El 2022 comença a Balears somrient a l’esquerra. Està segura que té al seu abast el tercer Govern consecutiu. Ho confirmà a aquest setmanari un dels col·laboradors directes de la presidenta Francina Armengol: “Només depèn de nosaltres”. No hi ha enquestes que corroborin l’optimisme, però l’anàlisi dels experts en demoscòpia si més no atorguen credibilitat a la possibilitat. Un dels millors coneixedors de la intenció de vot a les Illes, el psicòleg social Gonzalo Adán, director de l’Institut Balear d’Estudis Socials, que fa les enquestes electorals per al diari Última Hora, asseverà a aquest setmanari que les coses han empitjorat per a les expectatives conservadores en relació amb l’enquesta que va publicar el diari citat —feta per ell— l’estiu de l’any passat: aleshores no donava la majoria absoluta a la suma de PP i Vox i creu que ara encara la té més lluny.
Marga Prohens
Així les coses, no pareix que fins ara l’operació ordenada per Casado el mes de juliol passat estigui funcionant. Aleshores ordenà el relleu al front del PP balear: Biel Company, que ho volia deixar d’ençà les eleccions de 2019, abandonà el càrrec i Marga Prohens va ser designada pel líder estatal com a nova presidenta del partit a les Illes. Tothom suposava, i segurament més que ningú ella mateixa, que a partir d’aquell moment s’iniciaria una mena de desfilada militar cap a la victòria final, el maig de 2023, si no s’avancen les eleccions.
Res més lluny, però. La pressió interna en el PP estatal, amb una Isabel Díaz Ayuso desfermada contra la cúpula del seu partit i la incapacitat de fer-li front per part del tàndem Casado & Teodoro García, ha provocat un descens de la intenció de vot conservadora, cosa que automàticament s’ha traslladat a la previsió autonòmica illenca. Prohens es troba ara més enfora de substituir Armengol que fa mig any. Les coses, en política, canvien a la velocitat de la llum. Per tant d’aquí altres sis mesos o menys es podria viure una situació totalment diferent. Però, si més no ara per ara, l’esquerra en general i els caps de l’armengolisme en particular estan convençuts que tenen a l’abast una tercera legislatura.
Més enllà de problemes interns del PP, l’escull més important perquè Prohens pugui substituir Armengol és que la suma del seu partit i Vox no pareix que li hagi de bastar per obtenir majoria absoluta. Fins i tot donant per fet que desaparegués Ciutadans, l’existència del PI-Proposta per les Illes deixaria a ben segur la suma d’escons del partit conservador i de l’ultra per sota de la majoria absoluta —30 escons sobre els 59 que té el Parlament. Això obligaria el PP a fer un pacte que agermanàs en el seu rebuig a l’esquerra forces tan diferents com el PI —favorable al català, nacionalista de centre...— i Vox —obsessiu contra el català, antinacionalista...—, cosa que no sembla molt fàcil ni probable. Per suposat, en cas que el PI durant l’any 2022 confirmés l’escalada de tensió interna en què està instal·lat, visqui una escissió a Mallorca —a Eivissa ja és un fet— i arribi a minvar tant com que no obtingui cap diputat a les eleccions de 2023, aleshores això sí que podria fer sumar 30 escons a PP-Vox. Però en aquests moments no sembla una opció molt probable.
Francina Armengol
Si en el PP a hores d’ara pinten bastos, just al contrari passa en el PSIB-PSOE. Als problemes interns del seu principal adversari, s’hi suma que Armengol gaudeix d’una imatge excel·lent entre els seus potencials votants i prou bona entre el comú dels ciutadans. És vera que grups socials com els empresaris d’oci nocturn —afectats per les mesures preses per intentar contenir el virus estan molt queixosos de la gestió que ha fet de la pandèmia, però les dues enquestes que s’han publicat durant el darrer any i mig atorguen a Armengol una valoració ciutadana molt per sobre de qualsevol altre possible candidat.
Fa un any els socialistes amb càrrecs institucionals confessaven el seu abatiment, en privat. Un alt responsable del Consell de Mallorca expressava llavors a aquest setmanari l’estat d’ànim que tenia: “Les eleccions ja no importen, està clar què passarà; el que cal és gestionar el millor possible aquest desastre”, en referència a l’impacte sanitari, social i econòmic de la pandèmia. La derrota a urnes es donava per segura. Ara tot és diferent. I la raó del canvi és sobretot la bona imatge d’Armengol conreada per la gestió que ha fet de la crisi sanitària.
