Tant Més per Mallorca com Amnistia Internacional han reaccionat davant la decisió de la justícia belga de no concedir l’extradició de Valtònyc. Tot dos han exigit canvis legals a Espanya. Però no fa cara que ningú del poder polític i judicial del règim borbònic es doni per assabentat. De fet, d’ençà que es fa ver pública la no concessió de l’extradició del raper mallorquí Josep Miquel Arenas cap representant del poder judicial i executiu espanyol ha dit ni piu. Ni una paraula. Com si la cosa no anés amb la justícia ni amb l’Estat, a pesar que ha quedat clar que allò que a Espanya mereix la presó a Bèlgica és exercici de la llibertat d’expressió i que la protecció legal de la corona espanyola en el cas belga és incompatible amb la democràcia. Vaja, detalls sense importància que a Madrid no mereixen l’atenció de cap representant de l’estat.
Més i AI. El senador de designació autonòmica balear Vicenç Vidal i el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, s'han mostrat «entusiasmats com tot els mallorquins i tots els demòcrates» pel fet que la justícia belga no hagi acceptat l'extradició de Valtònyc.
Segons el senador «l'afer Valtònyc demostra que cal que institucions anacròniques com la monarquia deixin d'estar blindades a Espanya amb privilegis que no tenen cap sentit». Apesteguia recordà que les autoritats espanyoles volien extradir el raper mallorquí per un delicte d'injúries a la corona, un altre d'enaltiment del terrorisme i un d'amenaces i que la decisió del Tribunal d'Apel·lació de Gant deixa l'Estat espanyol «en evidència davant la comunitat internacional en matèria de drets humans». Així mateix, el líder sobiranista mallorquí reclamà ha que «PSOE i Podem, si realment conformen el Govern espanyol més progressista de la història, deroguin les lleis repressives que permeten la persecució de Valtònyc o la presó per Hasél». En la mateix línia, Vidal insistí en que «la imperiosa necessitat, si es vol que Europa deixi de treure els colors a Espanya, que es procedeixi a modificar el Codi Penal perquè la llibertat d'expressió pugui ser exercida amb tota normalitat» i, al respecte, anuncià que presentarà iniciatives al Senat exigint el mateix. Més farà igual en el Parlament illenc.
Per la seva banda, Amnistia Internacional (AI) ha qualificat aquesta setmana de «gran notícia per a la llibertat d’expressió» que Bèlgica no hagi extradit Valtònyc. AI recorda que «la justícia belga ja va denegar el 2018 l'extradició de Valtònyc, considerant que la seva legislació penal no contenia cap disposició sobre 'enaltiment del terrorisme', ni tampoc sobre 'amenaces no condicionals', sense exigir una quantitat de doblers o una altra condició» i que recentment, a l'octubre, «el Tribunal Constitucional de Bèlgica va establir que la llei del segle XIX que tipificava com a delicte les injúries al rei no complia amb els estàndards internacionals sobre llibertat d'expressió, i no era compatible amb el Conveni Europeu de Drets Humans». L’organització recorda, així mateix, que«ja varem denunciar que, tot i que hi hagi qui consideri ofensives o escandaloses les cançons de Valtònyc, la sentència condemnatòria dictada a Espanya és una restricció desproporcionada del seu dret a la llibertat d’expressió» i afegí que «per aquesta raó ja havíem instat les autoritats espanyoles a retirar l'ordre de detenció contra Valtònyc a Bèlgica, i a aquest país a complir les seves obligacions amb els Drets Humans no facilitant l’entrega a Espanya, on el raper podia ingressar a presó». En conseqüència amb la decisió belga, AI considera que «Espanya ha d'harmonitzar la seva legislació amb les normes internacionals dels Drets Humans, suprimint del Codi Penal els delictes d'enaltiment del terrorisme i d'injúries a la corona, que restringeixen indegudament la llibertat d’expressió».