Segons ha avançat La Razón i han confirmat les defenses dels exiliats catalans, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha rebut els escrits dels estats que volen pronunciar-se en l’afer que afecta el president català a l’exili, Carles Puigdemont. Bèlgica s’ha pronunciat contra la postura de la justícia espanyola, tal com calia esperar, atesa la negativa de la justícia d’aquest país a extradir altres exiliats com ara el conseller Lluís Puig. En canvi, Romania i Polònia s’han posicionat a favor dels arguments del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
Llarena va plantejar una qüestió prejudicial per saber fins a quin punt altres tribunals europeus podien interferir en la seua tasca de persecució contra el president Puigdemont. Davant això, en tant que la conclusió del TJUE sobre l’afer Puigdemont afectarà les ordres de detenció europees dels estats membres de la Unió Europea, aquests estats es poden pronunciar sobre el cas i sobre com s’han de resoldre aquestes euroordres. És en aquest sentit que Polònia i Romania han volgut dir la seua.
Una vegada es facen les al·legacions, el TJUE haurà de convocar una vista en què cada part tindrà 15 minuts per exposar les seues raons judicials i un mes més tard s’haurà de publicar una sentència que serà molt determinant en el futur dels exiliats polítics catalans.
Romania i Polònia
Aquests dos Estats han destacat, els darrers anys, pel seu desafiament a la Unió Europea en matèria de justícia i de drets humans. Tots dos han desobeït sentències del TJUE. En ambdós casos, els tribunals constitucionals de sengles països han assegurat que el dret europeu no pot prevaldre sobre el seu propi dret estatal. Aquestes posicions s’han adoptat després que, en el cas de Romania, el TJUE haja instat el país a fer cas de les sentències decretades per casos de corrupció o opacitat en la gestió dels fons europeus.
En el cas de Polònia, el Tribunal Constitucional va defensar la seua pròpia justícia davant Europa per rebutjar les disposicions dels tractats europeus arran una reforma del govern del país que la Comissió Europea va considerar que posava en risc la separació de poders i l’estat de dret.