabada. A començament del 2015 Ucraïna i Rússia van acordar un alto el foc en els acords de Minsk. En realitat, però, avui dia encara hi ha combats al front. Fins ara han mort més de 13.000 persones.
Aleshores Nabozhniak va deixar la seva feina d’informàtic en una empresa de màrqueting perquè tenia por que al cap de poc la seva família visqués en una zona sota control dels separatistes. Ara descriu amb llàgrimes als ulls com li va explicar la decisió al seu pare. Com a soldat, Roman Nabozhniak formava part d’una unitat d’exploració que actuava darrere les línies enemigues, on buscava mines i franctiradors. Més endavant va cobrir companys seus que estaven en retirada. Després de la missió, va patir un trastorn d’estrès posttraumàtic. Diu que acudeix regularment a un terapeuta.
Amb la cafeteria, Nabozhniak volia recuperar la vida quotidiana. La seva empresa forma part d’un programa per facilitar la reintegració dels veterans. Nabozhniak volia construir alguna cosa en lloc de destruir. Però la guerra no el deixa en pau.
Un cop acabada la missió, Roman Nabozhniak va declarar que estava disposat a tornar a l’exèrcit si un dia feia falta. Ara es pregunta qui agafaria les regnes del seu negoci si hagués d’anar al front d’aquí a poc. Creu que això tan sols és qüestió de temps. No li fa por, fins i tot ho espera. Perquè llavors potser s’acabaria el període d’incertesa i hi podria haver una pau real. De moment Nabozhniak ha deixat en suspens totes les grans decisions, com la planificació familiar o la compra d’una casa. “Sempre tinc la sensació que demà em podria veure obligat a deixar-ho tot”.
Durant els últims anys desenes de milers d’ucraïnesos voluntaris han combatut a l’est del país. Amb l’ajuda de batallons de voluntaris, el 2014 l’exèrcit va aconseguir reconquerir nombroses ciutats del Donbass. Segons dades del Ministeri de Defensa ucraïnès, l’Estat pot disposar de 400.000 combatents. Tanmateix, els experts militars dubten que Ucraïna estigui preparada per a un atac de Rússia. Al desembre el cap dels serveis secrets va alertar que Ucraïna només podria fer front a les tropes russes amb l’ajuda d’altres països.
A la directora d’orquestra Anna Stavitxenko li costa entendre que al segle XXI hi torni a haver combats per uns territoris. “No vam aprendre res del segle passat?”, es pregunta.
Per feina Stavitxenko viatja sovint a l’estranger. Durant molt de temps va anar amunt i avall entre l’est i l’oest d’Europa, com molta gent de la seva edat. Encara ara té amistats en tots dos costats. Abans de la pandèmia, cada any passava entre tres i quatre mesos a la UE fent de crítica musical. Si hi trobés una feina atractiva, se n’aniria a l’estranger per una temporada llarga.
A l’orquestra no guanya prou per viure. Des que té memòria, li calen diverses feines per arribar a final de mes. Abans de l’annexió de Crimea, sovint també treballava per a clients russos. Però això ara li semblaria una traïció. Sobre Putin diu només: “Com pot ser que els russos portin tant de temps vivint amb aquell monstre?”. Roman Nabozhniak és encara més concís: “És l’enemic”.
A Nabozhniak i a Stavitxenko també els importa defensar el canvi democràtic que van aconseguir lluitant a la plaça Maidan a l’hivern del 2014. Aleshores, centenars de milers de persones van sortir al carrer a Kíev a favor d’un acostament amb la UE i contra l’expresident prorús Víktor Ianukóvitx. Nabozhniak i Stavitxenko també van participar en les protestes. Nabozhniak anava a buscar benzina per als còctels Molotov i Stavitxenko medicaments per als ferits, segons expliquen ells mateixos. A tots dos el que els importava, més que l’acostament amb la UE, era sobretot l’autodeterminació. “Vam lluitar pel nostre país, per una vida millor”, diu Stavitxenko. “La UE és una cosa fantàstica, però ja em perdonareu: per això no moriria ningú”.
