Bad Schandau, a Alemanya, és una de les ciutats on els atacs contra la policia són bastant estranys. Per això, el que va ocórrer al novembre a la ciutat turística de l'estat oriental de Saxònia va ser bastant inusual. Primer, un home de 56 anys va insultar diversos agents de policia, i després, una multitud va envoltar un grup de policies. La situació es va agreujar; algú va donar una puntada de peu a una dona policia al genoll i un altre agent va ser colpejat amb una ampolla. Tots dos van sofrir ferides lleus i ara s'està investigant.
Segons la descripció proporcionada per les autoritats, els atacants probablement no eren radicals d'esquerra o extremistes de dreta, sinó uns troneres. Un gran nombre de persones s'havia reunit a la plaça del mercat aquesta nit de novembre per celebrar el carnestoltes, i els agents de la llei eren allà per a controlar el compliment de les mesures de protecció contra el coronavirus, clarament a disgust de molts dels presents.
És possible que sigui un cas aïllat, però encaixa bé amb la narrativa comuna. En zones d'Alemanya on la dreta radical és especialment forta, les mesures de protecció imposades per l'Estat per a frenar la propagació de la pandèmia no són ben vistes i el nombre de casos de coronavirus ha augmentat de manera preocupant.
Bad Schandau es troba a les muntanyes de gres de l’Elba, on el partit d'extrema dreta (AfD) va obtenir una mica menys del 32% dels vots a les eleccions generals del setembre i la incidència de set dies d'infeccions per coronavirus és una de les més altes del país.
Però l'alarmant situació no és exclusiva de les muntanyes de gres de l’Elba. Gairebé tot l'estat de Saxònia, a l'est d'Alemanya, apareix en vermell intens als mapes que mostren la taxa d'incidència. El mateix ocorre a l’estat veí de Turíngia. A ambdós, l’AfD rep regularment més del 20% dels vots a les eleccions. És una coincidència? Podria estar relacionat amb el fet que Saxònia té un nombre especialment elevat de treballadors estrangers procedents de zones d'alta incidència de la República Txeca? O podria ser pel fet que a l'est d'Alemanya acostumen a viure més persones d’edat avançada, que tenen més probabilitats de ser diagnosticades d'infeccions que els joves asimptomàtics?
El motor de la pandèmia?
Un equip interdisciplinari de l'Institut de Recerca per a la Cohesió Social i un investigador de Munic van investigar sistemàticament la connexió entre els resultats electorals i la propagació del patogen. Les conclusions dels experts són clares: com més vots va obtenir l’AfD en una regió durant les eleccions de 2017, més ràpid es va propagar allà el coronavirus el 2020.
Els investigadors afirmen que no hi ha cap altre partit amb representació al Parlament alemany amb el qual coincideixin els resultats electorals de forma tan forta i sistemàtica de les taxes d'infecció per coronavirus.
Els càlculs dels investigadors són tan precisos que poden quantificar la correlació amb un sol decimal. "Si l’AfD va guanyar un punt percentual més en un districte, llavors la incidència allà va ser més alta amb una mitjana de 2,2 punts percentuals a la fase de la primera onada quan els números van pujar", diu Christoph Richter, sociòleg que estudia l'extremisme de dretes a l'Institut de Democràcia i Societat Civil de Jena, a Turíngia. Matemàticament, això significa que si el partit va rebre un de cada 10 vots en un districte i el doble en un altre, el nivell de contagi a les dues regions va divergir de mitjana en un saludable 22%.
El professor de sociologia Matthias Quent, coautor de l'estudi i director de l'Institut de Jena per a la Democràcia i la Societat Civil, ja havia advertit la connexió el desembre passat. Va publicar a Twitterla seva observació i va anunciar que la seguiria amb un estudi més detallat. Les crítiques no van trigar a arribar, i no només des de les files de l’AfD. El partit va argumentar que la correlació no demostrava una relació causal. A més, la hipòtesi de Quent no semblava encaixar amb el curs de la primera onada, que va donar lloc a un nombre comparativament baix d'infeccions a Saxònia i Turíngia.
Fins i tot al fer la seva observació inicial, Quent va assenyalar que la tendència es podria deure a altres factors. Per això, els investigadors van calcular meticulosament les possibles correlacions amb un total de 48 factors incloent l'estructura d'edat, per exemple, la proximitat a una frontera i fins i tot l'índex de privació socioeconòmica, que cerca la desigualtat social.