Això no significa que tingui les eleccions guanyades. Ni prop fer-hi. Però a hores d’ara com a mínim és segur que en la metafòrica pole position de la cursa cap a les pròximes urnes autonòmiques Armengol ocupa de forma destacada el primer lloc. Per això en el seu cercle de màxima confiança política es dona per descomptat que no hi ha gairebé cap possibilitat que “les dretes” puguin sumar prou escons com per evitar un tercer mandat de la presidenta. Ni tan sols creuen que l’esquerra necessiti un pacte amb el PI, perquè, segons diuen, “ens bastarà altre pic amb els diputats esquerrans”, és a dir la suma del mateix PSOE amb Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera.
Així i tot, en cas que el futur Govern depengués del PI la convicció esquerrana és que així ho faria —per exemple a través d’una abstenció, sempre que l’esquerra tingui més escons que la dreta—, perquè en cas contrari hauria de pactar “amb la ultradreta, cosa que no és possible”, deia el càrrec armengolista referit.
Candidatures
El 2022 haurà de clarificar les futures candidatures al Parlament balear. La principal incògnita és què passarà amb el moviment de Yolanda Díaz. Passi el que passi només afectarà el mateix àmbit que ara ocupa Unides Podem. Si quallés la nova marca a l’esquerra del PSOE, a les Illes no passaria de ser un canvi de nom i poc més. De fet, les actuals direccions de Podem i d’Esquerra Unida —que formen Unides Podem— sempre han estat favorable a fórmules més obertes de l’estil del que pregona Díaz. En cas de concretar-se, no aniria més enllà d’aquestes fronteres ideològiques. Perquè l’àmbit Més —a cada illa— no s’hi incorporarà. Una altra cosa seria una sorpresa que a hores d’ara ningú no preveu. La política, ja se sap, dona moltes voltes en poc temps, però en aquests precisos instants en què iniciam el 2022 tot indica que el sobiranisme es presentarà a cada illa amb la seva bandera exclusiva.
Eleccions anticipades
La presidenta Francina Armengol pot convocar eleccions quan ho cregui oportú, d’acord amb la previsió de l’Estatut d’autonomia reformat el 2007. Quan Ximo Puig avançà les autonòmiques valencianes un mes per fer-les coincidir amb les generals, el 2019, un sector del PSIB demanà a Armengol que fes el mateix. La presidenta balear s’hi negà. No sembla gens probable que ara ho faci. A no ser que Pedro Sánchez animi a alguns presidents socialistes a contrarestar l’efecte propagandístic que cerca Pablo Casado en aquest 2022 amb les eleccions anticipades a Castella i Lleó i Andalusia, que espera guanyar. És a dir que el líder socialista insti a convocar en les comunitats autònomes allà on el PSOE podria seguir governant, encara que fos en coalició. En aquest cas seria possible que Balears tingués comicis avançats. Però en aquests moments fa pinta de ser una opció molt remota.
La relació PSIB-Més
Una altra incògnita que desvetllarà el 2022 serà si Més per Mallorca abandona el Govern o no. El nou líder sobiranista, Lluis Apesteguia, va manifestar al respecte que calia posar a debat aquesta possibilitat entre la militància. Així ho digué quan va ser elegit —l’octubre— com a futur cap de llista electoral i , també, en ser triat com a nou líder orgànic —el novembre—, però des d’aleshores ençà ha minvat la vehemència de l’advertiment. Se segueix mostrant força crític davant d’algunes postures d’Armengol i del PSIB —i també d’Unides Podem—, però les últimes setmanes no ha insistit a voler posar a debat i votació de forma immediata la permanència de Més per Mallorca en el Govern. És important la qüestió, perquè, com és ben conegut, l’electorat no sol entendre les bregues entre aliats, sobretot quan s’acosten les eleccions.
•El PI-Proposta per les Illes
Aquest 2022 el PI haurà de solucionar la seva greu crisi interna en algun sentit. Si la perllonga més enllà entraria en seriós risc de desaparèixer. A més, també té el perill d’una candidatura competidora: un grup de grups independents municipals de dreta estan confeccionant una anomenada Coalició per Mallorca de caràcter regionalista que li voldria disputar espai i vots. Fonts del PI consultades per aquest setmanari donen per fet que els dos grups s’entendran al final i que no hi haurà dues candidatures —“seria un suïcidi”, confessen— sinó una sola. Més seriós és el risc que, per mor de les disputes en el si de la formació, es produeixi una escissió a Mallorca —com ha passat a Eivissa— que acabi per fer una altra candidatura que li vulgui disputar l’espai i els vots. El 2011 passà quelcom així. La desaparició d’Unió Mallorquina suposà dues candidatures que es disputaven els mateixos vots: Lliga Regionalista i Convergència per les Illes. Totes dues es quedaren fora del Parlament.