Obituari

David Sassoli, un demòcrata al capdavant d’una Europa hostil

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha mort en un hospital italià a 65 anys a causa d’una disfunció del seu sistema immunològic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dilluns, un portaveu del Parlament Europeu va anunciar a Brussel·les que el president de la cambra havia estat traslladat a un hospital italià, on estava sent tractat. L’estada s’havia fet necessària, “degut a una complicació greu per una disfunció en el seu sistema immunològic”. Sassoli estava hospitalitzat des del 26 de desembre i des d’aleshores la seua agenda havia estat cancel·lada. L’estada a l’hospital no s’havia anunciat, tot i que no era la primera vegada que Sassoli hi acudia per ser atès per una pneumònia.

Sassoli formava part del Partit Socialdemòcrata italià. Presidia el Parlament Europeu des de juliol del 2019 i el seu mandat hauria expirat la propera setmana. Segons informacions de Der Spiegel, Sassoli ja no comptava amb el suport dels socialdemòcrates per continuar al capdavant de la institució. Alhora, hi havia un pacte entre socialdemòcrates i conservadors europeus per traspassar aquest càrrec de la presidència del Parlament a meitat de mandat, al qual s’ha arribat tot just ara.

Sassoli s’havia dedicat al periodisme abans d’exercir com a polític. El 1985 va entrar a la redacció del periòdic romà Il Giorno i més tard va acabar presentant el principal programa de notícies, TG1, a l’emissora pública RAI1.

Una tasca democràtica

El president del Parlament Europeu ha hagut d’afrontar diversos episodis excepcionals durant el seu mandat. A més de la irrupció de la pandèmia, l’afer dels eurodiputats catalans empresonats o a l’exili li va esclatar a les mans. Davant l’impediment de la justícia espanyola de permetre Oriol Junqueras exercir com a eurodiputat després de ser escollit el 2019, Sassoli va ser molt clar: “Pregue a les autoritats espanyoles competents que complesquen la sentència. Jo ja he donat ordre als serveis jurídics del Parlament perquè avaluen com més aviat millor l’aplicació dels efectes de la sentència sobre la composició del nostre Parlament”, deia el president en clara referència indirecta a l’alliberament de Junqueras i també a l’accés a l’eurocambra del president Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí.

Finalment, el president del Parlament Europeu va haver d’acatar la decisió de la justícia espanyola, que no va permetre Oriol Junqueras recollir l’acta de diputat. El desenllaç dels tres eurodiputats a l’exili, però, va ser ben distint i tots tres van poder accedir a l’acta i exercir el càrrec pel qual havien estat triats, malgrat els requeriments de la junta electoral espanyola, que volia obligar-los a passar per Madrid per recollir aquesta acta i detenir-los immediatament.

Curiosament, l’antecessor de Sassoli, el també italià Antonio Tajani, deixeble de Silvio Berlusconi, sí que va impedir l’entrada dels eurodiputats electes al Parlament Europeu fent cas de les exigències del Partit Popular i de Ciutadans.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.