"Summament significativa"
Ara s'han publicat els resultats de tots els mesos de treball detallat que es va dur a terme. Alguns factors com la densitat de població i els nivells d'estudis sí que van influir i, a la primera onada, van ajudar a explicar les diferències entre l'est i l'oest d'Alemanya. En part, aquests factors estan relacionats. Però els càlculs, que eren complexos, van conduir a un resultat clar: L'augment de la quantitat d'incidència de COVID es va correlacionar més fortament amb els votants d’AfD. Els investigadors van descriure aquesta relació com "summament significativa".
De fet, l'estudi de 39 pàgines proporciona una sòlida confirmació de les hipòtesis de Quent del desembre passat. Els investigadors demostren que la correlació AfD-corona tampoc és un fenomen purament de l'est d'Alemanya. Al principi de la pandèmia, el virus es va estendre principalment a l'oest d'Alemanya i, fins i tot llavors, més ràpid que qualsevol lloc, en unes certes àrees on la dreta té un èxit superior a la mitjana. "El fet que els resultats siguin tan clars també ens va sorprendre una mica", diu el sociòleg Richter.
Però, per què la primera onada va afectar principalment l'oest si els majors nivells de suport a l’AfD es troben en l'est? El científic l'atribueix a una mescla de coincidència i sort. "És possible que l'est es veiés afectat primer, perquè la majoria dels viatgers de negocis o la gent que tornava de vacances es dirigia a ciutats com Hamburg i Munic, i menys cap a Cottbus o Schwerin", diu. La ubicació de les vacances d'hivern i la proximitat als punts calents dels Alps també podrien haver-hi influït.
Els investigadors afirmen que s'ha negat la suposició que el trànsit fronterer amb la veïna República Txeca fos un dels principals impulsors de la pandèmia, una creença molt estesa a Saxònia, perquè l'estudi mostra que les taxes d'infecció en alguns districtes es van mantenir baixes malgrat l'estret contacte amb els països veïns com, per exemple, a la frontera amb Luxemburg i els Països Baixos. A més a més, els casos d'infecció a Turíngia no poden explicar-se per les persones que travessen la frontera a causa de la ubicació de l'estat, que es troba al centre d'Alemanya.
Els investigadors deixen sense resposta la pregunta de quanta responsabilitat política té l’AfD en la dinàmica de la infecció. Richter subratlla que l'estudi es basa en anàlisis espacials i no en l'avaluació de dades individuals. "Per tant, dels nostres resultats no s’extreu, de cap de les maneres, que tots els votants de l’AfD siguin crítics amb la protecció del coronavirus, i no tots els antivacunes tenen afinitat amb l’AfD", afirma.
Però clarament, la campanya de la dreta contra una suposada "dictadura del coronavirus" no ha fet res per a augmentar la voluntat d'algunes persones a Alemanya a vacunar-se. Un sondeig de l'enquestadora Forsa va mostrar que un 50% dels votants no vacunats van votar l’AfD a les eleccions nacionals de setembre. Tanmateix, això no necessàriament significa que el partit hagi contribuït significativament al rebuig de les mesures de protecció i les vacunes. És possible que el partit simplement es beneficiï de l'escepticisme cap a l'Estat i de la societat que ha estat molt arrelada a algunes regions des de fa anys. El sociòleg Richter, amb seu a Jena, assenyala que les dades de l'estudi també mostren que "les mesures de protecció del coronavirus es rebutgen amb especial força a llocs on la proporció de votants dels partits d'extrema dreta, així com la proporció de no votants, ja era especialment alta el 2005".
Els investigadors denominen aquest fenomen "dimensió espacial de la cultura política", i el mateix Richter el reconeix com un problema que no té solució a curt termini. "L'Estat i la societat han d'invertir molt més en educació democràtica i hem de reforçar la societat civil", afirma. "Aquesta és l'única manera de canviar positivament el clima polític en tals regions".
Mentrestant, l’AfD lluita contra tot el que pugui detenir la propagació del coronavirus. Al bastió del partit a Saxònia, per exemple, on la incidència en tot l'estat es dirigeix ara cap a la marca dels 800, el grup parlamentari estatal ha presentat una demanda contra la norma recent "2G", que exclou a les persones de les àrees àmplies de la vida pública si no estan vacunades o s'han recuperat recentment del coronavirus. Diuen que aquestes normes són, de manera inconstitucional, una "vacunació obligatòria".
A l'estat oriental de Brandenburg, l‘AfD ja ha estat víctima de les noves normes. Un congrés del partit a la ciutat de Prenzlau va haver de ser cancel·lat perquè molts dels seus membres no estan vacunats i no van poder trobar hotels que els permetessin allotjar-s’hi.
Traducció de Laia Blanch