Amb les protestes de la plaça Maidan, molts ucraïnesos volien desempallegar-se de l’herència soviètica: de la corrupció i el clientelisme, però també de la tutela de Moscou. Quan Ianukóvitx va abandonar el país, semblava que com a mínim s’havia aconseguit un objectiu. “El moviment de Maidan ens va fer ser més conscients de la nostra capacitat perquè vam veure el que podíem aconseguir”, explica Stavitxenko.
La revolta va desfermar un boom en el sector cultural de Kíev. Van sorgir nous festivals, galeries i discoteques. Dels clients de la cafeteria de Nabozhniak, molts parlen anglès. A l’Squat 17b un visitant en saluda un altre dient-li: “Benvingut al nou Berlín!”.
Per a Putin, en canvi, l’acostament d’Ucraïna a Occident és una molèstia. En un article publicat recentment, el president rus tornava a presentar russos i ucraïnesos com un mateix poble. A Roman Nabozhniak el preocupa el fet que un cop més s’estan fent negociacions sobre Ucraïna en comptes de fer-se’n amb Ucraïna. A partir del 10 de gener hi ha previstes trobades entre els EUA, Rússia, l’OTAN i l’OSCE. Ucraïna ha quedat exclosa en bona mesura de les negociacions.
Les provocacions de Moscou han reforçat el patriotisme a Ucraïna. Segons una enquesta, la primavera passada més de dos terços dels ucraïnesos veien Rússia com un país agressor. Al barri de Podil es barregen grafitis que diuen “Fes-te vegà” amb missatges d’amor a Crimea. Entre adhesius de la comunitat LGBTQIA+ hi ha penjades declaracions nacionalistes a favor d’Ucraïna.
A la seva cafeteria, Roman Nabozhniak hi ha penjat la bandera nacional, però en un racó. La seva àvia, que va passar la major part de la seva vida a la Unió Soviètica, encara es considerava russa. Ell, en canvi, veu el període soviètic com una ocupació. Tot i que va créixer parlant rus, des de fa uns quants anys intenta parlar només ucraïnès. Sembla un nacionalisme per despit.
Quan Nabozhniak va anar a la guerra, només volia defensar la seva família. Ara sembla que en té més motius. En una ocasió, durant la conversa, dona un cop damunt la taula amb el cantell de la mà mentre descriu com la seva unitat va reconquerir territoris. Per a ell, el conflicte no s’haurà acabat fins que Crimea i les zones ocupades del Donbass també tornin a estar sota control ucraïnès.
Segons les enquestes, si fa no fa la meitat de la població es defensaria contra una altra invasió russa, militar o civil. Anna Stavitxenko també diu que si calgués lluitaria.
A començament de gener, la directora d’orquestra dedica tota la seva concentració a la representació d’El trencanous. Mentre l’orquestra toca música dramàtica a l’escenari, ella està asseguda a la punta de la butaca, immòbil. A El trencanous també hi ha una batalla. Amb un exèrcit de soldadets de plom, el Trencanous planta cara a l’exèrcit dels ratolins. Durant el concert, una artista exposa les escenes en una diapositiva. Les imatges apareixen en una pantalla de cine. N’hi ha prou posant un paperet damunt el dibuix perquè els dos exèrcits desapareguin. Malgrat el simbolisme, per a Anna Stavitxenko El trencanous continua sent el que ha sigut sempre: un conte que l’ha acompanyat des que era petita. A l’hora de sortir, alguns taral·legen les conegudes melodies.
Anna Stavitxenko creu que aquesta actitud s’hauria de mantenir tant de temps com es pugui: fent festes i concerts. “Si comencem a tenir por, ells ja han guanyat”.
Traducció d'Arnau Figueras