Aquest darrer pensament és el que mou el Pla d’Impuls del Circ, engegat per l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) i el Departament de Cultura de la Generalitat. “L’objectiu principal del Pla Impuls és potenciar i desenvolupar totes les baules de la cadena de valor de les arts del circ, des de dins i cap a fora; unir la xarxa interna d’agents i potenciar nous públics”, comenta Jordi Príncep, cap de l’APCC. El Pla compta amb onze mesures que abasten des de la formació i els inicis del circ fins a la internacionalització, passant per la producció, la creació i la investigació. Una de les accions dutes a terme és Pobles de Circ, que reforça i amplia la xarxa d’estructures de circ i els espais d’exhibició. D’aquesta manera, es difon la creació de circ català a tots els municipis i s’atorguen oportunitats a més companyies i agents del sector. “Hem arribat a llocs on segurament no haguéssim anat si no fos per aquest dispositiu”, assenyala la Maria Palma, artista i membre de la companyia Madame Gaüc. “Per a algunes famílies, anar a les ciutats a veure circ és una inversió i nosaltres hem experimentat de primera mà les reaccions en directe d’un públic que no havia vist mai un espectacle com el nostre”, afegeix Palma.
Quelcom semblant ha motivat una altra de les mesures del Pla, el Nilak, una carpa de circ itinerant que apropa les arts contemporànies a les comarques catalanes que no disposen de teatres. “El circ català és un sector molt dinàmic, viu, perseverant i en creixement constant”, observa Josep Vives, director general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. “En una diagnosi de la situació, estan afectats tots els estrats del sistema cultural. El circ és una disciplina que es pot fer en equipaments nacionals, en carpes, en teatres, però ha de poder funcionar tot; totes les peces s’han d’ajustar i s’ha d’abordar la millora des d’una perspectiva global”, apunta Vives.
En la mateixa línia, Maria Palma també considera que al circ català li queda molt camí per recórrer. “Falten espais d’exhibició, programacions estables i una producció nacional per a gent que acaba de sortir de les escoles”, comenta l’artista. Al respecte, Jordi Príncep considera que també manca una estructura de polítiques culturals públiques de llarga durada: “Cal tenir una mirada estratègica d’objectius consensuats des dels diferents sectors i agents culturals; generar unes polítiques decidides, per tal que les persones per més lluny o a prop que estiguin de la metròpoli, puguin tenir programació de primer nivell, espais de creació i circuits. Reforçar la cultura que és la quarta pota de l’estat del benestar”, explica el cap de l’APCC.
El Pla d’Impuls del Circ, però, no s’ha centrat només a apropar el circ a indrets on sovint no arribava. Ben al contrari, es tracta d’un Pla molt extens, al qual s’hi ha destinat més d’1,2 milions d’euros i que compta amb la col·laboració de totes les entitats de circ del país -el Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, l’Ateneu Popular 9Barris, La Central del Circ, La Vela de L’Estruch, la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya (XECC)…- i amb la complicitat de molts municipis i institucions del país.
Així, compta amb altres mesures com Circ social i comunitari, que ha permès millorar el reconeixement de l’impacte social de la disciplina; #RessonaCirc que vol potenciar la presència del circ als mitjans; Esfera Circ, que ha posat en marxa un itinerari d’acompanyament per a programadors dels teatres catalans que han visitat espais de circ a Catalunya i a l’estranger; A Catalan Journey, adreçada als estrangers per potenciar la contractació de circ català arreu -notablement al nord d’Europa, on el circ català gaudeix de prestigi o la Producció Nacional de Circ, una peça en gran format escènic estrenada al Festival Grec, que ha fet gira pels principals escenaris públics catalans amb l’espectacle Estat d’Emergència. Aquest, és una mirada al món actual, a través dels ulls dels joves artistes de circ, abastant temes com el col·lapse ecològic, l’auge del feixisme, la crisi de l’habitatge i el panorama infame que deixa la COVID-19.
Al cap i a la fi, el circ és un univers que aglutina molts dels valors que són necessaris en qualsevol societat diversa, com ara la inclusió, el respecte, la col·laboració, la llibertat, l’estímul de superació, la gestió dels límits i les pors, la confiança en un mateix i la creativitat. “A Catalunya som una potència cultural de primer ordre. Per això, s’han de donar els recursos necessaris perquè el talent continuï existint i aconseguir el canal de distribució d’espectacles. Ara, el 2022, hi haurà un increment dels pressupostos que ens permetrà mantenir el nivell d’inversió, donar una certa estabilitat i que les accions puguin ser sistèmiques i no excepcionals. Aquest és el repte dels pròxims quatre anys”, conclou Josep Vives.